Ja és a la venda el número d’estiu de 2018 de F. La revista del Foment. Pots adquirir-la a la botiga del The New Barcelona Post.
Com més es manifesta l’acceleració del temps com a tret d’època, més valor hauria de tenir la constatació de la memòria. En aquest número de F, pretenem encaixar dos sistemes de comprensió en el temps. D’una banda, què representa al 2018 el que va passar al maig del 1968? Com es pot donar nova projecció, per exemple, a les idees d’una figura tan il·lustre de la Il·lustració com va ser Jovellanos? I, de l’altra, si la neurociència és la gran dama del nostre temps, on ens portaran les seves revelacions futures sobre els ordres estranys del pensament i els sentiments?
Entre les dues opcions, podem percebre un present inquietant. Ho descriu amb lucidesa l’assagista Bob Riemen, entrevistat per F. En els seus assajos i postulats, Riemen aposta pel retorn d’una idea oblidada, la noblesa d’esperit. És una voluntat de civilització a la qual F, com a revista d’idees i cultura, s’adhereix sense reserves. Aquest és el moment d’un retrobament amb els valors europeus, amb la continuïtat de la gran cultura occidental. Per això, presentem a “Panorama” les visites a las cases museu de quatre grans pintors: Sorolla, Leighton, Rusiñol i Delacroix. Representen la fidelitat a una idea de l’art com a afany de grandesa, des de concepcions diferents que s’entrecreuen i generen l’esplendor creatiu i l’estil vital que es pot constatar-se a les seves cases museu, com aprova –encara que no sigui propi de les estètiques postmodernes- del que aconsegueix l’art com a vocació.
Després de la “Carta des de Reykjavík”, ciutat a l’alça, l’entrevista amb l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec també és una aposta per un retrobament intel·ligent amb el passat. La mateixa compenetració discorre per les pàgines d’“Arts & Co” i “D’autor”. De Voltaire a Giorgio Bassani, l’afany de viure com un savoir faire d’intuïcions i coneixements; les transicions profundes en la Polònia que celebra els cent anys de la recuperació de la seva independència el 1918; la remota majestat de Mesopotàmia; la finesse de Claude Débussy i, com un present que apressa, l’esdevenir d’una ciutat com Culiacán, vital malgrat la narcoviolència, per acabar preguntant-nos en quina mesura els tuits i retuits indiquen en les formes existencials d’un món que camina a les palpentes i buscant un equilibri entre l’humanisme clàssic i la tecnociència.
Sumari
Panorama
10. La casa museu de Sorolla, pintor de l’aire, per Ignacio Vidal-Folch
14. El Cau Ferrat de Santiago Rusiñol a Sitges, per Artur Ramon
18. Una capitania del gust: Leighton House, per Ignacio Peyró
22. La casa de Delacroix, per Almudena Blasco Vallés
Dossier
28. El mal gregari segons Rob Riemen, per Luis Torras
Temes de demà
40. Neurohoritzons, per Adolf Tobeña
46. La doble herència del 1968, per Ramón González Férriz
50. Història, i melancolia, d’una esperança, per Ponç Puigdevall
Carta des de Reykjavík
56. Reykjavík: una ciutat de ‘western’ a prop del cercle polar, per Anna Ballbona
arts&Co.
64. Entrevista. José Enrique Ruiz-Domènec: L’historiador a contracorrent, per Sergi Doria
68. Literatura. Des del jardí de les delícies, per Vicenç Pagès Jordà
70. Música. Monsieur Croche, un diàleg musical, per Valèria Gaillard
72. Efemèrides. 1918–1943: 25 anys canvien la història de Polònia, per Josep Maria de Sagarra Àngel
74. Civilitzacions. De Guilgameix a Jacob, per Jesús García Recio
76. Geografies. Culiacán, entre narcos i rius, per Jordi Canal
78. D’autor. El tatuatge digital, per Llucia Ramis
