Ciclista per l'Avinguda Diagonal, Barcelona

Barcelona, entre les millors ciutats del món per anar en bicicleta

En una honrosa onzena posició, els desafiaments de Barcelona se semblen als de Berlín. El compromís d’Ada Colau per apostar fort per la bicicleta ha trobat dificultats a causa de la dèbil posició del seu govern, però segueix endavant. S’ha augmentat la longitud de la xarxa de carrils bici en un 20 % i es preveu invertir vint milions d'euros en construir seixanta quilòmetres addicionals.
E

n plena revolució tecnològica, quan les smart cities cobren protagonisme i els cotxes automàtics es troben molt a la vora, la humil bicicleta es posiciona com un element clau de la mobilitat urbana en el segle XXI. Les ciutats que aspiren al lideratge global, si més no a Europa, en són conscients, i moltes estan invertint en infraestructures per facilitar l’ús de la bicicleta de manera còmoda i segura. Això redunda en ciutats més netes, habitants més sans i una millora de la qualitat de vida en general.

És un dels majors moviments de l’urbanisme global.  Naturalment, no totes les ciutats són iguals, i el progrés és també desigual.  L’empresa danesa Copenhagenize Design Co. es dedica a estudiar des d’una perspectiva multidisciplinària que combina disseny, sociologia i antropologia, el desenvolupament d’estratègies que, sempre des del punt de vista de l’usuari, permeten millorar l’ús de la bicicleta en entorns urbans.

Cada dos anys publiquen un índex que analitza 136 ciutats de tot el món en relació amb l’ús de la bicicleta i les infraestructures disponibles, a partir de catorze paràmetres diferents.  A l’últim estudi, Barcelona està situada en l’onzena posició.  La primera posició l’ocupa Copenhaguen, sense sorpreses, seguit de prop per Utrecht i Amsterdam.

A Barcelona, on s’ha fet un notable esforç en l’ampliació de carrils bici (no sense algunes reticències per part d’alguns sectors), està en període de redacció el Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024, en el qual participaran 130 entitats entre associacions, experts, empreses i operadors.  Un pla estratègic per definir les prioritats en mobilitat per al següent lustre, i entre les finalitats del qual destaquen la reducció de l’accidentalitat i de la contaminació (un dels talons d’Aquil·les de la ciutat), millorar l’equitat en el transport per tots els ciutadans i integrar les noves tecnologies en la seva gestió.

Recentment s’ha anunciat la renovació del contracte de Bicing per als pròxims deu anys, licitació del qual va guanyar la UTE “Pedalem Barcelona”, formada per CEPSA i PBSC, i que va ser aprovada amb els vots en contra del PP i de la CUP.  L’import de la licitació ascendeix a 162,9 milions d’euros; una quantitat que servirà per a la renovació total de la ja vetusta flota de bicicletes ―6.000 mecàniques ampliables a 8.000 unitats, i 1.000 elèctriques davant les 300 que hi ha actualment―, i que elevarà el nombre d’estacions de les 465 actuals a un total de 519.  El servei passarà a funcionar les 24 hores del dia, i és només una part dels esforços municipals per millorar la mobilitat en bicicleta, que també inclou inversions en l’ampliació de la xarxa de carrils bici existents, que arribarà als 233 km en finalitzar el 2018.

Ciclista al Carrer d’en Xuclà, Barcelona

1.Copenhaguen, Dinamarca

Amb una inversió de més de 120 milions d’euros en l’última dècada, la capital danesa manté el lideratge mundial com a capital del ciclisme urbà. Només en els tres últims anys s’han creat setze ponts a la ciutat exclusius per a ciclistes i vianants. El 62 % dels residents utilitzen la bicicleta en els seus desplaçaments diaris, enfront tan sols del 9 % que utilitza vehicles motoritzats privats. El compromís del consistori municipal és sòlid i constant en el suport de mesures que millorin l’ús de la bicicleta. Ciutats com Oslo, Hèlsinki o París estan realitzant grans avenços per retallar les distàncies amb el seu lideratge.

2. Utrecht, Països Baixos

Aquesta ciutat holandesa relativament petita ha sobrepassat Amsterdam i ha obtingut la segona posició d’aquest rànquing. Està en marxa el projecte per crear un aparcament amb capacitat per a 33.000 bicicletes al voltant de l’estació central, ja que les 12.000 places actuals s’han quedat curtes. Molts dels carrils estan equipats amb un sistema de control de velocitat anomenat Flo, que avisa els ciclistes si han d’augmentar o disminuir la velocitat per no haver d’aturar-se als semàfors. Al mateix temps està en marxa un gran pla per recuperar l’estructura urbanística original de la ciutat, basada en canals.

3. Amsterdam, Països Baixos

Tot i que Amsterdam segueix sent un model de mobilitat ciclista, en els últims anys sembla que s’ha quedat una mica estancada. Per exemple, el nombre d’escúters a la ciutat s’ha disparat de 8.000 l’any 2007 a 35.000 l’any 2017. Existeixen plans per millorar la infraestructura ciclista, però estan paralitzats. La tipologia urbanística de la ciutat la fa única, i combinar els diversos mitjans de transport que competeixen en ella resulta especialment complex.

4. Estrasburg, França

Durant dècades, Estrasburg ha estat la ciutat francesa més propícia per al transport en bicicleta.  Una posició amenaçada pels progressos de París, Bordeus o Nantes. El seu sistema de bicis compartides, Velhop, és líder en el seu sector, i fins i tot inclou bicicletes de càrrega per al transport de mercaderies. Com en el cas d’altres ciutats, la xarxa de carrils bici s’està completant amb vies ràpides i un sistema radial que connecta els barris dels suburbis i poblacions veïnes. El repte més gran que afronta és uniformitzar una infraestructura que ha crescut gradualment amb solucions molt diverses.

5. Malmö, Suècia

Des del 2015 està en marxa un programa per convertir la bicicleta en el mitjà de transport urbà per excel·lència. S’acaba d’obrir la Cykelhuset o Casa de la Bicicleta, un projecte d’habitatges socials dissenyats tenint en compte les bicicletes, i el Bicycle Hotel, que també ofereix a turistes l’equipament específic per utilitzar la bicicleta com a transport prioritari.

S’està millorant el sistema de bicicletes compartides, hi ha bicicletes de càrrega que es poden recollir en l’estació central i fins i tot s’està provant un sistema de recollida d’escombraries basat en bicicletes.  També hi ha un ferri que connecta amb Copenhaguen específic per viatjar amb bicicletes. Segons l’estudi, hi faltaria una aposta més decidida per millorar les infraestructures bàsiques.

6. Bordeus, França

El 2016 es va aprovar el Plan vélo métropolitain per arribar als 20 % dels desplaçaments interurbans l’any 2020.  Segueixen el model de Copenhaguen i es comencen a dedicar algunes vies en exclusiva a bicicletes i vianants.  És l’única ciutat francesa en què utilitzen la bicicleta més dones que homes.  Recentment s’ha aprovat dedicar 84 milions d’euros a millorar les infraestructures ciclistes. El pròxim objectiu de la ciutat és pacificar el trànsit i augmentar els aparcaments per a bicicletes.

7. Anvers, Bèlgica

És la millor ciutat de Bèlgica per anar en bicicleta. El sistema de bicis compartides s’ampliarà més enllà del centre de la ciutat, i s’estan instal·lant aparcaments més amplis en zones estratègiques. Els nous carrils al port i l’ambiciós pla per soterrar l’autopista que rodeja la ciutat són símptomes que Anvers vol accelerar la seva transformació urbanística. Anvers té el potencial per assolir el 25 % de desplaçaments en bicicleta en pocs anys, però requerirà un esforç extra per tal de limitar el trànsit d’automòbils.

8. Ljubljana, Eslovènia

La declaració de la Capital Verda Europea l’any 2016 va suposar un impuls decisiu per millorar les infraestructures de la ciutat. La seva mida reduïda facilita que les millores siguin visibles en menys temps, i la seva recent implementació facilita que siguin ampliables més fàcilment. Tanmateix, el cotxe segueix sent el centre de la mobilitat, i l’ús de cotxes privats per desplaçar-se segueix estant per sobre de la mitjana europea.

9. Tòquio, Japó

Les estadístiques de la megalòpolis nipona són impressionants. Una cinquena part dels vint milions de ciutadans que accedeixen a l’àrea metropolitana diàriament en ferrocarril arriben a l’estació en bicicleta.  Tot i que les zones turístiques estan plenes de bicicletes, és a les àrees residencials en què la seva presència és més evident. A moltes zones el 30 % de desplaçaments ja es realitzen en bicicleta, i els aparcaments per a vehicles de dues rodes són omnipresents a la ciutat. Els Jocs Olímpics del 2020 són una gran oportunitat per potenciar l’ús de la bicicleta, repte en què van fallar Londres o Rio de Janeiro.  Si l’àrea metropolitana més gran del món aconsegueix progressar en aquest sentit, la resta tindrà poques excuses. L’assignatura pendent de Tòquio és emular més l’urbanisme europeu i menys el nord-americà, i millorar la xarxa de carrils bici exclusius en el centre.

10. Berlín, Alemanya

La seva posició en el rànquing ha millorat gràcies a un recent referèndum que implicarà un compromís major de les autoritats per potenciar l’ús de la bicicleta.  Amb un 13 % de desplaçaments en bicicleta, índex que assoleix el 20 % en algunes àrees, i un nou sistema de bicicletes compartides que s’estrenarà enguany, Berlín segueix progressant en aquest camp. S’està experimentant amb àrees lliures de trànsit i onades verdes de semàfors per a ciclistes. El seu major desafiament és homogeneïtzar unes infraestructures pensades de manera fragmentària i integrar la planificació per a les bicicletes en el seu pla urbanístic global.

11. Barcelona, Espanya

En una honrosa onzena posició, els desafiaments de Barcelona se semblen als de Berlín. El compromís d’Ada Colau per apostar fort per la bicicleta ha trobat dificultats a causa de la dèbil posició del seu govern, però segueix endavant. S’ha augmentat la longitud de la xarxa de carrils bici en un 20 % i es preveu invertir vint milions d’euros en construir seixanta quilòmetres addicionals. Les superilles, en període experimental i certament controvertides, poden millorar també les condicions de desplaçaments per a ciclistes, igual que l’assignació de la contracta de Bicing a un nou concessionari. Segons l’estudi, encara hi queda molt per millorar per aconseguir que la mobilitat en bicicleta sigui més directa i àgil i pugui competir amb altres mitjans de transport.

Ciclista a la Plaça de les Glòries, Barcelona

12. Viena, Àustria

És la primera gran ciutat que ha instal·lat un sistema públic de bicicletes de càrrega, i subvenciona la seva adquisició. Disposa de mil quilòmetres de vies ciclistes, tot i que gran part correspon a sectors més pensats per al plaer que per al transport. En el centre de la ciutat ha pacificat notablement el trànsit rodat i s’han fet passos per tal de cohesionar tota la xarxa de carrils bici.

13. París, França

L’alcaldesa Anne Hidalgo manté un ferm compromís amb la bicicleta, però resulta incert si complirà la seva promesa d’assolir el 15 % de desplaçaments a la ciutat l’any 2020. Segueix el desplegament per estendre la xarxa de bicicletes compartides, Vélib, cap a tota l’àrea metropolitana i augmentar alhora el nombre de vehicles disponible. Plans com ara implementar carrils bici en els Champs-Elysées demostren la determinació municipal, tot i que la densitat de la ciutat presenta desafiaments seriosos en aquest sentit. Els experts creuen que París és una candidata perfecta per a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport de mercaderies, mitjançant l’ús del riu i dels canals per al transport primari i connectant-lo amb una flota de bicicletes de càrrega per a l’últim tram de les rutes de distribució.

14. Sevilla, Espanya

Tot i que la progressió de la capital andalusa ha sigut espectacular en pocs anys, l’estudi detecta un cert alentiment. El pla que va aconseguir l’objectiu d’assolir un 7 % de desplaçaments en bicicleta necessita una renovació. El repte és millorar la infraestructura ja existent, que peca de poc intuïtiva per als usuaris i que a vegades no està ben interconnectada.

15. Munic, Alemanya

L’ús de la bicicleta ja supera al de Berlín o Hamburg, i ja ha construït més infraestructura que qualsevol altra ciutat alemanya en els últims anys. La senyalització és clara i eficient, i s’estan construint catorze grans autopistes ciclistes per connectar el centre de la ciutat amb l’àrea metropolitana. L’estudi troba a faltar un compromís polític més concret per assolir objectius de mobilitat específics en un termini determinat.

16. Nantes, França

Aquesta ciutat francesa va entrar amb força al rànquing a partir del 2013 gràcies a un decidit compromís polític del seu consistori per normalitzar el transport en bicicleta. Un pla de cinquanta milions d’euros en inversió vol aconseguir un 12 % de desplaçaments en bicicleta (actualment es troba en el 6 %) l’any 2030. Un objectiu molt ambiciós tenint en compte que Bordeus destina setanta milions per assolir el 15 % l’any 2020. S’està invertint en bicicletes de càrrega com a part de la logística integral de la ciutat, i en el paisatge urbà la presència de les dues rodes és cada vegada més patent, en bona part gràcies al compromís dels ciutadans.

17. Hamburg, Alemanya

Tot i que ocupa una posició envejable, els plans per potenciar l’ús de la bicicleta estan estancats després de dues dècades de ferm progrés. Disposa del sistema de bicicletes compartides amb més èxit d’Alemanya, i alguns barris ofereixen una visió que té poc a envejar a Amsterdam i Copenhaguen. La ciutat necessita millorar la senyalització de la infraestructura existent i, segons l’estudi, s’han de corregir problemes com ara l’excés de carrils que ocupen espai de vianants.

18. Hèlsinki, Finlàndia

Disposa d’un modern sistema de bicicletes compartides que es va inaugurar l’any 2016 i que té un èxit notable. El seu objectiu és assolir el 15 % de desplaçaments l’any 2010, en línia amb moltes altres ciutats europees. Es fan esforços notables per mantenir els carrils expedits de neu durant l’hivern, un problema al qual no s’enfronten ciutats més meridionals. Des de la dècada dels trenta del segle passat, la ciutat comptabilitza l’ús de la bicicleta, per la qual cosa la seva tradició respecte d’això suposa un avantatge competitiu. S’han aprofitat algunes línies fèrries per crear infraestructures ciclistes, tot i que els carrils del centre necessiten actualitzar-se i modernitzar-se.

19. Oslo, Noruega

Tot i que està lluny dels nivells d’Amsterdam o Copenhaguen, i fins i tot de Sevilla, la capital noruega està emprenent una agressiva transformació urbanística que afavorirà vianants i ciclistes. L’any 2019 es tancarà el trànsit al centre urbà a tots els vehicles de motor privats. També s’estan eliminant aparcaments de manera massiva. L’operació es denomina Oslo Standard, i inclou ajudes per adquirir bicicletes de distribució de mercaderies. El camí per convertir-se en un paradís ciclista encara és llarg, i requerirà notables inversions per crear carrils segregats per a bicicletes.

20. Mont-real, Canada

L’única ciutat nord-americana d’aquest rànquing és pionera en el seu continent des de fa dècades. Van construir carrils bici abans de ningú, tot i que ara han de modernitzar la infraestructura, que es troba una mica antiquada. El barri de Rosemont serveix de projecte pilot per instal·lar carrils d’última generació, i s’estan desenvolupant programes que combinen la intel·ligència artificial amb el big data per millorar la mobilitat de la ciutat. Entre les assignatures pendents s’hi troben millorar la seguretat de molts dels antics carrils, molts dels quals ja estan congestionats.