Obra de teatro Els Brugarol de Ramon Madaula
Al centre, Ramon Madaula, amb Estel Solé i Jaume Madaula. ©Iván Moreno

Ramon Madaula: “La burgesia catalana és simpàtica, creient i amable”

Un dia, la filla de Ramon Madaula li va preguntar si li importava que es canviés el cognom pel de la seva mare. Aquesta anècdota és el germen de la comèdia familiar Els Brugarol que ocupa l'escenari del Teatre Poliorama. El llibret presenta dues generacions i dues maneres d'entendre el món. Madaula sosté que és molt difícil ser coherent a la vida i lamenta que els joves d'avui dia no valoren el teatre que va sorgir a Catalunya en els anys vuitanta amb grans companyies com Els Joglars, Comediants i Dagoll Dagom.

Madaula ha escrit aquesta comèdia plena d’humor àcid i la protagonitza al costat del seu nebot Jaume Madaula i Estel Solé. Va buscar un cognom molt català i va optar per Brugarol: “Existeixen els Brugarol, però no està inspirada en ningú en concret”. Ara que el confinament perimetral s’ha convertit en la nova normalitat, aquest home de teatre ens presenta una radiografia de la burgesia tèxtil del seu Sabadell natal.

Què queda de la burgesia tèxtil? “Cada vegada queda menys. Quan era petit, els grans fabricants tèxtils estaven molt presents. Recordo que els meus pares sempre deien: He vist a tal senyor o a l’altre. Eren els grans pròcers de la indústria. Jo havia conegut bastants senyors de la burgesia del Vallès. Tot el tèxtil dels setanta i els vuitanta s’ha reconvertit en altres indústries. Sabadell era una ciutat de fàbriques. L’Ajuntament, l’església i les fàbriques ocupaven el centre de la ciutat. No com ara que estan als polígons. La indústria tèxtil va marcar molt des de mitjans del segle XIX i fins als anys vuitanta, i el Banc Sabadell, que es va crear el 1870, encara continua sent un referent i el seu actual president, el senyor Josep Oliu, és un senyor nascut a Sabadell”.

Podem dir que és un homenatge a la burgesia? “La burgesia fa coses bones i coses no tan bones. La burgesia catalana és una burgesia simpàtica, creient i amable”.

La joventut versus l’Alzheimer

La joventut és un dels grans temes d’aquest llibret. “El motor va ser l’anècdota de quan la meva filla em va dir un dia que es volia posar el cognom de la seva mare i m’ho vaig prendre malament. Jo volia explicar com és de complicat ser coherent; tens uns ideals i t’has d’empassar gripaus”. Com veu a la joventut?  “Crec que tota la vida els joves han vist als més grans amb desconfiança i condescendència. M’entristeix. Podríem anar més junts. Hi ha desconfiança. Malgrat tot, el món està millor que quan jo era jove. Crec que es queixen molt, però no fan res. És una dinàmica perversa; hi ha joves que aporten coses molt bones. En el teatre està molt clar. La gent jove rebutja el teatre de la gent gran. Jo els parlo del teatre que es feia a Catalunya a principis dels vuitanta, però no els interessa… és una llàstima. Però vull deixar clar que jo em porto molt bé amb les meves filles”.

La joventut contrasta amb l’Alzheimer. “També volia parlar de l’Alzheimer: és una malaltia que he viscut molt de prop perquè els meus pares la van patir. He hagut de fer un salt de vint anys a la història per justificar que la parella protagonista viu amb el seu pare. L’Alzheimer és molt dur”.

“Crec que tota la vida els joves han vist als més grans amb desconfiança i condescendència. M’entristeix. Podríem anar més junts”, diu Madaula

Però, sobretot, la gent riu molt durant l’obra. “La meva missió és entretenir. La gent creu que el teatre ha de qüestionar, però jo defenso que la vida ja et fa reflexionar molt, no vull que reflexionin… vull que s’ho passin bé”. El muntatge ha patit la pandèmia: s’havia d’estrenar el 20 de març de 2020 a Girona. “Es va parar el món, però crec que hem sortejat bastant bé la situació. Hem fet quaranta-una funcions en trenta-sis teatres del territori català i ara estem plens al Poliorama”.

El muntatge de l’obra ha patit la pandèmia: s’havia d’estrenar el 20 de març de 2020 a Girona

Els Brugarol podria arribar a altres comunitats d’Espanya? “S’està estudiant si s’adapta a altres burgesies amb les seves característiques o si es manté igual. En el cas de València, ja s’ha adaptat a la burgesia valenciana i s’estrenarà el setembre amb actors d’allà. Hi ha molts tòpics dels catalans, però no es pot comparar amb la pel·lícula 8 apellidos catalanes perquè és una obra feta per catalans i per a catalans”.

Escena de l’obra Els Brugarol. © Iván Moreno

Mònica Bofill dirigeix l’espectacle. “M’ho va proposar el productor i ha estat un encert. La Mònica em va donar quatre tocs a la dramatúrgia i crec que fa un treball molt bo com a directora. No és fàcil dirigir una obra en la qual l’autor també és actor. Hem creat un tàndem molt bo”. El seu nebot Jaume Madaula interpreta al seu gendre a la ficció. “El personatge estava pensat per a ell i a la productora Bitó li va semblar molt bé”.

No podem passar per alt que Madaula es va colar fa un temps a la Família Alcántara com a amant de la Mercedes Alcántara. “Jo ja he acabat les gravacions, però ha estat una experiència fabulosa. Donava vida al Max, però està molt clar que els protagonistes són l’Antonio i la Merche, i que ella mai s’anirà amb cap altre home. El que més m’ha sorprès és la il·lusió i les ganes de defensar la sèrie de tot l’equip, com si comencessin de nou cada temporada. I, en concret, Ana Duato i Imanol Arias posen tota la carn a la graella”.

Projectes? “Llarga vida a Els Brugarol i tinc ganes que tornin a obrir els teatres a París on s’estava representant la meva obra L’electe al Teatre Antoine. La previsió és que reobrin els teatres de París al maig”.

Ramom Madaula saludant en una escena de l’obra Els Brugarol. © Iván Moreno