Parlar dels cinemes Verdi és parlar de tardes de cinema en majúscules. És parlar de Barcelona. Dels carrers i places de Gràcia. De cinèfils empedreïts. De cercadors d’emocions i de relats que omplin l’esperit. És parlar d’una història d’il·lusió, d’innovació i especialment de superació. Perquè l’emblemàtica multisala en versió original ha estat diverses vegades a la corda fluixa, a punt de desaparèixer, però sempre ha aconseguit tirar endavant, adaptant-se als canvis d’hàbits, esquivant les crisis econòmiques i ara també una pandèmia que de nou l’ha obligat a reinventar-se.
És una etapa plena de dificultats, amb aforaments restringits i amb molts espectadors encara temorosos d’acudir al cinema com ho feien abans. Però els Verdi tenen la sort de tenir ara darrere al grup de distribució cinematogràfica A Contracorriente Films, que va sortir al rescat de les emblemàtiques sales l’any 2014 i que actualment posseeix el 100% de l’accionariat. Gràcies a la trajectòria d’èxit d’Acontracorriente Films i al caràcter emprenedor dels seus socis fundadors, els Verdi acaben de fer un nou pas amb el llançament de Sala Virtual De Cine, un projecte amb el qual fan el salt a Internet.
Es tracta d’una decisió de futur que busca, de nou, adaptar-se al context i a les noves generacions emprant de palanca la tecnologia i un element molt important: ara més que mai el consumidor està disposat a pagar per bons continguts sense necessitat de moure’s de casa; només cal veure els milions d’abonats que han aconseguit les grans plataformes de streaming internacionals.
“Obrim una nova finestra d’exhibició que no ha de ser vista pels cinemes com una finestra enemiga, sinó com el complement ideal per al seu negoci. Desembarquem en el món online sense renunciar a un sol espectador a la sala“, afirma Adolfo Blanco, soci fundador de A Contracorriente Films.
Obrim una nova finestra d’exhibició que no ha de ser vista pels cinemes com una finestra enemiga, sinó com el complement ideal per al seu negoci
Segons Blanco, cada vegada que un espectador veu una pel·lícula a través d’aquesta sala virtual genera un ingrés que contribueix al manteniment i supervivència de les sales físiques. Així, Sala Virtual de Cine no és una plataforma exclusiva per als Verdi, sinó oberta a tot el sector de l’exhibició i actualment ja hi ha cent cinemes de tot Espanya adherits a la iniciativa.
“Quan entres a la web i et registres, has de seleccionar quin és el teu cinema habitual, cosa que permet que aquest cinema es quedi amb una part del preu que pagues per la pel·lícula. És un concepte revolucionari que hem creat aquest 2020, en plena pandèmia, encara que portàvem ja dos anys treballant en el projecte”, explica Blanco en una entrevista amb The New Barcelona Post.
Segons l’empresari, la diferència amb les grans plataformes d’streaming és que Sala Virtual de Cine no funciona com un model de subscripció mensual, sinó que únicament permet el pagament per pel·lícula visualitzada. Un altre element diferenciador és que es tracta també d’una finestra d’estrenes, ja que alguns films es poden veure de forma simultània al seu debut als cinemes.
“Hi ha moltes pel·lícules que tenen un període d’exhibició molt curt i que rescatem ràpidament a Sala Virtual de Cine, on els donem continuïtat, ja que els cinemes tenen un nombre de sales i sessions limitades”, apunta Blanco. Habitualment, quan s’estrena una pel·lícula els cinemes tenen una finestra o període protegit per l’exhibició en exclusiva de 112 dies. No obstant això, el sector està canviant i la rigidesa de les normes que han dominat fins ara es va difuminant.
“No es tracta d’eliminar la finestra de protecció en totes les pel·lícules —argumenta Blanco—, sinó de fer vestits a mida; avaluarem cas a cas, perquè hi ha pel·lícules que clarament no requereixen d’un període tan llarg de protecció, perquè a les sales no necessiten exhibir-se tants dies”. Un dels films que s’estrenarà de forma simultània a les sales físiques i en la virtual és la pel·lícula documental italiana Fellini dels Esperits.
A la Sala Virtual de Cine es poden trobar pel·lícules d’oferta, al preu d’1,99 euros, i també grans clàssics, a 2,99 euros. Les estrenes poden visualitzar-se a casa pagant 6,99 euros. Un altre dels punts forts de Sala Virtual de Cine serà l’oferta de documentals d’art d’alta gamma, un segment de mercat molt específic que els Verdi han aconseguit fidelitzar amb èxit.
És un model de negoci solidari amb els nostres cinemes i obert a tot el sector
Segons el soci de A Contracorriente Films, la plataforma és com una sala més dels cinemes associats, ja que poden exhibir-hi les pel·lícules que ja han retirat i seguir obtenint així ingressos. “És un model de negoci solidari amb els nostres cinemes i obert a tot el sector”, assegura Blanco, que afegeix que es tracta d’un complement per a les sales que permet arribar també a aquests espectadors que no van al cinema. “Fem accessible qualsevol pel·lícula a qualsevol espectador”, emfatitza.
Superar l’any més difícil
Els Verdi han llançat aquest projecte en un any marcat pels decrets que han tancat, obert, tornat a tancar i tornat a obrir les sales pel coronavirus. “Un tancament més i ens maten. Les conseqüències de la pandèmia per al sector del cinema són tremendes. La gent ha d’entendre que les sales són segures i que l’aforament està limitat al 50%”, subratlla.
Blanco, però, admet que els Verdi estan millor d’afluència que altres sales, ja que es nodreixen “d’un públic jove, molt inquiet intel·lectualment i fidelitzat“. La multisala està estretament lligada amb la vida social i cultural de Gràcia i exerceix de locomotora per a molts negocis de la zona, especialment dels bars i restaurants propers al cinema. “Són milers les persones que ens visiten cada setmana; si estem tancats, al barri es nota”, considera Blanco. Al juny, per celebrar la primera reobertura amb el barri van comercialitzar entrades a preus populars, a 2,90 euros, amb l’assistència de 10.000 espectadors en només set dies.
A Contracorriente Films ha pogut compensar la caiguda d’espectadors a les seves sales —en tenen nou a Barcelona i 17 a Madrid— amb l’increment de la demanda de pel·lícules per part de les grans plataformes d’streaming. La pandèmia ha disparat el consum d’hores de televisió i l’empresa distribuïdora ha venut molts més films del que és habitual a aquestes companyies en línia, que necessitaven ampliar el seu catàleg. Així, la companyia preveu tancar l’exercici de 2020 amb uns ingressos similars als de 2019, tot un èxit amb tot el que ha passat.
A Contracorriente Films, una història d’èxit
El grup A Contracorriente Films, amb seu a Barcelona, va facturar 26 milions d’euros l’any passat i és considerat com la principal distribuïdora de cinema de capital espanyol. Cal tenir en compte que el 86% del sector està controlat per les distribuïdores de pel·lícules de les majors americanes, és a dir, pels grans estudis de Hollywood. Del 14% restant, A Contracorriente controla un terç del mercat, el que la converteix en la més gran de les distribuïdores independents o desvinculades de les major (controla una quota global del 4%). El seu catàleg de clàssics, com La Dolce Vita de Fellini, supera els 1.500 títols.
Amb una plantilla de cent treballadors, l’empresa va néixer fa onze anys com una spin off de Notro Films, una distribuïdora que Adolfo Blanco havia fundat després de deixar el grup Planeta i que va vendre al grup audiovisual Vértice 360. Després de la venda, tot l’antic equip de Notro va tornar a emprendre amb A Contracorriente Films, una empresa que manté l’ADN de la distribució, però que s’ha verticalitzat i ha entrat també en producció —ha coproduït 24 pel·lícules— i en exhibició. Pertany a diversos socis, set dels quals treballen en el grup i n’hi ha altres de perfil més financer.
En la seva activitat original, distribueixen unes 25 pel·lícules a l’any, és a dir, gestionen una estrena cada dues setmanes. El seu focus és el cinema europeu comercial i l’anomenat cinema feel good, és a dir, el que dóna bon rotllo. La cadena Cinesa és el seu principal client. La seva gran campanada va ser la distribució de la pel·lícula Intocable, que va esdevenir la cinta europea de parla no anglesa més taquillera.
A Contracorriente estrena avui El Padre, la pel·lícula més important de l’any per a l’empresa, ja que està protagonitzada per dos grans estrelles: Anthony Hopkins i Olivia Colman. És un film que en gairebé tot el món distribueix Sony, però que a Espanya pertany a l’empresa catalana.
El 2012, A Contracorriente va entrar en el sector de l’exhibició amb la compra dels cinemes Conde Duque de Madrid, als que l’any 2014 es van sumar els Verdi, de manera que avui exploten un total de 26 sales.
ELS VERDI, EL LLEGAT D’UN VISIONARI, ENRIC PÉREZ FONT
Els cinemes Verdi van néixer el 1987 de la mà d’Enric Pérez Font, un visionari apassionat del setè art i, especialment, del cinema d’autor que va apostar per instal·lar a Gràcia el primer multicine de Barcelona en versió original. A la ciutat hi havia altres sales especialitzades en la projecció de pel·lícules no doblades, com el Capsa o el Casablanca, però tenien només una pantalla.
Després de l’èxit inicial, els Verdi van créixer en passar de cinc a nou pantalles gràcies al lloguer d’un immoble contigu, amb accés pel carrer Torrijos, l’anomenat Verdi Park. Les sales van patir diversos alts i baixos, amb anys millors que altres i esquivant diverses crisis. El 2013, però, es van encendre els llums d’alarma i es van publicar molts articles apocalíptics a la premsa barcelonina que auguraven el tancament del complex de Gràcia per la delicada salut de l’empresa. I va ser llavors quan A Contracorriente Films va respondre a la crida de salvació dels Verdi, que eren, per cert, un dels millors clients de la distribuïdora.
Adolfo Blanco recorda molt bé les dificultoses negociacions per al pla de rescat de les multisales. “Vaig tirar la tovallola diverses vegades”, assegura, però si els Verdi tancaven “era una catàstrofe per a A Contracorriente, perquè perdíem una de les nostres principals finestres. Calia intentar-ho”.
Vam aconseguir treure els Verdi de l’UCI a força de remar i remar i ara va i arriba la Covid!
I així va ser com, gràcies al suport de Triodos Bank —que ja havia concedit oxigen al fundador dels Verdi—, de l’Institut Català de Finances (ICF) i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), A Contracorriente es va convertir en l’accionista majoritari dels cinemes. “Vam aconseguir treure els Verdi de l’UCI a força de remar i remar i ara va i arriba la Covid!”, exclama Blanco.
Fa un any, Enric Pérez va sortir de l’accionariat dels Verdi, que ara té un únic accionista. L’empresa, a més, ha assegurat el futur del complex en adquirir també l’immoble que alberga les sales, amb el suport financer de nou de Triodos Bank i de l’ICF. Aquest any, A Contracorriente Films ha guanyat la 6a edició del Premi Triodos Bank, que organitza anualment l’entitat europea.
