Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

6

One Art
(Un art)

ELIZABET BISHOP

(1976)

L’art del que parla el poema és l’art de la pèrdua, concepte que s’ha d’entendre en el sentit d’exercici. Cal exercitar-se en la pèrdua, des d’allò més ínfim fins al que és més gran, és a dir, des de les claus de la porta de casa fins a la pèrdua de ciutats i regnes sencers, i com repeteix en els últims versos de diverses estrofes is no disaster (no és un desastre). La voluntat de l’exercitant s’esfondra en l’última estrofa, en el que realment cal admetre com a desastre. La irona de la Bishop en aquest poema és brillant.