Deu obres memorables per entendre la poesia

Entre l’estructura de la lírica moderna i la poesia de l’antiguitat, l’energia del silenci i la paraula segueixen fluint encara que després d’Auschwitz es digués que la lírica era impossible. Com podem triar deu poemes entre la quasi infinita seqüència de poemes que funden alguna cosa a partir del que es fugaç, del que és sagrat o del no-res? De Píndar a Rilke, de Garcilaso a Baudelaire, tota tria és un risc. Aquests són els deu grans poemes d’una aposta

2

Negawakuwa / hana no shita nite
(Voldria morir / a la primavera)

SAIGYO

(ca. 1180)

El poema pertany als Cants de l’eremita d’aquest monjo japonès del segle XII. La seva bellesa prové de la seva extrema simplicitat. Encara que es llegeixi en una traducció, el lector intueix que cadascuna de les paraules que el componen ocupen el lloc just, que cap d’elles no podria trobar el seu sinònim, que no podria afegir res, que no es podria suprimir res. Un està temptat a repetir-lo una vegada i una altra, en la convicció d’invocar alguna cosa essencial absoluta.