Si la pluja no ho impedeix, aquest Sant Jordi serà de rècord. Els llibres i les roses tornaran a inundar els carrers de Barcelona i la resta de ciutats catalanes, aprofitant-se que aquest any cau en dissabte. La capital estrenarà una superilla literària a l’Eixample i reunirà el nombre més gran de parades de llibreters i floristes de la història d’aquesta celebració, arribant fins a les 300. D’aquesta manera, es preveu deixar enrere la pandèmia, no només acomiadant-se de les mascaretes, sinó igualant les vendes que es van obtenir en l’últim 23 d’abril prepandèmic.
Per tot això, cal tenir clar quins seran els llibres a regalar o autoregalar-se, sense oblidar mai la rosa. A continuació, una selecció de les últimes novetats i alguns clàssics, amb 14 títols per a tots els gustos. Ficció, assaig, autobiografia, novel·la gràfica… Una menció especial a Almudena Grandes i Miguel Gallardo. I recordar que aquest any se celebra el centenari dels naixements de Gabriel Ferrater i José Saramago. Una mica de tot per no tenir cap excusa i llegir aquest 23 d’abril.
- Mamut d’Eva Baltasar (Club Editor)
Eva Baltasar posa a Mamut el punt final al tríptic que va començar amb Permagel i va continuar amb Boulder. Tres històries de tres dones que s’assemblen i alhora són diferents. Tres històries sobre la solitud i la maternitat. En l’última novel·la, la més crua, Baltasar presenta a una protagonista que viu allunyada dels altres i, a vegades, d’ella mateixa. Ho està a Barcelona, però també quan decideix anar-se’n al camp, exili en el qual es reclou cada vegada més i s’entrega de manera salvatge als seus instints. Un viatge que no només succeeix a Mamut, sinó que també l’ha fet Baltasar en l’evolució de les tres novel·les.
- El monstre de Santa Helena d’Albert Sánchez Piñol (La Campana/Alfaguara)
Napoleó es converteix en el protagonista monstruós de l’última novel·la d’Albert Sánchez Piñol. Però no n’és l’únic. L’exmandatari exiliat s’enfronta amb la Bellesa i la Cultura, revelant el seu veritable caràcter, més enllà del personatge idealitzat per tothom. Però, llavors, irromp un altre gran monstre, que recorda als amfibis que habitaven La pell freda, i ho altera tot, emportant-se l’autor a l’entorn fantàstic en el qual se sent tan còmode.
- El castillo de Barbazul de Javier Cercas (Tusquets)
Javier Cercas també tanca una trilogia, en el seu cas, la protagonitzada per Melchor Marín, un exmosso d’esquadra ara convertit en bibliotecari a Gandesa. A El castillo de Barbazul, les aventures i desventures d’aquest heroi modern que fa justícia pel seu compte se centren en la seva filla adolescent, Cosette. Amb un excel·lent ús de les tècniques narratives, amb el passat fonent-se amb el present i la tensió passant pàgines, Cercas treu a la llum una trama de corrupció a Mallorca, amb abusos de poder i violències que recorden al cas Epstein. Melchor, com sempre, buscarà una solució, la seva.
- Terres mortes de Núria Benedicho (Anagrama/Sajalín editores)
Núria Benedicho va debutar el 2021 amb Terres mortes (Anagrama), un drama rural amb tocs gòtics i polifònic, amb una desena de personatges narrant un assassinat i la cerca del seu culpable, sense ometre escenes violentes i escabroses. Amb un títol que ret homenatge a Àngel Guimerà i una obra que beu de William Faulkner, Mercè Rodoreda i Víctor Català, l’opera prima de Benedicho es va convertir en una de les sorpreses de l’any passat. Però no va poder signar per Sant Jordi. I el seu èxit li ha permès poder-ho fer per primera vegada aquest dissabte, amb la traducció al castellà recentment estrenada per Sajalín editores.
- Mares, pares i més: Apunts sobre la meva família real i literària de Siri Hustvedt (Edicions 62/Seix Barral)
Un recull d’assajos escrits per Siri Hustvedt en els últims anys en què reflexiona pràcticament sobretot. Hustvedt comença parlant de les que no van tenir espai en la seva història familiar, com la seva àvia Tillie, també presenta a la seva mare, morta recentment, i discuteix sobre la maternitat. L’escriptora ho qüestiona tot des d’un raonament complet i complex, moltes vegades atacat per aquells que li tenen por o enveja. També parla del futur de la literatura, el sentit de la traducció o la lectura en pandèmia.
- A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker (Raig Verd)
L’editorial Raig Verd celebra aquest Sant Jordi el seu desè aniversari i ho fa amb una reedició de la novel·la A dalt tot està tranquil del neerlandès Gerbrand Bakker, un dels primers llibres que va publicar i que li va servir per situar-se en el mapa literari quan va guanyar el Premi Llibreter. Amb un estil molt característic, Bakker presenta en Helmer, un granger adult que viu sol, tot i que acompanyat pel seu pare moribund. A poc a poc, es va desgranant la vida que en Helmer gairebé ha viscut en tercera persona, marcada des del principi pel seu germà bessó, en Henk. Una mostra de l’aposta d’aquesta editorial, que publica en català i castellà, per promocionar a escriptors més enllà dels autors anglòfons.
- Inés y la alegría de Almudena Grandes (Tusquets)
Arribar a Almudena Grandes és una obligació i ho és més encara en aquest Sant Jordi, el primer sense ella. Costa triar una novel·la seva, escriptora sensorial que va donar veu als perdedors. Per a aquells que tinguin problemes per decidir-se, poden començar amb la sèrie Episodios de una guerra interminable, projecte narratiu sobre la resistència antifranquista que l’autora de Chamberí no ha pogut acabar, amb una novel·la pendent per completar-lo. Històries independents que es van iniciar amb Inés y la alegría i havien d’acabar amb Mariano en el Bidasoa. Llegir-la és el millor homenatge.
- L’evangeli segons Jesucrist de José Saramago (Navona)
Tampoc podia faltar José Saramago, el Nobel de Literatura que aquest any està de centenari. L’escriptor portuguès va viure els seus últims anys a Lanzarote, en una casa en la qual la biblioteca no parava de créixer i els rellotges estan aturats en l’hora exacta en què va conèixer a la seva companya de viatge, Pilar del Río. Aquest destí, l’exili, es va veure obligat després de la publicació de L’evangeli segons Jesucrist, que va ser censurat al seu país. La seva protesta va ser marxar. L’editorial Navona, que s’estrena aquest Sant Jordi, l’ha traduït, i també ho ha fet amb L’home duplicat. Saramago estarà present al Saló de Cent de l’Ajuntament en el pregó de Sant Jordi, un petit homenatge que li fa la ciutat per recordar el que va protagonitzar l’any 2004.
- Jane Eyre de Charlotte Brontë (Club Victòria)
Un clàssic mai falla i encara menys si és d’una de les Brontë. Llegir Jane Eyre és submergir-se en la boira, el fred i els fantasmes de la mansió Thornfield, amb el misteriós i distant senyor Rochester enamorant ferventment a la protagonista (i enamorant-se també). Un viatge a l’Anglaterra del segle XIX, amb turbulències i els seus grisos, del qual un no vol tornar. El Club Victòria porta en català aquesta novel·la clàssica britànica, com ha fet amb moltes altres, algunes traduïdes en exclusiva. De moment, el segell demostra, com no podia ser d’una altra manera, una predilecció especial per les de Jane Austen. També té a E.M. Forster amb Una habitació amb vistes.
- 1939. La caiguda de Barcelona d’Andreu Claret (Columna)
Andreu Claret ha volgut omplir el buit de la literatura de l’exili amb 1939. La caiguda de Barcelona. Fill d’exiliats republicans, el periodista i escriptor es nodreix de records familiars per teixir aquesta història, posant cara a tots aquells que van haver de fugir quan la Guerra Civil va arribar a la seva fi, en una marxa caòtica i desesperada que després xocaria amb la duresa de l’exili, encara pitjor per aquells van ser enviats a camps de concentració. Lluís Companys, amic del seu pare, apareix en l’última novel·la de Claret, com també el seu escorta, Manel Plandiure, i la seva amant.
- El gran libro de los perros de Miguel Gallardo i Karin Du Croo (Astiberri)
Obra pòstuma de l’il·lustrador i dibuixant barceloní Miguel Gallardo, acompanyat per la seva dona, Karin Du Croo, artista i il·lustradora. Gallardo i Du Croo narren en aquesta novel·la gràfica l’arribada a les seves vides de la Cala, una gossa que es van trobar a la serra de Cazorla després de buscar molt. La Cala també els va acompanyar en pandèmia i durant la malaltia de Gallardo, explicada en Algo extraño me pasó de camino a casa (Astiberri). El gran libro de los perros, publicat poc després de la seva mort, tanca la trajectòria del creador de Makoki i títols com María y yo i Un largo silencio, tots dos també a Astiberri.
- Vèncer la por de Jordi Amat (Edicions 62/Tusquets)
Fa un any, Jordi Amat va gaudir a Sant Jordi de l’èxit “inesperat” del llibre El fill del xofer (Edicions 62/Tusquets), una radiografia minuciosa de la figura fosca del periodista Alfons Quintà i, a través d’ella, del periodisme i la política. Aquesta vegada, l’escriptor barceloní es fixa en el poeta Gabriel Ferrater, “la figura de la cultura catalana més atractiva de la segona meitat del segle XX” i que aquest any celebra el centenari del seu naixement i el cinquantenari del seu suïcidi. Amat ha volgut anar més enllà del mite Ferrater, aprofundint en l’home que va ser, les seves pors i dimonis, però també quan va aconseguir ser feliç.
- El gran salto de Gervasio Deferr (Península)
“La majoria de gent només sap de mi que vaig guanyar dos ors i una plata olímpica en gimnàstica artística i que em van treure una medalla mundial per un porro, però molt pocs saben el preu que vaig pagar per la glòria i tot el que vaig patir abans i després de la meva retirada”. Així comença El gran salto, la manera que Gervasio Deferr ha trobat per explicar-se, de la mà del periodista Roger Pascual. Deferr detalla la seva vida com a gimnasta, però també tot el que li va passar després, sense mentides, i qui és avui. Després de tocar fons moltes vegades, i també l’Olimp, Deferr ha aconseguit fer les paus amb si mateix amb un gimnàs a la Mina, “un lloc tan assenyalat com m’he sentit jo sempre”.
- El libro de Ana María Matute de Jorge de Cascante (Blackie Books)
Completa i extensa antologia de la vida i obra d’Ana María Matute, amb textos i edició de Jorge de Cascante. El libro de Ana María Matute dibuixa la figura de l’escriptora barcelonina amb una biografia detallada, barrejada amb extractes de la seva obra i anècdotes. Inclou fotografies i manuscrits inèdits, retalls de premsa, fragments dels seus quaderns de notes, i dibuixos i contes d’infància. L’editorial continua així la sèrie començada amb Gloria Fuertes i Fernando Fernán Gómez.
