Foto de Ricardo Feriche

Comerç electrònic: el negoci del segle

El fundador del gegant del comerç electrònic Amazon, Jeff Bezos, ha estat un dels personatges estrelles a les xarxes socials aquests dies després que la revista Forbes l’hagi situat com l’home més ric del món i el més ric de la història moderna, amb un patrimoni que es mou al voltant dels 150.000 milions de dòlars. Amb uns altres 44.000 milions, el xinès Jack Ma, fundador d’Alibaba -l’alter ego asiàtic d’Amazon-, és una de les principals fortunes d’aquell continent

Fa poc, el gegant del comerç electrònic Amazon va organitzar la seva habitual cita amb descomptes i ofertes especials per als seus usuaris més vip, l’Amazon Prime Day. De fet, és una mica més d’un dia, 36 hores en concret. Un dia i mig de màxima activitat que genera un pic de facturació més que important per a la plataforma, amb uns ingressos que es calculen en els 3.600 milions d’euros per a aquesta edició. I això, a pesar de la convocatòria de vagues a diversos centres logístics europeus (entre ells l’ubicat a San Fernando de Henares, a Madrid). Res sembla poder aturar aquesta crida al consumisme en línia, que durant el temps que dura es converteix en un dels principals temes de recerca a Google des de qualsevol país del món.

El que més diferencia Bezos i Jack Ma (Alibaba) d’altres noms habituals als rànquings dels més rics del món és que no fa gaires anys eren bàsicament desconeguts per a la majoria de la gent

El fundador d’Amazon, Jeff Bezos,  també ha estat un dels personatges estrelles a les xarxes socials aquests dies després que la revista Forbes l’hagi situat com l’home més ric del món i el més ric de la història moderna, amb un patrimoni que es mou al voltant dels 150.000 milions de dòlars. Amb uns altres 44.000 milions, el xinès Jack Ma, fundador d’Alibaba -l’alter ego asiàtic d’Amazon-, és una de les principals fortunes d’aquell continent. Potser el que més diferencia Bezos i Ma d’altres noms habituals als rànquings dels més rics del món és que no fa gaires anys eren bàsicament desconeguts per a la majoria de la gent. Els seus imperis són gegantins, però s’han construït en molt poc temps, al mateix ritme que ha crescut el comerç online entre els consumidors. És l’activitat de moda, el negoci del segle.

Segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC), la facturació del comerç en línia a Espanya en el darrer trimestre de 2017 va assolir la xifra rècord de 7.785 milions d’euros, cosa que va suposar un augment del 26,2% respecte el mateix període de l’any precedent. En el conjunt del 2017, aquest tipus de comerç va generar unes vendes superiors als 30.000 milions d’euros, un 25,7% més. Son xifres que demostren que aquesta és una activitat ja consolidada, i que va molt més enllà de la compra de bitllets  i reserves turístiques, tot i que aquesta àrea segueix dominant les xifres absolutes. En concret segons les dades de la CNMC, a banda d’aquest segment pioner, on més es concentren les compravendes en línia és en el vestir, els espectacles esportius o culturals, jocs i apostes, transport terrestre de passatgers, o subscripció a canals de televisió.

Les dades de la CNMC també mostren amb claredat l’espectacular progressió que ha tingut aquest comerç en els darrers anys. El primer trimestre del 2012, generava una facturació al voltant dels 2.500 milions d’euros, és a dir, menys d’un terç de la registrada durant el darrer trimestre del 2017.

El pes d’aquest comerç és tan elevat que l’INE (L’institut Nacional d’Estadística) ha decidit incloure’l en l’Enquesta de Pressupostos Familiars, que cada any tracta de perfilar de quina manera consumeixen les llars espanyoles. Segons aquest mateix organisme, el 2017 una de cada quatre llars (el 25,7%) va comprar alguna cosa per internet, davant el 21,6% de l’any anterior. De mitjana cada llar va comprar productes o serveis per valor de 1.723 euros. Segons un altre estudi de l’agència Moody’s, el comerç electrònic a Espanya superarà els 15.000 milions d’euros el 2022, amb ritmes de creixement del 12% i del 15% anuals fins aleshores. Aquest volum situarà a Espanya per sobre d’altres economies europees més grans com França o Alemanya.

Amazon va facturar al mercat espanyol 4.241 milions d’euros el 2017, repartits en tant com 53.014.442 comandes. Unes xifres que fan vertigen i que la van situar força per sobre del segon classificat, la xinesa Aliexpress (del grup Alibaba), que va sumar unes vendes de 1.234 milions d’euros en 16.904.994 comandes

I encara seguim amb Amazon. Les dades de la revista eShow Magazine, especialitzada en el comerç electrònic, mostren que la multinacional creada per Bezos és la líder indiscutible d’aquesta activitat a Espanya. Segons el rànquing que publica anualment la revista, Amazon va facturar al mercat espanyol 4.241 milions d’euros el 2017, repartits en tant com 53.014.442 comandes. Unes xifres que fan vertigen i que la van situar força per sobre del segon classificat, la xinesa AliExpress (del grup Alibaba), que va sumar unes vendes de 1.234 milions d’euros en 16.904.994 comandes. Els altres components del top5 d’aquest llistat, El Corte Inglés, eBay i PC Componentes no van passar dels 700 milions d’euros d’ingressos.

Al remolc d’aquesta impressionant presència al mercat, el gegant nord-americà acaba d’anunciar que destinarà una nova inversió per construir una altra plataforma logística a Catalunya, la setena. Estarà ubicada a Barberà del Vallès i comptarà amb  més de 50.000 metres quadrats. La companyia ha apostat per Catalunya com a un dels seus principals hubs de distribució al sud d’Europa, atret per la situació estratègica d’aquest territori, ben connectat amb la frontera francesa a través de l’AP-7.

Totes les grans marques de retail han intensificat la seva aposta pel canal online en els darrers anys. Gegants com Inditex, el major distribuïdor del món en el sector tèxtil, ja obté per aquesta via el 12% de la seva facturació, i companyies més tradicionals com El Corte Inglés acaba de llançar un servei d’entrega en el mateix dia per mirar de contrarestar la forta competència que exerceix la plataforma de vendes d’Amazon. De fet, el retard en l’estratègia digital de la cadena de centres comercials ha estat un dels arguments que ha lliscat al voltant de la crisi interna que ha acabat per apartar de la cúpula al seu fins ara president, Dimas Gimeno.

Però tot i que ningú dubta ja que ser capaç de generar vendes online és vital per a la supervivència de les marques (fins i tot de les pimes), el cert és que el comerç electrònic encara té reptes pendents. Un dels més evidents és que les transaccions segueixen estant dominades per franges de preu en l’escala mitjana o baixa. A pesar de que el 74% dels internautes espanyols d’entre 16 i 65 anys han fet alguna compra online en el darrer any, aquest percentatge baixaria considerablement si es comptabilitzessin només les adquisicions de més valor. Amb tot ja comencen a haver-hi, per exemple, marques de cotxes que s’atreveixen amb la venda online per a vehicles nous. Seat n’és un bon exemple. El fabricant va anunciar a l’abril la seva entrada a Noruega, on ha posat en marxa la seva primera botiga online de venda directa.

Un altre repte és la capacitat per a ser eficients en l’entrega, és a dir, la part logística de tot el procés. Les inversions multimilionàries d’Amazon posen en evidència la necessitat constant de més i majors infraestructures per a ser capaços d’oferir al client una bona experiència de compra, que significa cada vegada més entregues en poques hores. Però no tothom és capaç de fer aquest esforç inversor i per això ja hi ha veus que alerten d’un major perill a una concentració de pocs grups en el sector del comerç electrònic. Un altre repte és el tecnològic. Les estadístiques mostren que la major part dels internautes no realitzen les seves operacions a través dels ordinadors, sinó que cada vegada més ho fan a través dels seus telèfons mòbils o altres dispositius com les tauletes. Per això les marques han de comptar amb aplicacions ben desenvolupades, perquè avui dia vendre online ja no vol dir necessàriament vendre a través del web.