Sóc de Barcelona

Vivim en democràcia i això vol dir que gaudim de sistemes de participació que ens permeten triar qui ens ha de representar i governar, però que també poden servir per preguntar què pensem sobre la celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. No queda massa clar quin és el criteri pel qual sí se’ns pregunta sobre una competició esportiva però no sobre l’ampliació d’un aeroport, però el que sí queda clar és que quan ens conviden a votar d’una manera seriosa només ho podem fer allà on estem empadronats. El dret a votar es vincula al lloc de residència, cosa que implica que la teva opinió només importa si està relacionada amb el lloc on vius.

Per això jo no podré votar sobre uns possibles jocs d’hivern, perquè no visc a l’Alt Pirineu ni a l’Aran, com tampoc hagués pogut votar sobre l’aeroport perquè no visc al Prat de Llobregat, o sobre el tramvia de la Diagonal perquè no visc a Barcelona. Els meus drets a vot no poden estar limitats pel meu lloc de residència perquè allò que realment defineix la meva identitat són els meus interessos i els meus compromisos. Potser no visc a Barcelona però jo sóc de Barcelona, i d’un munt de llocs més.

Vaig néixer a Girona i em vaig criar a Figueres, fill d’un pare de Maçanet de la Selva i una mare de Tordera que varen acabar arrelant a Siurana d’Empordà. Mentre estudiava vaig compartir pis a Cerdanyola del Vallès, em vaig enamorar d’una noia nascuda a Terriente, un poble de Terol, amb qui fa temps que vivim a Sabadell i vaig fundar una empresa que té la seu a Sant Cugat del Vallès però també ha obert oficines a Bogotà, Lima o Madrid. Participo de diferents entitats socials i culturals que tenen la seu a Barcelona i em moc gairebé a diari pels seus carrers. Mai he viscut a Barcelona, però sóc de Barcelona.

La carta de ciutadania no hauria d’estar vinculada tant al lloc de residència sinó al grau de compromís, i el que hauríem d’acreditar no és un domicili sinó una activitat. Si acredito ser usuari habitual de les propostes culturals de Barcelona hauria de poder participar quan es fessin consultes al respecte. Si acredito que vaig sovint per feina a determinat carrer de Barcelona hauria de poder opinar sobre el tramvia. Si acredito estar donant feina a 50 persones a un edifici d’oficines de Sant Cugat hauria de poder opinar sobre els accessos en transport públic d’aquella zona. Hi ha certes activitats que haurien de donar accés a certs drets de participació, amb independència del lloc de residència. Ara mateix tinc tots els drets de ciutadania a Sabadell, però cap a Girona, Barcelona o Sant Cugat, per posar tres exemples on em sento molt implicat per diferents motius.

Ja no estem al segle XVIII i amb la tecnologia actual és perfectament possible i raonable gestionar els meus drets d’una manera desagregada més acurada, enlloc de concentrar-los tots al voltant d’una idea tan concreta com el domicili. Una ciutat no és només un sistema polític sinó també una plataforma de serveis, d’espais relacionals i d’activitat econòmica i cultural. És raonable que jo no pugui triar qui ha d’ocupar l’alcaldia de Barcelona, però no és normal que no pugui participar en les decisions que afecten a la seva política cultural. És normal que no pugui opinar sobre el sistema de recollida de deixalles de Sant Cugat, però és estrany que no pugui intervenir en els plans de mobilitat allà on provoco el desplaçament diari de treballadors. Hi ha coses de Barcelona que s’haurien de decidir tenint en compte l’opinió dels que viuen a Figueres.

La carta de ciutadania no hauria d’estar vinculada tant al lloc de residència sinó al grau de compromís, i el que hauríem d’acreditar no és un domicili sinó una activitat

Amb la tecnologia actual Netflix, Google, CaixaBank o Telefónica són perfectament capaces de gestionar i adaptar els seus serveis d’una manera extremadament personalitzada per cadascú de nosaltres, i en aquest context cada cop costa més d’entendre perquè l’administració encara ens gestiona amb criteris agregats i massius. Estem al segle XXI: el concepte d’identitat ciutadana, i els drets i deures que se’n deriven, demana una posada al dia.