Blockchain, Internet del valor

Amb Blockchain descobrim un nou món més descentralitzat, més segur, més privatiu i que confereix valor a la informació fent-la més transparent i incorruptible, capaç de transformar globalment les transaccions econòmiques i de tota mena
B

lockchain és la tecnologia definida el 2009 per crear la moneda virtual bitcoin, per qui es va fer dir Satoshi Nakamoto —nick d’una misteriosa figura llegendària a la comunitat de la moneda virtual—. El 2008, Nakamoto va publicar un article, “Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System”, en el qual descrivia un sistema anomenat persona a persona, peer-to-peer (P2P), de diner digital. El 2009, va desplegar el programari Bitcoin, amb el qual va crear la xarxa del mateix nom i el 3 de gener de 2009 va dur a terme el llançament inicial de les primeres unitats de la moneda digital, anomenades bitcoins, amb els símbols ₿ i BTC. Bitcoin és la implementació d’un concepte concebut l’any 1998 pel cript.graf Wei Dai, que va publicar a la llista de correu electrònic Cypherpunk un sistema d’intercanvi de valor i execució de contractes basat en una moneda electrònica impossible de rastrejar. Va anomenar a aquesta moneda b-money. L’octubre del 2015, Satoshi Nakamoto va rebre el Premi a la Innovació de The Economist en la categoria especial Sense Límits per la seva invenció, “que podria alterar radicalment el sistema financer internacional […] Eliminaria la necessitat de tercers de confiança com els bancs centrals en la transmissió. de diners, podria reduir el cost de targetes de crèdit i altres tarifes en les transaccions, i atraure els que defensen la privacitat”. Nakamoto compartia cartell de guardonats amb algunes de les empreses tecnològiques del moment: Tesla Motors, Alibaba Group, Spotify, Uber, Dropbox i Box. El professor de la UCLA Bhagwan Chowdhry va decidir nominar el creador del bitcoin, Satoshi Nakamoto, per al premi Nobel d’Economia. La proposta de nominació. al premi Nobel d’Economia del 2016 per a Satoshi Nakamoto va ser rebutjada per l’oficina de premsa de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia perquè no s’atorga si el guardonat és “anònim o ha mort”.

FUNCIONALITAT DEL BLOCKCHAIN

La base de l’èxit que ha aconseguit Bitcoin, i més recentment Ethereum i moltes altres monedes virtuals, rau en la tecnologia que el sustenta, de manera que estan sorgint múltiples aplicacions per a Blockchain que van més enllà de les monedes virtuals. Aquest efecte ha augmentat després de la incorporació a la tecnologia Blockchain d’una nova funcionalitat coneguda com a contracte intel·ligent o smart contract, que permet no només registrar al llibre més gran una transacció sinó un contracte o un conjunt de transaccions susceptibles de ser executades en el futur si es compleixen una sèrie de condicions que s’estipulen en el mateix contracte. El camp de noves aplicacions .s tan ampli que arriba a tota mena de sectors. Per això es parla del fenomen Blockchain com la “revolució industrial d’internet”. “Blockchain farà amb les transaccions el que internet va dur a terme amb la informació”, s’afirma a MIT Technology Review, que atribueix a aquesta tecnologia “la segona revolució digital” i el potencial de canviar el futur del comerç. A Harvard Business Review la qualifiquen de “revolució silenciosa”.

De la mateixa manera que internet va canviar per sempre els models de negoci d’indústries i empreses centenàries, Blockchain o “cadena de blocs” està donant forma, des de la seva aparició el 2009, a un nou patró econòmic basat en la descentralització de la confiança, en la qual tots podrem intercanviar béns i serveis sense necessitat de tercers. Això implica un avanç sense precedents que revolucionarà la manera en què organitzem la nostra vida digital. De fet, es diu que hem passat de la Internet de la informació a la Internet del valor. Blockchain és un avenç revolucionari amb capacitat per transformar la manera en què tothom interactua i porta a terme qualsevol tipus d’operació. Sectors com el financer, el jurídic, l’energètic, el de la salut, la indústria, el comerç o la propietat intel·lectual, es poden veure alterats seriosament. Blockchain és considerada per molts experts la propera gran disrupció tecnològica de la segona dècada del segle XXI.

NOVA ERA D’INTERNET

Internet està entrant en una segona era, la de la Internet del valor. La primera va ser una convergència entre les tecnologies computacionals i les de comunicació.  Aquesta segona es nodreix d’una combinació de criptografia, matemàtiques, enginyeria de programari i economia conductual. Blockchain és la tecnologia disruptiva insígnia de la segona era d’internet, i la base de la quarta revolució. industrial. Fins ara sempre havíem necessitat un tercer en què les dues parts confiessin per garantir l’autenticitat de les transaccions, ja fos un banc, un auditor, un notari o Paypal, per exemple, que tingués un registre o un segell de veracitat. Blockchain soluciona aquest problema en combinar la tecnologia anomenada persona a persona, peer-to-peer (P2P), d’intercanvi entre parells amb la criptografia i, així, crear una nova forma de comunicació i intercanvi digital. Blockchain significa la fi de la centralització de les dades. És una tecnologia que permet la transferència de dades digitals amb una codificació molt sofisticada i d’una manera completament irrefutable i segura, sobre un esquema distribuït que desplaça els intermediaris tradicionals i suprimeix el control centralitzat. És com el llibre d’anotacions comptables d’una empresa on es registren totes les entrades i sortides; en aquest cas, parlem d’un llibre d’esdeveniments digitals.

La tecnologia Blockchain es basa en quatre fonaments: el registre compartit de les transaccions (ledger), el consens per verificar les transaccions, un contracte que determina les regles de funcionament de les transaccions i, finalment, la criptografia, que és el fonament de tot. Per. no tots els Blockchain es creen de la mateixa manera. Alguns són públics —sovint descrits com sense permisos—, on qualsevol pot accedir i emmagatzemar dades en una cadena de bloc de manera anònima. Altres Blockchains faciliten les transaccions en línia entre Blockchains autoritzats, també anomenats Blockchains privats, en què els participants són coneguts i necessiten permís per accedir, llegir o afegir informació al Blockchain.

MONEDES VIRTUALS I ICO

Els actius virtuals són la forma amb la qual es coneix el conjunt de les divises virtuals i altres formes de béns i serveis que utilitzen la criptografia —i per extensió la tecnologia Blockchain— per funcionar. Els més populars són les monedes virtuals, però n’hi ha altres com els contractes intel·ligents, els tokens o els sistemes de governança que entren en aquesta categoria. Hi ha més de 1.500 monedes virtuals amb una capitalització molt volàtil que actualment és de mig bilió de dòlars. Només Bitcoin, Ethereum i Ripple concentren més del 50% de la capitalització del mercat. Les 19 fortunes  més grans en monedes virtuals acumulen 26.400 milions de dòlars, segons la llista Crypto Rich de Forbes. Hi ha un eco de Friedrich von Hayek en cada moneda virtual. La seva crítica al monopoli de l’Estat en l’emissió de bitllets es concreta en les monedes virtuals, que tornen als usuaris privats la potestat d’emetre la seva pròpia moneda. Com? Mitjançant la “mineria”. El pensament de l’Escola Austríaca d’Economia ressona en les línies de codi de cada moneda virtual. Hi ha una idea molt anterior a Hayek i que és un nexe comú entre tots els subcorrents del liberalisme. Aquest vincle, més que una idea, s’ha convertit en un valor d’aquesta filosofia política: el lliure mercat, que subjau com a fonament de les monedes virtuals.

Què són les ICO? Una oferta inicial de monedes o ICO (Initial Coin Offering) és un mecanisme de finançament d’un projecte o empresa dut a terme a través d’internet mitjançant la venda multitudinària d’un actiu virtual. En una ICO, el projecte a la recerca de diners emet una certa quantitat d’actius virtuals o tokens en una plataforma Blockchain prèviament existent i els lliura als inversors a canvi de moneda virtual. Tota l’operació es desenvolupa utilitzant contractes intel·ligents que s’encarreguen d’automatitzar el procés de distribució de tokens en funció dels requeriments establerts pel promotor de la ICO. Quan es compleix la condició de pagament, el contracte assigna i envia a la cartera de l’inversionista la quantitat de tokens corresponents automàticament. Una sola plataforma conté 1.843 ICO de 162 països distribuïts entre més de 20 tipus d’indústries.

QUINA REGULACIÓ TINDRÀ?

Espanya s’ha sumat a l’impuls global per avançar en la regulació de la nova economia de moneda virtual. S’opta per un marc legal que protegeixi els inversors i els emprenedors que opten per la tokeneconomia com a via de finançament. La CNMV i el Banc d’Espanya van emetre un comunicat en què subratllen la necessitat d’emprendre, com més aviat millor, canvis en el sistema regulador dels mercats financers. El 8 de febrer de 2018 la CNMV i el Banc d’Espanya van fer públic un comunicat conjunt sobre “moneda virtual” i “ofertes inicials de moneda virtual” (ICO). Moltes autoritats nacionals i internacionals ja han publicat advertiments en relació amb els riscos que tenen implícits per als inversors. Un dels més rellevants en l’àmbit europeu és el publicat per l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) el novembre del 2017. A escala global destaca també un comunicat del 18 de gener de IOSCO, que, addicionalment, proporciona accés als que han fet múltiples organismes supervisors nacionals. Els ministres de finances i els governadors dels bancs centrals de França i Alemanya van enviar, el 7 de febrer, una carta conjunta al ministre d’Economia de l’Argentina, que ocupa la presidència del G-20, en què van sol·licitar que s’incloguin en l’agenda fenòmens com el Blockchain, les divises virtuals i les ICO, i s’emeti un informe del Fons Monetari Internacional que analitzi les implicacions de les divises virtuals per a l’estabilitat financera i poder avan.ar en una regulació transfronterera.

BLOCKCHAIN I GOVERNANÇA

El nou ordre social del segle XXI implica la pèrdua de confiança en les institucions tradicionals, que no desapareixeran, però cediran espai per redistribuir les relacions de poder. Tornant el control a la gent, Blockchain desplaça els intermediaris tradicionals —bancs centrals, oficines de registre de patents, discogràfiques, notaris i dipositaris d’un contracte, comissions electorals, empreses energètiques, etcètera—, i obre la porta a noves formes d’expressió personal, ecosistemes socials i interaccions econòmiques. La tecnologia Blockchain, entesa com una cadena de blocs que proporciona un registre immutable de transaccions fetes a través d’una xarxa, tindrà implicacions socials i econòmiques de gran repercussió. Blockchain té el potencial de transformar indústries senceres i de ser una força de transparència i integritat en el món, per eradicar el suborn i la corrupció i transformar paradigmes socials, econòmics i polítics.

Mitjançant la tecnologia Blockchain tenim el potencial d’emmagatzemar, verificar i transmetre qualsevol cosa de valor per a la condició humana: certificats de naixement, permisos de conduir, drets de propietat intel·lectual, reconeixements professionals, títols educatius, comptes bancaris, historials mèdics, pòlisses d’assegurances, donacions, contractes legals, i, també, vots. Ara podem imaginar aquest potencial en el món del govern digital, autenticar qualsevol document, qualsevol transacció de manera segura i directa. Una manera nova i disruptiva de dur a terme formes de govern i processos més ràpids, segurs i totalment digitals. Amb un potencial enorme. El futur ja és aquí, un futur més obert, segur, transparent, inclusiu, fiable i amb un fort component digital.