Als mars del sud, flotant en algun punt del Golf de Bengala, s’hi troba una illa anomenada Little Andaman. L’illot, ubicat a més de mil quilòmetres de la costa continental de l’Índia, pertany a un dels arxipèlags més remots de la terra. Una de les illes veïnes és Sentinel del Nord, els habitants de la qual van rebre l’últim viatger que va gosar apropar-se a les seves costes amb el “Tourist go home” definitiu: a cops de fletxa. John Allen Chau —que així es deia el missioner americà que pretenia evangelitzar els sentinelesos— va morir fulminat per una ràfaga de sagetes locals abans ni tan sols d’atènyer la riba, i el que és encara pitjor, sense arribar a tastar la gastronomia local.
Menys penúries ha patit aquest cronista al restaurant Little Andaman, un indret acollidor, càlid i confortable, als antípodes de l’hostilitat sentinelesa. L’interiorisme del local —obra de l’estudi Genialidades i situat al carrer Muntaner, 182— ens transporta als mars del sud mitjançant bona arquitectura i nombrosos encerts estètics. La il·luminació, la distància entre taules i el bon gust en la integració del conjunt predisposen a endinsar-se en una gastronomia molt desconeguda i sovint maltractada al nostre país.
Per què a Barcelona hi tenim un sushi tan bo i costa tant respondre a la pregunta d’on menjar un bon curri? Pel que fa a la cuina de carrer, no falten hamburgueses, pizzes o tacos de qualitat, però la nostra relació amb les samoses es redueix a unes coordenades molt concretes en l’espai i el temps. La sortida de l’Apolo a les 6 del matí. Cap paladar dels allà presents estava en condicions de valorar en la seva justa mesura aquella massa fregida farcida de patates, pèsols i comí, així que no entrarem en si estaven bones o no. El que és segur és que, a aquella hora, els nostres malmesos estomacs reclamaven quelcom de sòlid després d’haver-los castigat tota la nit a base de cubates.
En definitiva, resulta molt difícil formar-se una idea adequada de la gastronomia del país més poblat de món —segons sembla l’Índia ha desbancat la Xina— en una ciutat que ofereix tan poques demostracions interessants de la seva cuina. Però per sort sempre hi ha excepcions i algunes famílies fa anys que dignifiquen el receptari indi amb propostes que val la pena conèixer. Surinder, Alam o Das Gupta són alguns dels noms propis que s’esforcen per oferir cuina índia de qualitat a Barcelona.
Abans d’inaugurar Little Andaman el 2020, la família Das Gupta ja tenia dos restaurants a la ciutat. El primer va ser Bembi, inaugurat l’any 2005 i enfocat en cuina tradicional índia. Més endavant van obrir Rangoli, amb una oferta més centrada en l’street food. Sanjay Das Gupta ha estat l’impulsor d’aquests projectes i també de Mumak, el quart restaurant de la família, ubicat a Eivissa i que fusiona especialitats del sud-est asiàtic amb tocs caribenys.
Però la cara visible de Little Andaman és l’Anoushka, la filla gran del Sanjay, encarregada de gestionar la sala del restaurant. Políglota, judoka i ballarina, la polifacètica Anoushka també va aparèixer a un episodi de Joc de Cartes, concretament a l’edició del concurs on es buscava el millor restaurant asiàtic de Barcelona. En l’esmentat programa, el duo Anoushka-Little Andaman va imposar-se amb solvència als seus rivals a base de professionalitat, carisma i plats estimulants.
La proposta gastronòmica de Little Andaman, tal com comentàvem a l’inici de l’article, està inspirada en la cuina de les costes del sud de l’Índia, idea que es tradueix en plats lleugers i no excessivament condimentats, a diferència de la cuina del nord del país, més picant. La majoria dels plats de la carta estan pensats per ser compartits i en alguns d’ells s’incorporen ingredients de la cuina local a elaboracions o tècniques típicament índies. Penso en els addictius naans de formatge blau o el deliciós pop cuinat al tandoor.
Són molt importants les verdures en aquest restaurant, que ofereix múltiples opcions per vegetarians, vegans i altres tonalitats de la pantonera dietètica. Per picar, són recomanables les croquetes Chowringhee —farcides de remolatxa, bolets i pastanaga, i arrebossades amb panko— o les Masala Uttapam, unes coques d’arròs semblants en textura a una arepa.
Però un dels plats més destacables de Little Andaman és potser el més clàssic en la seva estructura: un curri de peix acompanyat d’una mica d’arròs blanc. El Kerala Boatman’s Curry és una cosa tan senzilla com una suprema de lluç incorporada a un guisat lleuger i aromàtic. Dues, tres mossegades, i una idea: Si Kerala fos un port del Mediterrani, a aquest plat n’hi dirien suquet o caldereta.
I per beure? L’Anoushka ens comenta que el seu còctel preferit és el Shirley Meister: àcid, especiat i amb un toc de Jäger. Com una fletxa.
