Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

3

Cantar de los Cantars

(segles IV-V a. C.)

Tot el poema és una explosió dels sentits. La seva lectura transita per les aromes més variades, des de la mirra i l’encens fins als nards; gustos diversos, vi, mel, llet; textures de llavis, de pells; imatges de cossos, d’animals com la gasela, el cérvol; i tota aquella riquesa de món exterior, aquell intens sensualisme i erotisme, sabem que pot tornar cap endins i, reversible, obrir-nos a un altre món, invisible: el món de l’esperit.