Les deu obres necessàries per entendre la història del teatre

La vitalitat tan generosa del teatre permet reinterpretar la trama tràgica o l’escena còmica segons cada època de la representació, en un món d’il·lusions i enigmes que aconsegueixen una catarsi, una empatia única amb els espectadors, segle rere segle

1

La confessió o l’esca del pecat

JOSEP PALAU I FABRE, 2000

 

Palau i Fabre, el picassià per excel·lència, és un dels meus tres Reis de l’Orient. La confessió o l’esca del pecat és la seva obra més poètica i obscena a la vegada. Una de les seves constants és la provocació des del sexe. Un dia li vaig demanar què li hauria agradat ser si no fos home, i Palau em va respondre: “un toro”. L’escenifico amb la precaució de posar unes gelosies entre el públic i l’espectacle. Lloc, una església, amb confessionari i altar. Els actors, nus de pèl a pèl.