Deu obres immortals que han marcat la història de la novel·la

L’evolució de la novel·la parteix del mite i de l’èpica oral per transcórrer cap a moments culminants com són la gran novel·la del segle XIX o peces capitals del segle XX: per exemple, “L’home sense atributs” de Robert Musil. Realitat i ficció es matisen recíprocament, els personatges adquireixen més vigència que a la vida i fragments exultants de la imaginació recondueixen l’experiència i els sabers de la memòria

1

Don Quijote de la Mancha

MIGUEL DE CERVANTES

Edició i notes de Francisco Rico, amb volum complementari d’estudis i il·lustracions. Madrid, Real Academia Española – Barcelona, Espasa – Círculo de Lectores, 2015.

Entre moltes altres coses, el Quixot també es un homenatge a tots els lectors en un temps en què aquest paper en la literatura es desenvolupava d’una manera passiva. Cervantes atorga per primera vegada al lector un lloc preponderant i la modernitat d’aquesta obra rau precisament a avançar-se a les propostes que grans assagistes del segle XX, des de Blanchot i Barthes fins a Hans Robert Hauss, repetirien.