A les zones d’oci nocturn de Dinamarca s’hi prohibeix l’accés a persones amb antecedents penals per delictes violents. “Abans de la pandèmia vam veure diversos episodis terribles en què joves innocents van ser assaltats a les àrees populars de vida nocturna” –ha dit el ministre de Justícia, Nick Haekkerup–, “i ara que reobrim, aquesta mesura ajudarà a fer que les víctimes i tothom pugui sortir de forma més segura a la nit”. La directora de la policia de Copenhaghen, d’acord amb ell, considera que d’aquesta manera s’aturen potencials nous delictes. Algú pot pensar si una mesura així s’hauria d’implantar a grans ciutats, com Barcelona.
És justa? No m’ho sembla. És comprensible? Que és comprensible, potser sí. Però és eficaç? Doncs em sembla que no.
Pot passar que, justament, les joves que surten, pensant que no hi ha delinqüents, abaixin la guàrdia i, per exemple, no es facin acompanyar pels amics a l’hora d’anar a agafar el transport públic de matinada. De delinqüents sempre n’hi haurà de nous, de no fitxats. Jo diria que per fer complir la mesura, impedir l’entrada als barris d’oci nocturn a gent que ha estat condemnada, calen policies demanant papers. Molts. I penso que, en realitat, tots aquests policies demanant papers podrien estar patrullant a les discoteques, estacions de tren o metro, carrers solitaris, pàrquings o zones de botellot. I que hi hagués vigilància a les discoteques, estacions de tren o metro, carrers solitaris, pàrquings o zones de botellot sí que faria un efecte de dissuasió.
