Llibreries d’autor a Barcelona

El llibre imprès és un artefacte tecnològic que data del 1440. Després de tants segles encara no està obsolet, malgrat la revolució digital i l’addicció universal a les pantalles. I les llibreries, distribuïdores d’aquest producte en competència creixent amb el comerç electrònic, tampoc no es resignen a passar a la història. Contra els bits, contra Amazon i contra la gentrificació sense control, una rebel·lió lletrada frisa a Barcelona per salvar Gutenberg de les urpes de Bezos

A

mazon va néixer com una llibreria online, que oferia llibres a domicili a preus baixos en competència amb les llibreries tradicionals. Després va arribar el llibre electrònic, que a més amenaçava amb anorrear la supremacia del llibre físic com a magatzem del coneixement humà des de la invenció de l’escriptura. El llibre de paper semblava condemnat a patir el mateix destí que tants altres formats físics d’emmagatzemament d’informació. Abans havíem dit adéu als vinils, als cassettes, als vídeos en VHS o Betamax. Després vindria l’holocaust dels CDs, dels DVDs i del cel·luloide. Simultàniament vivim la desfeta de la premsa impresa. Però el llibre de paper, inopinadament, sobreviu amb una mala salut de ferro.

Per Amazon, avui, la venda de llibres és un negoci marginal (aviat baixarà del 5% de les seves vendes totals), tot i que encara suposa una amenaça ben real per a les llibreries tradicionals. El fenomen no és nou: només entre 1995 i 2000, van tancar el 43% de totes les llibreries a Estats Units, sent la irrupció d’Amazon la raó principal. Que li diguin a Barnes & Noble, que va ser durant dècades l’empresa més gran de distribució de llibres a tot el món gràcies a la seva xarxa de llibreries físiques. Avui lluita per no entrar en fallida i competeix amb les llibreries físiques d’Amazon que, ai las, de ben segur arribaran a les nostres latituds ben aviat.

Però, paradoxalment, la crisi i el tancament de moltes llibreries tradicionals als Estats Units ha coincidit amb l’eclosió de llibreries independents. Borders, una altra gran cadena de llibreries americana, va haver de deixar el negoci el 2011. Però, curiosament, entre aquell any i el 2015 l’Associació de Llibreters Americans va reportar un creixement del 35% en el nombre de llibreries independents.

Barcelona no és comparable en moltes coses a un mercat tan enorme com el dels Estats Units, però sabem del cert que quan un terratrèmol sacseja els mercats americans, el sotrac arriba també aquí abans o després. El 2014 va ser un any negre: només a la província de Barcelona, van desaparèixer 132 llibreries, i es va passar de 458 a 326. La crisi econòmica, el venciment dels contractes de lloguer de renda antiga i la pujada generalitzada de preus de locals en zones comercials també hi van jugar un paper. Al llarg dels últims anys hem vist com baixaven la persiana llibreries tan diverses i emblemàtiques com Negra y Criminal, l’heroica llibreria de la Barceloneta, creació del recentment desaparegut Paco Camarasa i de Montse Clavé; Àncora y Delfín (1962-2012), l’icònic rètol de la qual es conserva al Disseny Hub Barcelona; la Llibreria Marínez Pérez (1890-2012), especialitzada en art i que va comptar entre els seus clients personatges com Picasso, Gaudí, Puig i Cadafalch Joan Miró o Salvador Dalí; la Llibreria Catalonia (1924-2013), avui ominosament substituïda per un McDonalds; o la Proa, la Pequod, que en molts sentits va ser una avançada al seu temps però no va poder superar la crisi… el reguitzell de cadàvers és inacabable.

El fenomen, tanmateix, sembla haver-se revertit. Els últims dos anys han tancat 17 llibreries a Catalunya, però n’han obert 55 de noves. El saldo és, doncs, positiu. Però l’èxit de les noves llibreries ve indefectiblement lligat a nous plantejaments. A més de mantenir el paper tradicional de coneixedors del producte que venen, els nous llibreters aposten per convertir els seus comerços en centres d’agitació cultural. I sovint les noves llibreries estan situades en barris, en part perquè difícilment una llibreria por pagar el lloguer d’un local al Passeig de Gràcia, i en part per una decisió conscient d’apropar-se a la vida ciutadana i buscar clients de proximitat. Són, en fi, molt més que simples negocis. Són gairebé llibreries d’autor. No hi són tots els llibres que es poden trobar online, però hi ha vida i relacions humanes a més de literatura.

Llibreria Calders

Una de les pioneres d’aquesta nova fornada va ser la Calders, instal·lada al barri de Sant Antoni, en un carreró de ressonàncies clarament literàries, Pere Calders, i que va saber enfilar-se a les noves tendències abans de l’allau gentrificadora que envaeix la zona. Té una barra de bar, una agenda d’esdeveniments literaris (i paraliteraris) intensíssima i, last but not least, conserva el més important que ha de tenir un bon llibreter: criteri. La llibreria d’Isabel Sucunza i Abel Cutillas compleix amb el paper del llibreter com un prescriptor de primera, molt lluny del talent com a geni de la logística en què s’ha convertit Amazon. Hi ha qui es queixa que els llibres no estiguin etiquetats amb els preus, i també hipsters despistats que entren a llogar bicicletes. Seguir la Isabel Sucunza a Twitter o a través de la seva tasca com a articulista també és una excel·lent manera d’estimar més els llibres i la seva llibreria. Quan els volen classificar, els de la Calders sempre responen que són una llibreria especialitzada en llibres.

No Llegiu

Juntament amb la Calders, va ser avantguarda de la nova onada de llibreries independents que han obert a Barcelona. El nom és una provocació del seu propietari, el periodista Xavier Vidal, instal·lat des del 2013 en un barri aparentment poc literari com el Poblenou (Amistat, 22). El local, que acollia recitals, presentacions, música i performances, es va quedar petit, i s’ha traslladat a les tres plantes de l’antiga botiga Juanita (Pons i Subirà 3). Per fer-ho possible, es va haver de fer una campanya de micromecenatge, i des del 2017 ocupa la seva nova seu. Els sofàs conviden a fer un tast dels llibres abans d’adquirir-los, i s’obsequia amb un cafè gratuït si el client no se’n va amb les mans buides. A la planta baixa hi ha la narrativa, la novel·la gràfica i una selecció de poesia. A la segona planta, que va ser ocupada durant un temps per la Fundació Catalunya Europa, hi ha la seu de l’Escola de Lectura Creativa vinculada a la llibreria amb cursos molt intensius. Obren durant tot l’any de dilluns a diumenge al matí, excepte entre juny i setembre, quan tanquen els diumenges. Una aposta valenta i amarada d’un cert marketing hipster, perquè la intel·ligència mercantil en el món del llibre no ha d’estar reservada als Laras i els Bezos.

La Caníbal

Enllaçant amb la llarga tradició barcelonina de les llibreries subversives, però adaptada al zeitgeist, La Caníbal (Nàpols, 314) és una cooperativa de treball sense afany de lucre que pretén contribuir a “un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat”. Fundada per Jesús Arpal Moya (artista, meitat de Jeleton), Amanda Cuesta Hernández (crítica d’art, comissària, editora) i Julia Montilla Campillo (artista), és declaradament un centre d’agitació per davant d’un negoci de venda de llibres. En conseqüència, els seus fons abunden en temàtiques de transformació social, amb un esperit clarament militant. També organitzen activitats d’alt voltatge polític, i ofereixen l’espai a iniciatives i projectes transformadors, sempre des de la radicalitat, contra qualsevol cosa que pugui rebre el qualificatiu d’hegemònic i amb el discurs de gènere com a fil conductor de la majoria de les seves activitats.

La Carbonera

Nascuda amb la intenció de convertir-se en la llibreria del Poblesec (Blai 40), funciona en règim de cooperativa i vénen tant llibres nous com de segona mà. El ventall d’activitats inclou clubs de lectura per a petits i grans i en diversos idiomes, recitals de poesia o tallers d’escriptura. Fer-se soci de la cooperativa atorga dret a descomptes, i també és l’estratègia amb la qual La Carbonera vol refermar lligams amb el barri on es troba. Els més petits poden gaudir d’activitats per a ells tots els dissabtes al matí, i organitzen també esdeveniments com el recent concurs de poesia improvisada, un  poetry slam que ha tingut com a escenari un ring de boxa cedit per l’Ateneu d’Oficis. Aquesta, també, és molt més que una llibreria.

El Gat Pelut

Situada al barri de Les Corts (Caballero 58), està especialitzada en literatura infantil i juvenil, tot i que no fan fàstics a altres gèneres. També han incorporat el cafè com a element de seducció mercantil per poder endinsar-se en els llibres i convertir la compra en una experiència més agradable. La imatge corporativa, amb gats omnipresents a l’establiment, també forma part dels trets que diferencien les noves llibreries independents. I, com sembla ja la norma en la nova generació de llibreters, treballen també creant una agenda intensa, en aquest cas d’activitats per a tota la família: conta contes, tallers de manualitats, clubs de lectura, presentacions, reptes entre lectors. També hi ha una pissarra enorme on es pot deixar una empremta artística. La seva propietària, Marta Gil Soler, va exercir de professora abans d’especialitzar-se en gestió financera, i després es va formar a l’Escola de Llibreria de la UB. Una formació pluridisciplinar que ara l’ha convertit en una llibretera sobradament preparada.

La Inexplicable

Al cor del barri de Sants (Galileu 78), van obrir la seva llibreria a finals del 2017 la Glòria Aquillo i l’Anun Giménez, en el local que abans ocupava una fruiteria. El nom va néixer com una broma després de rebre nombrosos comentaris desaconsellant-los embarcar-se en la incerta aventura d’obrir una llibreria en els temps que corren. En el seu cas, la idea de muntar el negoci va ser conseqüència de participar en un club de lectura, i després de fer un postgrau en l’especialitat es van decidir a obrir el negoci. Volen ser una llibreria de proximitat però també una llibreria literària amb poques concessions als llibres més comercials. Entre els títols que mai faltaran en el seu inventari destaquen ‘Vindicació dels drets de la dona’, de Mary Wollstonecraft, o “Les ciutats invisibles”, d’Italo Calvino, tot i que entenen la literatura com una categoria on també tenen ple dret les novel·les gràfiques de Joe Sacco. No hi falten activitats com cursos de creació literària aquest mes de juny, grups de lectura de temàtiques diverses i fins i tot vermuts literaris on hi conviden autors.

Sendak

L’Escola de Llibreria de la UB està creant una nova generació de llibreters que estan participant activament de la transformació del sector a la ciutat. D’allà han sortit els propietaris d’El Gat Pelut i La Inexplicable, i també Núria Càrcamo i Aitor Martos, creadors de Sendak (Còrsega 461), nom que ret homenatge a Maurice Bernard Sendak, il·lustrador i escriptor de literatura infantil nord-americà. Això ja dóna una pista que Sendak està especialitzada en lectures per als més joves. Es prenen molt seriosament la formació dels lectors del futur, mitjançant cooperació amb centre educatius, biblioteques, entitats i equipaments culturals. Una iniciativa potser més necessària que mai en uns temps en que els més petits s’enganxen a les pantalles amb tant d’entusiasme com els adults.

SomNegra

Inaugurada al setembre del 2017, SomNegra (Aragó 108) vol omplir el forat que va deixar Negra y Criminal en la difusió de la novel·la negra a Barcelona. En aquesta nova encarnació no serveixen musclos a les presentacions, com va esdevenir tradició en la seva predecessora, i en aquest cas la llibreria online va precedir la inauguració de la llibreria física. La raó bàsica és que el seu propietari, Miguel Ángel Díaz, vivia a Collbató i regentava una papereria a Esparreguera on va començar a dedicar un racó al seu gènere preferit, però per arribar als seus lector potencials el poble es quedava massa petit. Tot i que allà ja va intentar vincular el poble amb el noir organitzant el festival Collbató Negre, que ha portat als peus de Montserrat nombrós autors del gènere. Díaz mantenia una relació personal amb Paco Camarasa, finat aquest mateix any però que es va encarregar personalment de tallar la cinta inaugural de SomNegra.

+Bernat

Montse Serrano no és precisament una nouvinguda al món dels llibreters. Va estar al front de Bernat des del 1978, quan només tenia 22 anys i va decidir adquirir el traspàs d’una petita llibreria del seu barri. Al 2010 va saber reconèixer la necessitat de reinventar-se. Va decidir incorporar 25 nous socis al seu negoci, i amb el seu ajut es va traslladar a un local molt més gran (abans ocupat per un sex shop), va instal·lar una cafeteria a l’entrada, un piano al fons i va barrejar te, cafè, menjar casolà i esdeveniments culturals per abrigar el món dels llibres. Ara ja són 50 socis en règim de cooperativa. Així va néixer +Bernat (Buenos Aires, 6-8), que es defineix més com un magatzem cultural que com una simple llibreria. Entre els seus socis actuals figuren estrelles mediàtiques com Mercedes Milà. La Montse, amb la seva cadira de rodes i tot, apareix com a personatge a la novel·la d’Enrique Vila-Matas “Aire de Dylan”, i l’escriptor és un habitual de la llibreria.

Imatges destacades: Fotografies extretes de les xarxes socials de les llibreries.