72
Oriol Pi de Cabanyes

Oriol Pi de Cabanyes

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1950). Novelista y ensayista. De muy joven, con diecisiete años, Gana la primera convocatoria de la Crida als escriptors joves de Serra d'Or siendo muy joven, con diecisiete años, y, con veintitrés, ya obtiene el premio Prudenci Bertrana por su primera novela Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973). Por esta obra también obtiene el Premio Crítica Serra d’Or a la mejor novela en el año 1974. La novela tiene importancia como retrato de la juventud de la época. Compagina el trabajo de escritor con la docencia y como novelista también es autor de los libros També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (finalista del Premio Josep Pla de 1975) y Esquinçalls d'una bandera (1977; finalista del Premio Sant Jordi de 1976). En el terreno de la narrativa breve publica la obra Novenari d'ànimes (1978). Como ensayista, Oriol Pi de Cabanyes publica, junto con Guillem-Jordi Graells, La generació literària dels 70 (1971) y, como especialista en el siglo XIX, es autor de las obras La Renaixença (1978), Apunts d'història de la Renaixença (1984) y Repensar Catalunya (1989), con la que obtiene el Premio de Ensayo Josep Vallverdú en 1988. De su extensa producción también cabe destacar el dietario Llibre d'hores (1975-1978) (1980) y el libro de viajes Pel bell nord glaçat (Premio Sant Joan, 1995). Colaborador habitual en medios como Serra d'OrAvui o La VanguardiaOriol Pi de Cabanyes ha sido director de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú y de la Institució de les Lletres Catalanes, así como del Gabinet del Conseller de Cultura  y del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura. Fue vocal de la junta de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana entre 1978 y 1980. Fuente: AELC