Ningú s’ha volgut quedar a casa. Tothom tenia ganes de tornar a celebrar Sant Jordi passejant per Barcelona, plena de llibres, roses i gent, una imatge que la pandèmia havia prohibit des de feia temps. Fins i tot, el bon temps ha animat a fer-ho. Els carrers de la ciutat s’han omplert també de cues per poder accedir als recintes perimetrats on hi havia les parades. La majoria les han fet sense queixar-se, com la Bàrbara i la Teresa, que fins i tot estaven contentes de poder-la fer, sobretot ara que ja estan acostumades.
Passeig de Gràcia s’ha convertit en el nou epicentre d’aquest 23 d’abril, emportant-se el protagonisme que altres anys ha compartit amb La Rambla i Rambla Catalunya. Entre Ronda Sant Pere i Aragó, les parades de llibres i roses en aquest carrer han envaït l’asfalt, com també ho han fet les signatures d’autors, que s’han retrobat amb els seus lectors, tot i que aquest cop sense selfies ni abraçades. Malgrat això, i potser incomplint algun protocol pandèmic, no han faltat els regals, com el punt de llibre que li ha donat una lectora a James Rhodes, després de no trobar una mascareta amb panots per a ell. El pianista britànic-espanyol ha assegurat que aquest ha estat, sense cap mena de dubte, el seu 23 d’abril preferit.
Per a alguns escriptors ha estat el primer Sant Jordi, com per a la pregonera de la diada d’aquest any, Irene Vallejo, que sí que havia vingut com a lectora, però encara no ho havia pogut fer com a escriptora. Vallejo s’ha sentit agraïda amb totes les persones que venien a explicar-li com havien arribat fins a L’infinit dins d’un jonc (Siruela), història en la qual alguns han trobat una manera de superar el dolor i l’angoixa després d’un any tan complicat com l’últim. “Sempre he cregut que les paraules curen”, ha defensat Vallejo. També ha estat el primer per a Manuel Jabois, que no havia vingut ni com a periodista. “M’estic estrenant”, ha confessat el gallec, que troba en aquest dia una manera d’apropar-se als seus lectors “en un ofici tan solitari com el d’escriure”.
D’altres més veterans com Jordi Amat, Najat el Hachmi, Maria Barbal i Javier Cercas, més acostumats, han pogut apreciar la disciplina de tots els lectors que feien cua per accedir a les zones perimetrades i no dubtaven en armar-se amb gel hidroalcohòlic abans d’entrar. Per a Jordi Amat, que gaudeix des de fa mesos l’èxit “inesperat” del Fill del xòfer (Tusquets Editores), aquesta diada “no és com el concert de Love of Lesbian, però s’hi assembla bastant”. Cercas ho ha sentit “com sempre, encara que no sigui el mateix”. “Sant Jordi és un miracle”, ha exposat mentre molts lectors li portaven Independencia (Tusquets Editores) perquè els hi signés. Fins i tot, una lectora li ha demanat que li dediqués un paper per al seu pare, perquè ja s’havia llegit el llibre i no l’havia portat.
Així mateix, Barbal, enmig d’un any “molt intens” després de guanyar el premi Pla i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, viu aquest Sant Jordi “amb molta il·lusió”, després de tot el que ha passat i on “la lectura ens ha acompanyat més del que esperàvem”. La seva companya a la nit de reis, Najat el Hachmi, “contenta i il·lusionada” per poder tornar a signar llibres, ha respirat en l’ambient “alegria”, a més de tornar a redescobrir com els seus lectors arriben a les seves històries.
Llibreries que també s’estrenen
Aquest dia que ha semblat com si tot tornés a ser com abans, tot i que sense ser-ho i amb mascareta, també ha estat especial per a aquelles llibreries que han obert portes en plena pandèmia, desafiant les projeccions econòmiques fatalistes. El llibre s’ha convertit en el sector cultural menys afectat per la crisi, probablement per la companyia incondicional que ha suposat quan no hi havia res a fer. Finestres, Ona Llibres i Byron han estat noves protagonistes de la diada, gaudint de totes les primeres vegades que els hi ha ofert la jornada.
També ha estat un dia especial per a aquelles llibreries que han obert portes en plena pandèmia, desafiant les projeccions econòmiques fatalistes
“Estem molt contents”, ha recalcat el soci de Byron, Víctor Sánchez, que ha vist com tothom ha parat a la seva parada, tot just al principi d’un dels espais de Passeig de Gràcia, on arribaven després de fer una llarga cua. Aquesta llibreria a Sant Antoni anava a obrir l’abril de l’any passat, però ni van poder fer-ho ni es va celebrar Sant Jordi. Van haver d’esperar fins al novembre per aixecar persianes i fins aquest divendres per estrenar-se en el món de les parades de llibres, tot i que durant aquesta setmana ja havien detectat vendes anticipades.
Més d’un milió de llibres venuts
La Cambra del Llibre de Catalunya esperava que aquest Sant Jordi es pogués arribar al 60% de les vendes de llibres de 2019, quan es van vendre 1,5 milions. Les ganes de Sant Jordi i el bon temps han permès superar les previsions i s’ha arribat al 75%. És a dir, més d’un milió de llibres venuts.
En català, els llibres més venuts en ficció han estat: La dona de la seva vida (Columna Edicions) de Xavier Bosch, Consumits pel foc (Proa) de Jaume Cabré i Tàndem (Ediciones Destino) de Maria Barbal. En no ficció: A cor obert (Columna Edicions) d’Oriol Mitjà, Paraules d’Arcadi (Angle Editorial) d’Arcadi Oliveres i El dia que vaig marxar (Univers Llibres) d’Albert Om.
En castellà, els més venuts de ficció han estat: Sira (Editorial Planeta) de María Dueñas, Independencia (Tusquets Editores) de Javier Cercas i El juego del alma (Suma de Letras) de Javier Castillo. En no ficció: El humor de mi vida (Harper Collins) de Paz Padilla, El infinito en un junco (Siruela) d’Irene Vallejo i En tierra de Dioniso (Acantilado) de María Belmonte.
Roses exhaurides
S’han complert les expectatives. S’han venut un total de 4,2 milions de roses aquest 23 d’abril, totes les que hi havia, tenint en compte les fortes pluges a dos dels principals productors, Colòmbia i Equador, que han afectat l’oferta. Alguns dels despistats que s’han esperat fins al vespre per trobar una rosa s’han quedat sense.
S’han venut un total de 4,2 milions de roses, totes les que hi havia
Per al Gremi de Floristes de Catalunya, aquest Sant Jordi ha permès demostrar la qualitat que ofereixen els professionals del ram en les seves creacions, tot reivindicant la necessitat de garantir que només ells en puguin vendre com ha passat aquest any de cara als pròxims. És cert que mai abans s’havien regalat roses tan maques.
