Com a dona, comporta ser conscient que el què activa el teu cervell de l’atracció no és només el fet estètic o visual, és, en bona part, el fet mental, els valors, el discurs, els sentiments. Que una persona sigui i es comporti d’una determinada forma i pensi o tingui idees d’un determinat estil i corrent també fa que ens sedueixi, ens agradi i ens posi. Com aquella persona camina per la vida i quines causes defensa o quins comportaments denuncia. Quins hobbies té, com passa el seu temps lliure i com interactua amb el món. Què mostra i què guarda. De la mateixa manera que fa que la rebutgem per les mateixes raons, per molt atractiu que sigui. Posar, en aquest context, està associat a agradar, amb certa connotació eròtico-sexual.
En destapar la caixa dels trons del feminisme, se’ns convida a dir des del meu ser de dona heterosexual que un home és home sent feminista i que mostrar-se així, ens agrada a les dones. A un tipus de dones. Que vosaltres, tios, homes, senyors, nois, us mostreu defenent la igualtat i denunciant el masclisme, rebutjant les actituds misògines i no rient d’alguns acudits ni comentaris, us fa més homes. Us fa més persones. Un tio feminista és un pare feminista i amb el seu exemple educa als seus fills i filles. Que no perpetueu els micromasclismes, que no fomenteu el mansplaining, que no ens acabeu les frases… que no ens veieu reduïdes a dos pits, un cul, o un cos follable, sinó a un cos i un cap pensant i sentint. Ser feministes us fa aliats, un de nosaltres, us fa equip. I això és guanyador, és atractiu, és valent.
Fer un pas endavant i tenir un discurs feminista és necessari, sent dona i sent home. Estem davant d’un terme i un moviment molt polaritzat i que té detractors que alimenten aquest extremisme. Al parlar d’un moviment històric, filosòfic i polític, molts líders se l’han apropiat, i això fa que tingui una baixa reputació. Tenim un problema de marca.
Els tios feministes em posen, les persones feministes em posen, perquè són valentes, tenen ideals, no són algoritmes ni robots programats i no segueixen el corrent. No riuen perquè ho fa tothom i no van en manada. Els paios feministes són molt homes. No és incompatible. Ells també busquen el lideratge de la dona dins l’empresa, no accepten que cobris menys per ser dona, no parlen de les dones com objectes sexuals i no se senten superior a elles, a nosaltres. Són conscients que han viscut amb avantatge per ser tios i volen abolir aquest privilegi. Els tios feministes són l’home del s. XXI. Els tios feministes em posen, és una declaració d’intencions que ens situa en un moment històric on l’home s’ha de sentir inclòs.
