Patrocinat per:

El repte demogràfic de Catalunya

Catalunya, que porta els últims anys plantejant el debat de la seva identitat, haurà d'observar en la baixa natalitat un nou front que implicarà prendre mesures per no convertir les seves aspiracions en un esforç va i poc realista. Tota Europa es debat sobre com ha d'afrontar el problema demogràfic mentre és incapaç d'afrontar de manera eficient el problema de la immigració i els refugiats

U

n terç dels naixements a Catalunya són de mare estrangera . A més, les nouvingudes tenen de mitjana més fills que les dones autòctones, tot i tenir rendes més baixes. El Banc Central Europeu avisa que la despesa associada a l’envelliment suposarà un problema que, en cas de no corregir-se, comprometrà la sostenibilitat de les finances públiques. Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, va tenir saldo vegetatiu negatiu el 2017, en registrar 31.245 defuncions més que naixements. La taxa de natalitat es va situar en 8,4 naixements per cada mil habitants, quatre dècimes menys que els registrats el 2016.

L’economista i politòleg Manuel Blanco ha dedicat gran part dels seus treballs al problema demogràfic a Espanya i ha alertat sobre l’abandonament dels pobles a Galícia, avisant que, si bé el compte enrere per a posar-li fre ha començat, Espanya sembla no preveure l’impacte que tindrà no poder mantenir les pensions. Es podria expressar la situació d’una altra manera: per poder sostenir el sistema de pensions actual, els pensionistes només haurien de viure fins als 76 anys. El problema posa en evidència com d’equivocada està l’agenda de prioritats dels governs. Aquest assumpte implica replantejar la política d’immigració, facilitar a les dones tenir fills sense que perilli el seu lloc de treball o la seva promoció laboral, suposa plantejar un nou enfocament en la gestió de la utilització progressiva de la robòtica en el món de les empreses i la necessitat d’observar una nova forma de gestió del territori perquè no es buidi i es concentri només en les zones urbanes. El declivi de la fecunditat arrossega les societats a ser més conservadores, menys dinàmiques i menys obertes als canvis. Antonio Garrigues Walker advertia en un article publicat a El País: “un país envellit perd força, curiositat intel·lectual, sentit del risc, ambició”. Rejovenir el país implica invertir en guarderies, impulsar incentius per augmentar la natalitat i trencar amb la idea que només una societat egoista pot sobreviure en un món globalitzat.

Catalunya, que porta els últims anys plantejant el debat de la seva identitat, haurà d’observar en el repte demogràfic un nou front que implicarà prendre mesures per no convertir les seves aspiracions en un esforç va i poc realista. Tota Europa es debat sobre com ha d’afrontar el problema demogràfic mentre és incapaç d’afrontar de manera eficient el problema de la immigració i els refugiats. El Fons Monetari internacional veu necessària l’entrada de 5,5 milions d’estrangers a Espanya fins a 2050. Aquesta projecció afecta la Unió Europea i totes les societats i, conseqüentment, la nostra forma de vida. Sense un pla rigorós, ambiciós, realitzable i amb un ampli consens polític a favor de promoure la natalitat i defensar qüestions com les pensions, la identitat i la sostenibilitat de les institucions, s’estarà posant en perill els fonaments de l’Estat. És un repte que repercuteix en les generacions futures i és responsabilitat de l’estat afrontar-ho com més aviat millor.

Imatge destacada: Immigrants es manifesten pels drets d’immigració a Barcelona. Foto de Matthi / Alamy Live News