Potser aquest títol és una mica simplista per a un article d’opinió, però recordo que quan era alcaldessa alguns grups polítics qüestionaven la partida del pressupost municipal destinada a neteja de la ciutat per ser massa elevada. La concessió de la recollida de residus i neteja viària era de les més importants i suposava aproximadament un 7,5% de la despesa corrent municipal. Sempre he considerat que l’espai públic que compartim entre tots ha de disposar d’un nivell d’atenció i cura molt elevats. De fet, a la majoria de ciutats una de les partides que té més pes en el pressupost municipal és la contractació de la recollida de residus i la neteja viària, juntament amb les partides destinades a l’eliminació de plagues, la qual cosa inclou les rates.
Segons dades de la Diputació de Barcelona, de 46 municipis participants en un estudi comparatiu l’any 2020 (Font: Cercles de comparació Intermunicipal 2020 Diputació de Barcelona) la despesa corrent per habitant, que incorpora capítol 1 (personal), capítol 2 (béns i serveis) i capítol 4 (transferències corrents) i amortització de la maquinària, suposa una mitjana de 45,56 euros per habitant gastats en neteja de la ciutat. Dels Ajuntaments participants en l’estudi es conclou que el percentatge de la despesa per a la neteja viària sobre el pressupost corrent municipal estaria al voltant del 5% (4,7% per ser exactes).
Tot i així, amb una dotació pressupostària important no n’hi ha prou. Cal una planificació i un seguiment de les tasques de neteja de manera continuada, cal també la inspecció posterior i m’atreveixo a suggerir un tercer instrument molt útil: el control de qualitat a través d’una avaluació conjunta amb la ciutadania. De la mateixa manera que valorem la qualitat del servei d’una empresa privada hem de poder valorar la qualitat del servei de l’empresa pública. Això ens permetrà un retorn de la feina que s’està duent a terme i definir els punts de millora.
De la mateixa manera que valorem la qualitat del servei d’una empresa privada hem de poder valorar la qualitat del servei de l’empresa pública
És habitual que els consistoris tinguin concessionat el servei de gestió de la neteja de la ciutat a empreses especialitzades. Això no obstant, l’Ajuntament ha de fer el control i seguiment de l’empresa contractista de la neteja. És l’Ajuntament qui ha de controlar que l’empresa contractista i prestadora del servei faci correctament la seva feina, i fins i tot, avançar-se a determinades situacions. Per exemple, la caiguda de fulles dels arbres a la tardor s’ha de preveure en el plec, ja que implicarà més feina i concretament una acurada neteja dels embornals per tal que amb les pluges torrencials no es generin inundacions. Cal preveure també en el document de licitació els reforços necessaris del servei per causes tals com festes majors, concerts, cavalcades de reis, etc.. i també cal preveure dins les partides d’eliminació de plagues una correcta periodificació i poder fer front a situacions d’emergència. En el cas de plagues i salubritat cal actuar de manera ràpida i contundent al mínim indici.
Per aquest motiu m’interessa especialment l’avaluació del servei, establir un sistema d’avaluació és imprescindible per conèixer amb profunditat quins aspectes són més importants per a la ciutadania i poder mantenir, en tot moment, el control de la concessió també, a través d’enquestes de qualitat als veïns i veïnes. Segons el mateix estudi referenciat anteriorment, l’any 2020 la valoració mitjana dels ciutadans dels 46 municipis participants en l’estudi era de 6,32. És, per tant, una valoració força positiva. Per què tenim doncs la sensació postpandèmia que les ciutats estan més brutes? És que estem fent un ús més intensiu de la ciutat? Podria ser que el canvi climàtic incideixi també en el control de plagues i aquest requereixi més freqüència?
Per què tenim doncs la sensació postpandèmia que les ciutats estan més brutes? És que estem fent un ús més intensiu de la ciutat?
Segurament som més primmirats que abans amb la neteja i la salubritat de l’entorn, però seria molt interessant tenir dades actualitzades de la despesa municipal al respecte, saber si hi ha hagut increment de les partides pressupostàries municipals envers aquesta qüestió i alhora el nivell d’execució d’aquestes. No sigui que pressupostem molt, però que no s’estigui executant el servei de manera adient. D’altra banda, cal afrontar que les onades de calor incideixen també en la freqüència de la recollida de residus (principalment orgànics) i en el servei de control de plagues, qüestions que cal preveure per avançat. De la mateixa manera que ja és una evidència que els tractaments de neteja viària amb aigua s’han incrementat i que en període de sequera no es podrà utilitzar aigua de xarxa, caldrà revisar les freqüències del servei de control de plagues per obtenir l’aprovat i, si pot ser, treure bona nota!
