Fa més de 20 anys que la doctora Laura Soucek, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), treballa per inhibir el gen Myc, clau en el desenvolupament i el manteniment de la majoria de tumors. Malgrat la creença generalitzada que era intractable, per qüestions com la seva localització en el nucli de les cèl·lules canceroses, Soucek va persistir en una recerca que cada vegada està més prop d’arribar al mercat. El mètode que la doctora va trobar per inhibir aquest oncogèn va ser a través d’Omomyc, una miniproteïna terapèutica que impedeix que Myc pugui fixar-se a l’ADN. En pacients amb càncer, quan el Myc aconsegueix fixar-se a l’ADN, fa que les cèl·lules malaltes es multipliquin de manera descontrolada. Amb Omomyc, Myc es veu impossibilitat per promoure el creixement de tumors.
Després de demostrar en fase preclínica que la proteïna desenvolupada al VHIO era capaç d’entrar a les cèl·lules i arribar al seu nucli, on es troba l’oncoproteína Myc, així com frenar-la, es va iniciar l’abril de 2021 un assaig clínic als hospitals Vall d’Hebron de Barcelona, San Chinarro i la Fundación Giménez Díaz, aquests dos últims a Madrid. A l’assaig, han participat 22 pacients a qui se’ls hi va administrar el fàrmac per via intravenosa un cop per setmana per comprovar la seva seguretat i veure si hi havia signes de control del càncer. Els participants tenien diversos tumors sòlids —localitzats en òrgans i no a la sang– amb metàstasi, inclosos sarcomes, càncers de pàncrees, de còlon i de pulmó, i havien rebut almenys tres tractaments previs, esgotant totes les solucions teràpeutiques possibles.
Omomyc ha aconseguit completar amb èxit l’assaig clínic de fase I i està llest per passar a un assaig de fase II, convertint-se en el primer inhibidor de Myc que ho aconsegueix. “Aquest fàrmac és la primera miniproteïna dirigida a Myc que es prova en un assaig de fase I i demostra que és capaç d’inhibir la funció d’aquest oncogèn d’una forma segura i efectiva”, sosté la doctora Elena Garralda, directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO.
Segons els resultats de l’assaig, que només es va poder acabar avaluant en 12 pacients, vuit pacients mostraven que la malaltia es mantenia estable i s’havia aturat el creixement del tumor després de nou setmanes de tractament. “Encara és molt aviat per avaluar l’activitat del fàrmac, però estem veient l’estabilització de la malaltia en alguns pacients”, afegeix la doctora.
Garralda destaca el cas d’un pacient amb càncer de pàncrees, un dels més complicats, que va romandre a l’estudi durant més de sis mesos, i en què el tumor es va reduir un 8% i va haver-hi una reducció del 83% en l’ADN derivat del tumor que circula en el torrent sanguini. També hi ha un pacient amb un tumor de la glàndula salival amb la malaltia estable i que encara està a l’estudi després de 16 mesos, i un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable durant 8 mesos.
L’estudi per provar Omomyc també havia d’avaluar els possibles efectes secundaris del nou fàrmac. Els efectes adversos més comuns van ser reaccions lleus a la infusió intravenosa, com calfreds, febre, nàusees, afectacions a la pell i pressió arterial baixa. A mesura que es van anar provant dosis més altes, es van produir més reaccions, però es van poder tractar fàcilment. “El més emocionant és que els marcadors biològics mostren clarament que estem inhibint Myc amb èxit. A més, els efectes secundaris adversos són majoritàriament lleus, la qual cosa és
important quan comencem a pensar en els pròxims passos i a combinar Omomyc amb quimioteràpia o altres teràpies”, exposa la doctora Garralda.
Un altre aspecte important s’ha centrat a avaluar la vida del fàrmac en l’organisme del pacient i veure si era suficient per poder tenir un impacte sobre el tumor. S’ha conclòs que Omomyc va romandre durant almenys 50 hores a la sang, i, possiblement, encara més als tumors.
La combinació d’Omomyc amb tractaments ja existents servirà per avaluar la seva eficàcia en la fase II, després d’obtenir uns resultats preliminars molt esperançadors a la fase I. Segons explica la doctora Laura Soucek, estan en converses amb empreses farmacèutiques per poder desenvolupar un nou assaig. Preveuen que comenci entre la primavera i l’estiu de l’any que ve.
