Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

4

Hymnen an die Nacht
(Himnes a la nit)

NOVALIS

(1799-1800)

Foscor, tenebres, núvols: tota una tradició mística cristiana va treballar aquestes imatges negatives però amb sentit positiu. Dins d’aquesta cal situar els Himnes, encara que suposin una reelaboració de continguts: el sentiment de gaudi s’enfonsa aquí en la negativitat. En el tercer himne, quan el poeta se situa davant la tomba de la seva estimada Sophie, la visió i el somni transfiguren el paisatge, que haurà de ser una referència ineludible per a l’altre gran himne a la nit que és el segon acte del Tristany de Wagner.