El Mark Zuckergerg del Blockchain encara no ha acabat l’ESO

Barcelona acull aquest 29 de novembre la primera edició de l'European Blockchain Convention. Al contrari del que pugui semblar, la veritable revolució del Blockchain vindrà de la mà de models de negoci inèdits fins al moment que molt probablement seran dissenyats per nois i noies que avui, encara, no han acabat l'ESO.

G

egants de l’internet com Facebook, Google o Twitter van ser creats per persones que van néixer amb posterioritat a l’enviament del primer correu electrònic (1971) o fins i tot alguns després de la creació de l’Internet moderna (1983). Encara que no sorprèn que molts emprenedors s’hagin obsessionat amb incorporar Blockchain a qualsevol tipus de negoci ja existent, la veritable revolució que portarà el Blockchain vindrà de la mà de sistemes organitzatius o models de negoci totalment inèdits a dia d’avui, que no existeixen, i molt probablement sigui una revolució liderada per nois i noies que ara estan en edat d’escolarització. En uns anys (possiblement una dècada), parlarem del Blockchain com un canvi a nivell organitzatiu, un canvi de mentalitat. En definitiva, un canvi de paradigma.

“Barcelona ha estat escollida per acollir l’EBC per ser un hub tecnològic de referència a Europa i per ser una de les regions europees amb major voluntat d’esdevenir un referent mundial de Blockchain”

EUROPEAN BLOCKCHAIN CONVENTION

Barcelona acull la seva primera edició de la European Blockchain Convention (EBC) aquest dijous 29 de novembre: es tracta de la convenció sobre Blockchain enfocada a negocis més rellevant del país. La convenció reuneix més de 500 assistents arribats de tota Europa i compta amb les ponències de 50 experts sobre el present i el futur de la tecnologia Blockchain, els seus principals casos d’ús i la regulació més recent.

La convenció, que pretén ser un lloc de trobada entre líders de la indústria, inversors, desenvolupadors, reguladors i emprenedors, va dirigida tant a perfils tècnics com a perfils de gestió que tinguin interès per conèixer els reptes i oportunitats que aquesta tecnologia ofereix.

Daniel Salmerón, cofundador de la conferència, destaca que “Barcelona ha estat escollida per acollir l’EBC per ser un hub tecnològic de referència a Europa i per ser una de les regions europees amb major voluntat d’esdevenir un referent mundial de Blockchain”. “Volem que l’EBC sigui una conferència de referència per al sector a Europa. Encara que ens estem plantejant fer més edicions de la conferència en altres capitals europees, ens agradaria que Barcelona comptés cada any almenys amb una edició de l’EBC”.

La trobada és l’última conferència europea sobre Blockchain de l’any. Es debatran qüestions com la identitat digital (descentralitzada) en la nova internet del valor, el sorgiment de les ICO’s (Initial Coin Offering) i STO (Security Token Offering) com a nou vehicle de finançament i les repercussions de l’emissió de moneda digital per part dels Bancs Centrals. Altres panells giraran al voltant de l’acceptació dels actius digitals i a casos d’ús en logística, la indústria sanitària i la Internet de les Coses (Iot).

 “Les ICO’s i STOs (Security Token Offerings) es consideren un finançament més obert cap al públic, la qual cosa permet introduir més participants, trencar amb els cercles limitats als inversors institucionals, i donar oportunitat a possibles interessats a invertir petites quantitats. Precisament, per això necessitem una regulació a nivell europeu específica per a les ICOs, és a dir, que permeti captar més de 5 milions, que és la quantitat màxima permesa actualment per la Unió Europea per a l’equity crowdfundning “, afirma Victòria Gago, cofundadora de l’EBC .

Un altre dels objectius d’aquesta edició és intentar solucionar el problema de l’escassa presència de dones en la indústria tecnològica. La paritat està encara molt lluny d’aconseguir-se, només el 30% dels 7 milions de persones que treballen en el sector digital a Europa són dones.

Alguns dels ponents que participaran en l’edició d’enguany són Cătălin Sorin Ivan, Membre del Parlament Europeu; Thomas Moser, conseller del Banc Nacional de Suïssa; Marta Piekarska, directora de Ecosistema d’Hyperledger; Michael Kumhof, Banc Central d’Anglaterra; Cristina Carrascosa, membre de l’Observatori i Fòrum Blockchain de la Unió Europea; Sergio Gorjón, Departament d’Innovació Financera del Banc d’Espanya; Virginia Cram Martos, Blockchain Project Leader de les Nacions Unides, Montse Guardia, directora de Reptes Digitals a Banc Sabadell; Jorge Lesmes, Head of Blockchain a Everis UK.

Un altre dels objectius d’aquesta edició és intentar solucionar el problema de l’escassa presència de dones en la indústria tecnològica. La paritat està encara molt lluny d’aconseguir-se, només el 30% dels 7 milions de persones que treballen en el sector digital a Europa són dones. A Espanya, les dones que treballen en el sector tecnològic representen un 18 per cent. Si parlem de les posicions més altes, el percentatge de dones es redueix.

ECOSISTEMA A BARCELONA

A Barcelona es calcula que al voltant de 3.000 persones formen part de la comunitat Blockchain. Segons s’extreu d’un informe elaborat per Acció (Gencat), la capital catalana compta amb 33 companyies dedicades al Blockchain.

Barcelona continua liderant nombrosos informes relacionats amb la innovació i les startups. L’última edició de l’informe ‘Startup Ecosystem Overview’ indica que l’aeroport de connexió de la capital catalana és el primer de l’Estat espanyol, amb el 34% de les empreses innovadores. Madrid, per la seva banda, aglutina el 31% de les start-ups espanyoles.

L’ecosistema català atreu a hores d’ara, amb xifres corresponents a 2017, el 58% de les inversions que arriben a Espanya i es consolida com a cinquena ciutat europea en l’ecosistema innovador, per davant de Madrid que es col·loca en sisena posició.

Des del 2016, Startup Heatmap Europe elabora un informe a partir de la pregunta “On començaries si poguessis començar de zero?”. Amb possibilitat de resposta múltiple, els més de 300 emprenedors consultats en l’edició d’aquest any 2018 van esmentar a Londres i Berlín en gran mesura, seguides de Barcelona, ​​que es manté en el lloc número 3, per davant fins i tot de ciutats com Paris.