Quan a finals dels 90 l’Antonio Ramírez i la Marta Ramoneda van decidir obrir la primera llibreria La Central, els van prendre per bojos. Tothom els hi deia que era un negoci sense cap tipus de futur i que no sobreviuria. No els hi van fer cas i van estrenar l’establiment del carrer Mallorca el març de 1996. Dos anys més tard ja se’ls havia quedat petit i el van ampliar amb un pis superior. L’any 2003 va arribar La Central del Raval, a la que seguirien la del Museu Reina Sofia (2005) i la de Callao (2012) a Madrid i la del Museu d’Història de Barcelona (2008), demostrant que vendre llibres sortia rentable.
Amb la celebració del seu primer quart de segle, tots dos llibreters recorden com la superstició que alertava que les llibreries no eren viables no ha estat l’única que els ha perseguit durant aquest anys. També va aparèixer l’amenaça que el llibre de paper tenia els dies comptats enfront de l’ebook, sentència que ha calat a l’imaginari popular des de la primera dècada dels 2000. Davant d’aquest panorama, Ramírez i Ramoneda veien com els bancs no els hi donaven crèdits perquè, és clar, el llibre estava a punt de ser superat per una nova tecnologia. Com defensa Irene Vallejo a L’infinit dins d’un jonc. La invenció dels llibres al món antic, el llibre ja ha superat la prova del temps, com no han fet de moment els cassets, les pel·lícules VHS o els DVD, reivindicant-se com un corredor de fons. “Cada vegada que hem despertat del somni de les nostres revolucions o del malson de les nostres catàstrofes humanes, el llibre continuava allà, intacte. Tal com diu Umberto Eco, pertany a la mateixa categoria que la cullera, el martell, la roda o les tisores. Un cop inventats, no es pot fer res millor”, exposa l’escriptora saragossana en el pròleg del seu assaig sobre la llarga història d’aquest objecte.
La tercera plaga que encara no ha fet sucumbir a La Central ha estat el comerç electrònic i, especialment, Amazon. Ramírez explica que la seva resposta ha estat potenciar les llibreries com espais culturals, on hi ha llibres, però també es fan activitats i es pot prendre alguna cosa al bar. Així mateix, el seu web ha anat millorant, mantenint-se sempre com un complement a l’experiència presencial que ofereixen en els seus cinc establiments. Ara per ara, les vendes de llibres a través de la seva pàgina web només representen un 4% del total, percentatge que, tot i que és superior respecte al 1% de fa dos anys, continua sent baix.
Tampoc ha pogut amb La Central un fet que abans semblava tan distòpic o d’una altra època com una pandèmia. La covid, el confinament i les restriccions no han fet més que enfortir la relació entre els lectors tradicionals i els llibres, a més de captar nous adeptes, que han vist com la ficció era l’única opció d’oci disponible durant mesos. Per exemple, Ramírez assenyala com durant la primera onada van detectar l’arribada de veïns de l’Eixample a la llibreria de Mallorca que mai abans hi havien anat o com han començat a tenir un públic més jove que els hi demana un nou tipus de lectures.
Després d’haver sobreviscut totes les malediccions, La Central fa 25 anys veient que ja no estan sols i altres llibreries independents han anat apareixent a Barcelona i la seva àrea metropolitana, sobretot en els últims anys. Arribant a una vintena, el més important per a Ramírez és que només ha tancat una, evidenciant que hi ha públic i el sector s’ha consolidat. “S’ofereix riquesa i varietat als lectors, però també a les llibreries, i es demostra que es pot comprar d’una altra manera”, remarca el llibreter. De fet, defensa que “Barcelona pot estar molt orgullosa de tenir una xarxa de llibreries tan potent”, amb un dels panorames més rics i variats de tot Europa.
“Barcelona pot estar molt orgullosa de tenir una xarxa de llibreries tan potent”, defensa l’Antonio Ramírez, un dels fundadors de La Central
Per celebrar tot això, la llibreria barcelonina ha creat un premi literari que vol descobrir nous autors amb obres que siguin inèdites i no massa llargues. El premi literari serà l’activitat principal que La Central farà per a aquest 25è aniversari, que culminarà durant el mes d’abril de 2022 amb una gran festa i la selecció del guanyador. Hi haurà dues modalitats —castellà i català— i no es farà distinció de gènere literari. Lluny de les xifres astronòmiques d’altres guardons, la dotació serà de 4.000 euros. Els textos es poden presentar des d’aquest dimecres fins a finals de febrer de l’any que ve.
El jurat del premi estarà format per llibreters i editors. En aquest sentit, La Central publicarà les obres guanyadores en una edició limitada que es posarà a la venda exclusivament a les seves llibreries i, un cop vençuda la vigència del contracte, les editorials que formen part del jurat tindran opció preferent per publicar-los. Acantilado, Anagrama, Blackie Books, Libros del Asteroide, Giangiacomo Feltrinelli Editore i Sexto Piso són les que forman part del jurat de la modalitat en castellà i Anagrama, Arcàdia, Galaxia Gutenberg, Edicions del Periscopi i Raig Verd, les de la modalitat en català.
