[dropcap letter=”A”]
primers de setembre, l’Auditori de la Pedrera va omplir-se de gom a gom en una presentació literària insòlita. S’hi celebrava el naixement d’un llibre excepcional, l’Aurea Dicta il·lustrada per Miquel Barceló, una joia de col·leccionista que es ven a 3.564 euros la peça.
D’entrada, aquest preu desorbitat –per un llibre!– ens podria fer pensar que som davant l’enèsima ensarronada del mercat de l’art, que especula aprofitant que al darrere hi ha el pintor més reputat de l’Estat, però en essència és just el contrari: som davant d’una operació de mecenatge a gran escala, per assegurar el manteniment de la col·lecció Bernat Metge, una de les iniciatives literàries més importants de la Catalunya contemporània.
Però abans potser cal fer una mica d’història: a primers de segle XX, Francesc Cambó veu com a Europa proliferen les traduccions dels clàssics grecs i llatins a l’anglès o el francès, en curosíssimes edicions bilingües, i el 1922 decideix engegar una empresa similar per descobrir aquests tresors al públic català. Són els anys de la Mancomunitat, i tot està per fer i tot és possible. L’operació, d’una ambició monumental, va engegar-se amb la col·laboració dels grans hel·lenistes i savis de l’època, com Carles Riba, Eduard Valentí o Joan Crexells, i des de llavors no ha parat de publicar volums d’Aristòtil, Èsquil, Ciceró i tota la colla (aturant-se només durant la guerra). A l’actualitat, la Bernat Metge compta amb més de 400 títols, i puntual a la cita, continua posant al mercat 4 noves traduccions cada any.
És en el marc del mecenatge que s’entén l’Aurea Dicta de Miquel Barceló, un dels llibres més espectaculars que s’han editat darrerament: l’han de carretejar entre dues persones, perquè l’embalum és considerable i s’acosta als 20 quilos de pes
El 2017, l’equip editorial que fa possible aquest miracle va deixar l’Institut Cambó, després d’uns anys on la davallada de vendes i el canvi d’hàbits de lectura feia perillar l’excel·lència de la col·lecció, i ara, sota l’aixopluc de La Casa dels Clàssics, busca revitalitzar l’amor pels clàssics, perquè ja ho deia Godard, “classique = moderne”.
És en el marc d’aquest nou mecenatge que s’entén l’Aurea Dicta de Miquel Barceló, un dels llibres més espectaculars que s’han editat darrerament: l’han de carretejar entre dues persones, perquè l’embalum és considerable i s’acosta als 20 quilos de pes. Dins del cartró emergeix una caixa de pi amb dos llobarros ben barcelonians, amb les escates fetes esqueixant la fusta i, dins d’aquest cofre, hi ha el llibre, magnètic, imprès a 55 tintes i que incorpora un petit altar per adorar-lo.
L’Aurea Dicta original recollia frases cèlebres del món antic, en llatí i amb la correspondència catalana. La Bernat Metge va publicar-lo el 1960 i immediatament va ser un èxit de vendes. A l’actualitat està descatalogat i és introbable, d’aquí aquesta reedició de luxe. De les 2.639 cites originals, Barceló n’ha triat 562, les ha endreçat en temàtiques com «Salut. Malaltia. Medicina», «Menjar i beure», «felicitat» o «follia» i s’ha dedicat a il·lustrar-les amb una infinitat d’aquarel·les meravelloses. Els que li hagin seguit l’obra hi veuran els braus, peixos, cavalls i danses, però aquí les places de toros dels noranta es transformen en el forat negre del més enllà, i les barques de Mali en Caront que rema transportant les ànimes. Per Barceló, la llibertat és un mar i la violència un tauró rosat. Ego sum qui sum, «jo sóc el qui sóc», diu l’Èxode, i el pintor acompanya la cita amb un autoretrat amb una ombra de creu cristiana al front, molt subtil, que pots veure-la o no.
Els col·leccionistes que s’enamorin d’aquest Barceló excepcional –ja se n’han venut una pila, i hi ha Aurea Dicta volant cap a Europa i l’Amèrica Llatina –col·laboraran a sufragar els costos de la Bernat Metge, i permetran que les «paraules d’or» dels grans savis de la antiguitat es continuïn traduint al català, publicades a preus populars.
Imatges destacades:
Imatges del llibre Aurea Dicta, de Miquel Barceló. Imatges extretes del web aureadictademiquelbarcelo.cat
