Els turistes són els altres

Als portals immobiliaris els veus anunciats. A Barcelona es venen hostals i també hotels. Per un milió o per vint-i-cinc milions, segons les estrelles. I què deu passar amb els pisos que tenien llicència per Airbnb?

Que es venguin hotels fa impressió, perquè t’imagines que només els podrà comprar un fons d’inversió amb molts diners i poca pressa, i que per tant els compra a un fons d’inversió amb menys diners i més pressa. Qui compra un hotel espera que això de la Covid passarà i que els ramats de turistes tornaran.

Mentrestant, a les tertúlies tothom s’afanya a parlar del “model de turisme” que és “insostenible” i que s’ha de canviar. Els turistes sempre són els altres, nosaltres no, nosaltres quan anem als llocs ens interessem pels costums locals i per la gastronomia i, sí, anem a veure algun monument, perquè no podem no veure l’Acròpoli si anem a Atenes, però és que no és el mateix, on vas a parar, Antònia, ells van a la Boqueria i li fan fotos als llamàntols i les gambes, i sí, d’acord, nosaltres li fem fotos als escrivents del mercat si anem a Mèxic D.F., i si anem a Estambul ens fa molta gràcia que ens saludin en català al Gran Basar i volem regatejar, perquè és que és costum, ja veus tu, però és que nosaltres portem una llibreta per apuntar coses, perquè nosaltres som “viatgers” més aviat. Sí. Això.

Nosaltres potser preferiríem anar a picar pedra a Sibèria que llogar un segway per passejar per la Ciutadella sense gastar ni una caloria, com fan ells. Nosaltres no comprenem com es poden introduir per via oral aquella pasta d’arròs, amb xoriço a dins i de vegades frankfurt, que hom anomena (amb un excés d’optimisme que ratlla el delicte penal) “paella”. Però és que nosaltres, si anem a Atenes, ens veurem obligats a menjar probablement la pitjor amanida grega de la història, i si anem a Estambul també fumarem en narguilé (respectant, esclar, les mesures Covid).

Detesto la turistada, els que van en grup escoltant un senyor que parla protegint-se del sol en un paraigua, però encara detesto més els que afirmen que han “descobert” un restaurantet allà, al lloc turístic, on només hi van “ells” i, esclar, no ho podem dir, perquè s’omplirà de turistes.