Tintín i la Lluna The NBP
Imatge principal de l'exposició "Tintín i la lluna", al CosmoCaixa de Barcelona.

Armstrong va llegir les aventures de Tintín a la Lluna?

CosmoCaixa commemora fins al proper 26 de maig, amb una exposició sobre Tintín i la Lluna, el mig segle de l’arribada real de l’home al satèl·lit de la Terra. Fins i tot les paraules “aquest és un petit pas per l’home, un gran pas per a la Humanitat’ tenen un dring similar a les de Tintín quan hi arriba, “per primera vegada en la història de la Humanitat hi ha un explorador a la Lluna”. Pensem-hi, en van ser la inspiració?
D

e debò que us estranya que Tintín trepitgés la Lluna disset anys abans que Neil Armstrong? Mireu, Hergé era un dibuixant metòdic que planejava les seves històries gràfiques fins al més petit detall. Es documentava a fons sobre tots i cadascun dels aspectes que volia mostrar en els seus àlbums. Les aventures de l’intrèpid reporter i el seu gos Milú atrapen perquè són reals. Tintín viu en una vinyeta, però també en el nostre món i el viatge que va fer l’any 1950-1952 (en fascicles) i que l’agència espacial nord-americana va copiar l’any 1969 n’és una mostra fefaent.

Heu pensat mai per què a la Lluna de Tintín no hi apareixen per exemple animals fantàstics, ovnis o extraterrestres? El seu autor volia que quan l’home de carn i ossos hi anés fora de les vinyetes arribés al mateix lloc on ja havia estat el seu personatge

Recordeu el coet que il·lustra la coberta d’Objectiu: la Lluna, aquell de quadrats vermells i blancs al qual Tintín i el seu gos s’apropen acompanyats del capità Haddock i el professor Tornassol? Doncs el seu disseny es basa en el míssil balístic, coet V2, que els nazis van desenvolupar en començar la Segona Guerra Mundial i que va causar la mort de més de set mil persones, civils i militars, a Londres i Anvers.

Tintín i la Lluna The NBP
“Hem caminat damunt la Lluna” (Hergé, 1954)

A Hergé, les seves fotografies li van servir per inventar un giny menys mortífer. Però no es va quedar aquí en la preparació del seu doble àlbum lunar, que completava Hem caminat damunt la Lluna. Va consultar nombrosos reportatges de premsa sobre l’intent de l’home d’arribar al seu satèl·lit, va llegir llibres del popular escriptor de relats de ciència ficció Pierre Rousseau i el físic Auguste Piccard i també L’Astronautique publicat el 1950 en què el físic Alexander Ananoff parlava del viatge a l’espai. Fins i tot s’hi cartejà. El dibuixant també va visitar centres de recerca científica per inspirar-se.

Tota aquesta informació va servir Hergé, i amb l’ajut de col·laboradors com el criptozoòleg belga Bernard Heuvelmans i el guionista de còmics Jacques van Melkebeke, per donar forma a unes idees esparses que en començar el 1948 es reduïen als esbossos d’Haddock provant de veure’s un whisky que la ingravidesa feia que se li escapés. Heu pensat mai per què a la Lluna de Tintín no hi apareixen per exemple animals fantàstics, ovnis o extraterrestres? El seu autor volia que quan l’home de carn i ossos hi anés fora de les vinyetes arribés al mateix lloc on ja havia estat el seu personatge.

D’altra manera no hauria estat possible l’excel·lent exposició que acull CosmoCaixa, Tintín i la Lluna. 50 anys de la primera missió tripulada. Havien llegit el doble àlbum d’Hergé Neil Armstrong, Buzz Aldrin —que també trepitjà el satèl·lit— i Michael Collins quan van allunar? Fins i tot les paraules “aquest és un petit pas per a l’home, un gran pas per a la Humanitat” tenen un dring similar a les de Tintín quan hi arriba, “per primera vegada en la història de la Humanitat hi ha un explorador a la Lluna”. Pensem-hi, en van ser la inspiració?

La mostra que podem visitar fins el proper 26 de maig uneix les dues realitats, la dels amics de Milú i la de l’Apolo XI per commemorar que el 20 de juliol farà mig segle de l’arribada d’una missió tripulada a la Lluna —o del muntatge de Hollywood, segons qui us ho expliqui—. Hi ha reconstruccions de mida real del mòdul lunar Eagle amb què Aldrin i Armstrong van baixar al sòl lunar i del mòdul Columbia amb què els tres astronautes van tornar. Fins i tot, encara que no sigui amb un whisky, el visitant pot experimentar la gravetat a la Lluna i observar el seu paisatge.

També s’hi pot observar un fragment de Lluna, tal com ho llegiu. La tripulació americana va estar un parell d’hores recollint mostres. Ben poc en comparació amb les dues setmanes que s’hi va passar Tintín qui, fins i tot, va comprovar que hi havia aigua

L’exposició també repassa l’afany humà, els estudis de Galileu i una reproducció del primer telescopi d’aquest de 1609, així com les idees per quan sigui possible d’establir-hi una colònia o fer turisme espacial. I, és clar, per veure que hi ha hagut altres missions a la Lluna després de la més coneguda encara que no tenim per costum deturar-nos a pensar-ho.

També s’hi pot observar un fragment de Lluna, tal com ho llegiu. La tripulació americana va estar un parell d’hores recollint mostres. Ben poc en comparació amb les dues setmanes que s’hi va passar Tintín qui, fins i tot, va comprovar que hi havia aigua. Vestits, esbossos d’Hergé, objectes per viatjar a l’espai, alguns de tan prosaics com dentifrici i una bossa per recollir les femtes dels astronautes. Tot això i, sobretot, la possibilitat de comprovar que allò que imaginem un dia es pot fer realitat fan de la visita al CosmoCaixa un must d’aquest hivern.