Entre els barris de Sant Andreu del Palomar i el Bon Pastor, l’antiga fàbrica de Mercedes-Benz és un dels vestigis de la història industrial de Barcelona. El recinte va acollir la seu de l’Empresa Nacional de Motores de Aviación (ENMASA) a partir dels anys 50, obra de l’arquitecte racionalista Robert Terradas. Anteriorment, l’espai havia estat ocupat per la fàbrica d’automòbils Elizalde, bombardejada durant la Guerra Civil. No va ser fins al 1981 quan la producció de cotxes va tornar a aquests terrenys, aquest cop de la mà de Mercedes-Benz.
Una de les moltes crisis del sector de l’automòbil va posar punt final a la tradició industrial en aquest espai de més de 90.000 metres quadrats i la va deixar desocupada i abandonada des del 2007. Ara, l’Ajuntament de Barcelona vol continuar la seva història ubicant un centre que faciliti la implantació de noves empreses tecnològiques vinculades a la indústria 4.0 i les indústries creatives. “Volem reconvertir aquesta antiga fàbrica de cotxes de Mercedes en una nova fàbrica d’idees”, ha resumit la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, en la presentació del nou projecte. El consistori està treballant amb la Fundació Leitat per definir com serà aquest centre, que s’espera que ocupi fins a 30.000 metres quadrats i generi entre 1.000 i 3.000 llocs de treball directes.
Però aquesta no serà l’única activitat econòmica que es vol impulsar en l’antiga fàbrica. La nova seu de la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava s’instal·larà en un dels edificis existents, de 14.000 metres quadrats, amb capacitat per acollir al voltant de 2.000 estudiants. Així mateix, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi preveu ubicar la seva nova seu a Barcelona, on també es podran impartir estudis de postgrau. Tots dos espais seran els primers que es construiran, amb la previsió d’acabar-los cap al setembre de 2023. Sumats als del centre de Leitat, es calcula que es crearan fins a 5.000 nous llocs de treball.
Tot això es farà mantenint la memòria industrial del complex i preservant el seu valor arquitectònic. Es conservaran els edificis més representatius del recinte, que actualment no tenen cap protecció patrimonial. La nau central es reconvertirà en una gran plaça i als edificis del seu voltant s’hi situaran les activitats econòmiques, tant les de caràcter industrial com les formatives.
1.450 pisos en una superilla
L’habitatge serà l’altre protagonista d’aquest recinte fabril i representarà gairebé el 60% dels usos —l’activitat econòmica, el 40% restant—. En un espai de 117.000 metres quadrats, es construiran fins a 1.450 habitatges nous, dels quals el 40% seran en règim de protecció oficial i la resta, lliures. El consistori vol que, com a mínim, la meitat dels pisos protegits siguin de lloguer i també una part dels lliures. També hi haurà espai per a comerços en planta baixa, oficines i activitats industrials, a més d’equipaments públics i zones verdes.
Els nous petits barris que s’edificaran a l’antiga fàbrica seguiran el model superilla que s’està desenvolupant al centre de la ciutat. En el seu interior, no es permetrà el trànsit de vehicles i només podran circular vianants, bicicletes i patinets. El recinte connectarà Sant Andreu amb el Bon Pastor, obrint-se als veïns, que el podran creuar caminant, un cop s’eliminin les tanques perimetrals.
Calendari de les obres
Els terminis per executar aquesta gran transformació del recinte fabril s’iniciaran aquesta mateixa setmana, amb l’aprovació del conveni urbanístic acordat entre l’Ajuntament de Barcelona i Conren Tramway, l’empresa que va adquirir els terrenys a Mercedes l’any 2018, i l’inici del procés participatiu. El consistori preveu tenir aprovat abans de l’estiu la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per poder finalitzar el canvi de planejament entre finals d’any i principis de 2022. De cara el setembre de 2023, s’esperen tenir acabats els primers edificis, els de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i no serà fins a l’any 2026 quan el conjunt de treballs hauran finalitzat.
El conveni amb Conren Tramway, gestora immobiliària també propietària de les Tres Xemeneies del Paral·lel, preveu que siguin ells qui assumeixin la cessió dels sòls per a equipaments públics, la cessió i urbanització dels sòls per a vials i zones verdes, i la cessió d’una part de l’aprofitament urbanístic. Per tant, l’Ajuntament no haurà d’assumir cap cost i només s’haurà d’encarregar de gestionar la modificació del PGM. No s’ha concretat la inversió que haurà de fer Conren Tramway per desenvolupar tot el projecte.
