Port de Barcelona
El Port de Barcelona vol reprendre com més aviat millor l'activitat creuerística. ©V. Zambrano

El Port de Barcelona duplicarà aquest any la inversió per contribuir a la reactivació

La infraestructura encara l'any amb la mirada posada en l'inici de les obres dels accessos ferroviaris, element clau per garantir el seu creixement i sostenibilitat. Després d'un 2020 complicat, amb la caiguda de l'activitat per la pandèmia, sobretot la dels creuers, el Port espera que es mantingui la recuperació iniciada fa uns mesos i preveu invertir 50 milions.

L’any 2020 no ha estat un bon any per al Port de Barcelona. La infraestructura ha registrat uns beneficis de 17 milions d’euros, un 63% menys que fa un any. La factura que la covid ha deixat és de 34 milions d’euros, sumant la caiguda d’ingressos i els recursos destinats a facilitar liquiditat a les empreses portuàries. Malgrat tot això, el Port de Barcelona assenyala que ja s’ha començat a notar la recuperació en els tràfics, iniciada a finals de 2020 i que s’ha mantingut en els primers mesos de 2021.

La superació d’aquest sotrac dependrà del ritme de vacunació i la represa de l’activitat, però el Port de Barcelona vol continuar exercint com a motor de recuperació econòmica a través de la inversió. “La inversió no pot afluixar”, ha defensat la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, en la presentació dels resultats de l’any 2020. La infraestructura barcelonina ha pressupostat una inversió de 50 milions d’euros per aquest 2021, una xifra similar a la de 2019, abans de l’aturada per la covid.

Les inversions d’aquest any inclouran l’inici de les obres dels accessos ferroviaris i viaris, qüestió que acumula anys d’endarreriments i es va començar a desencallar l’octubre de 2020, quan el Port de Barcelona, la Generalitat i el Govern central van signar un protocol per fer-los possibles. Els nous accessos han de servir per augmentar la capacitat ferroviària de la infraestructura, que el 2020 va assolir el 15% de tràfic ferroviari de contenidors, amb gairebé 265.000 contenidors entrant o sortint del recinte portuari en tren, les xifres més positives que deixa el 2020, segons el director general del Port, José Alberto Carbonell. El tràfic ferroviari suposa un estalvi anual de 51.000 tones de CO2 i deixar fora de la carretera a 131.000 camions.

El director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i la seva presidenta, Mercè Conesa, en la presentació dels resultats de 2020.

Amb aquest creixement del tràfic ferroviari de contenidors, que situa al Port de Barcelona en estàndards europeus, Conesa ha advertit que requereixen ja més capacitat ferroviària i que, si no s’acceleren urgentment qüestions com els accessos o l’ampliació dels apartadors de la línia Barcelona-Saragossa, la infraestructura pot començar a veure’s tensada. En aquest sentit, la presidenta del Port ha celebrat que aquesta setmana es constitueixi la comissió de seguiment dels accessos, un “pas important” per continuar avançant en la seva concreció.

La infraestructura dobla la inversió per aquest any, passant dels 27 milions executats el 2020 als 50 milions el 2021

Les inversions previstes per 2021 també incidiran en l’ampliació del Moll Adossat i la remodelació de l’àrea pesquera, amb una nova llotja. Un altre projecte que arrencarà aquest any serà el de l’ampliació de la zona d’activitats logístiques (ZAL), després que el consell d’administració del Port hagi encarregat un estudi que analitzi possibles terrenys on expandir-se. Conesa no ha concretat on s’ubicaran i només ha indicat que preferiblement hauria de ser a prop de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tot i que no ha descartat que sigui a la segona corona. Tampoc ha definit com es farà aquesta ampliació, si amb recursos propis o a través de societats participades, com ja s’ha fet en altres ocasions.

Sobre les inversions realitzades durant l’any passat, Conesa ha remarcat que no es va haver de posposar cap obra, tot i que la inversió executada finalment va ser de 27 milions d’euros, mentre que la previsió era d’uns 70 milions. Conesa ho ha justificat per les barreres administratives que tenen els ports en el procés de licitació d’obres. Entre els treballs fets el 2020, destaquen les obres d’emergència pel temporal Glòria i el reforç del sistema d’amarratge de la terminal de creuers.

El Port està buscant terrenys per ampliar la ZAL, completament ocupada.

Represa de l’activitat creuerística

La caiguda dels ingressos i les bonificacions a les empreses han situat la xifra de negoci del Port en 139 milions d’euros, al nivell de la que va obtenir el 2006. El tràfic total de la infraestructura ha disminuït un 11,9%, fins als 59,5 milions de tones. Els diferents tràfics han tingut comportaments molt desiguals durant el 2020, però el passatge ha estat el més afectat, amb una davallada total del 81,5%. El de ferris va caure un 55,8% i el de creuers un 93,7%, deixant d’ingressar 11 milions en taxes.

Conesa ha reclamat la urgència de disposar de “protocols clars” que permetin reprendre l’activitat creuerística, tot posant en valor el pes d’aquest sector per a la ciutat, amb uns 9.000 treballadors i uns ingressos de 560 milions d’euros anuals. “Ens agradaria començar a treballar amb uns calendaris raonables, que serien als mesos d’estiu”, ha exposat la presidenta.

El Port de Barcelona no ha volgut avançar previsions sobre els resultats que poden aconseguir aquest 2021 i ha subratllat que només esperen que siguin millors que els de 2020, tenint en compte que la recuperació sembla que ja s’ha iniciat. Conesa ha detallat que calculen que trigaran tres anys en recuperar el nivell que tenien el 2019, abans de la crisi, tot i que ha remarcat que aquest termini es pot acabar escurçant segons el ritme de recuperació de tràfics.

 

Tags from the story