El primer cop que en Jordi Pastor, encara nen, va sostenir un còmic a les seves mans, quelcom va canviar per sempre en ell i va marcar un camí pel qual anava a transitar durant la resta de la seva vida. “En aquell moment jo no n’era conscient, però allò va suposar un abans i un després per a mi”, explica a peu de barra aquest insubornable matiner que, a primera hora, degusta el seu primer cafè del dia i repassa amb avidesa la rebosteria.
No tornaria a haver-hi un moment d’inflexió tan clar, en la seva existència, fins al naixement del seu fill. Només que, llavors, ja seria més conscient de tots els canvis que allò comportava.
— Deixo posada la ràdio o vols escoltar alguna cosa en concret?
— Si em poses al Nick Cave, em fas feliç.
“Sóc dibuixant de còmics, he treballat com a il·lustrador en diferents camps i ara compagino els còmics amb la docència, a l’Escola Joso”, explica aquest quarantí barceloní, autor de notables obres com Padre, Reacción, Encuentro, Vaquero, Transcrepuscular o el seu molt recent Pulp, los Tiempos Heróicos (Planeta Còmics).
Com a dibuixant, ha il·lustrat obres com Catálogo de Búnkers, amb guió de Marcos Prior; Khalid, amb guió de Damián Campanario; La Chica del Templo, amb Kidoo, i ha adaptat Hady Murad de Tolstoi i el Càndid de Voltaire, mà a mà amb Marcos Prior. Fins i tot es va atrevir amb el cinema, amb alguns curtmetratges com ara La Victoria de Félix, que va ser finalista al Festival Internacional de Cinema Sitges de 2008.
Una activitat sense fre de mà que el fa sentir orgullós de “la certa regularitat amb la qual vaig publicant”, a més d’aquell fet tan característic en autors i comptadors d’històries de tota índole i pelatge: “Saber que la meva obra pot arribar a provocar alguna reacció en aquells que la llegeixen, sigui bona o dolenta”.
Una història (del) Pulp
L’any 2013, Francesc Caudet moria deixant una obra amb milers i milers de títols que l’encimbellava com a puntal de la Pulp fiction manufacturada en aquest país: aquella generació de comptadors d’històries que, a llibre per setmana, satisfeien la voracitat de lectors de tota classe i condició, que devoraven incansablement aventures de gènere planxades en petits toms, familiarment anomenats bolsilibros i publicats per editorials com ara Bruguera, Helios, Toray o Fórum.
L’amistat que l’enyorat Caudet va mantenir en vida amb en Jordi va ser el detonant perquè aquest s’embarqués en la tasca de comptar, a través de la rica i accidentada vida de l’escriptor tot terreny, la història d’aquella literatura, popular, universal, de butxaca, que tant va fer per alfabetitzar aquest país.
Així va néixer Pulp, los Tiempos Heróicos, la novíssima novel·la gràfica d’en Jordi que es troba en fase de llançament i presentació, mentrestant, amb tranquil·litat i parsimònia, el seu autor treballa en diversos projectes, com “el segon còmic de l’adaptació a les novel·les d’Emilio Bueso, que estic ja ultimant per a l’editorial Gigamesh”.
Cada barri, un folklore
Com tants altres barcelonins, el dibuixant i artista abomina “de l’especulació immobiliària” que tan afecta l’habitabilitat d’una urbs de la qual, tot i això, segueix enamorat: “És la ciutat en la qual vaig néixer i em vaig criar. M’encanta conèixer-la, mai deixo de fer-ho”.
— Sempre descobreixes quelcom de nou?
— Com he viscut en diferents barris de Barcelona, sempre intento conèixer el folklore de cadascun.
I aleshores rememora amb afecte quan va viure durant una temporada a la Barceloneta. “Em vaig enamorar de la figura que hi ha a la plaça de la Barceloneta, el mascaró de proa El Negre de la Riba. Fins i tot vaig arribar a dedicar-li una història curta al recopilatori Barcelona TM”.
En Jordi xarrupa en silenci el que queda del seu cafè i es concentra, ulls ajustats, immobilitat total, en les notes que Nick Cave i les seves Bad Seeds dediquen a la llegendària figura del bluesman texà Blind Lemon Jefferson.
Finalment, pren la paraula:
— Espera que acabi de sonar la cançó de Cave i després pots apagar el transistor.
