ALMA, una mirada a

Una altra forma de liderar les escoles

A les sèries i pel·lícules, els directors d’escola són aquells senyors amb un despatx on s’envien els alumnes problemàtics. Però la seva realitat el 2019 és sovint la d’uns professionals sobrepassats per una gran quantitat de burocràcia i gestió que queden desconnectats del que passa a les aules. Per evitar-ho, la catedràtica en educació Louise Stoll i el seu equip de l’Institut d’Educació (IOE) de la University College London (UCL) han desenvolupat el programa Lideratge per a l’aprenentatge dirigit a equips directius de centres educatius, que ha presentat en el cicle de conferències (R)evolució educativa d’EduCaixa de CaixaForum Madrid, amb un missatge clar: liderar una escola és saber confiar i compartir.

[dropcap letter=”P”]

erquè una escola funcioni, els estudiants han de ser el centre de qualsevol pla educatiu. Qui ho diu és l’autoritat número 1 en educació del món: l’IOE de l’UCLun institut de Londres pioner en investigació no només pels estudis que publica, sinó perquè els porta a la pràctica educativa, tenint a la vegada molt en compte la valuosíssima experiència dels docents. “No es tracta de dir-li al professor o director ‘Això és el que has de fer’, sinó ‘Mira les evidències. Quina creus que funcionaria millor en el teu context?’, per acabar fent un vestit a mida”, explica Karen Spence-Thomas, líder del Programa del centre de lideratge per a l’aprenentatge de l’IOE (UCL).

I si el centre de tot són els alumnes, per què el programa Lideratge per a l’aprenentatge se centra en els líders educatius? “Perquè ells influeixen en com s’acaba produint aquest aprenentatge. Són clau en la transformació educativa. Són els responsables de fomentar una cultura de centre i unes condicions propícies per millorar la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge”, assegura l’experta. “Ara bé, aquests líders han de dirigir el seu treball principal, l’aprenentatge dels alumnes, i han de donar suport al seu equip perquè aprenguin coses noves, millorin la pràctica a les aules i alhora gaudeixin de la feina”.

Però, com aconseguir aquest apoderament del líder? La professora Louise Stoll recomana seguir cinc principis: un, mostrar interès en el que fa el teu equip i prendre decisions basades en realitats contrastades; dos, crear un espai físic i temporal perquè els docents, en general molt aïllats a les seves classes, puguin planejar, reflexionar, posar-se reptes i treballar junts, i augmentin així l’autoeficàcia i es construeixi un sentiment de comunitat basat en el respecte i la confiança; tres, compartir el que s’ha aconseguit i celebrar la vàlua dels altres; quatre, estimular la creativitat entre col·legues fent, per exemple, que un professor pugui explicar-li una idea al director i que el segon confiï en ell i li doni suport per dur-la a terme; i cinc, detectar i donar suport a catalitzadors del canvi, és a dir, al personal amb energia i visió per canviar tant allò acadèmic com les oportunitats de la gent jove. “Normalment, les ordres venen de la direcció. Van de dalt a baix. Nosaltres procurem canviar aquesta direcció amb iniciatives que van de baix a dalt”, il·lustra Spence-Thomas.

Alma Otra forma de liderar las escuelas The NBP

Aquests dies, un equip de l’Institut d’Educació de Londres està a Espanya, visitant escoles de Madrid i Barcelona i parlant amb directors i experts en educació. “És molt emocionant ser aquí. Hem vist líders molt entusiastes, talentosos i creatius que ens han rebut amb els braços oberts. El que és fantàstic d’aquesta feina és aprendre coses noves sobre altres sistemes educatius, connectar-los i intercanviar coneixements”, comenta emocionada. “Les escoles a Espanya són molt diferents entre elles —concertades, privades, públiques…—, però en general estan molt orientades cap a la innovació i semblen tenir un pla molt ben elaborat per als propers anys. A més, els professors romanen molt de temps en aquesta professió, amb la qual cosa s’impliquen en les escoles, i els directors van canviant, cosa que dona oportunitats a altres a desenvolupar-se com a líders”.

“El juliol començarem el programa pilot amb líders de 50 centres educatius de tota Espanya”, continua Spence-Thomas. “Si funciona, l’any següent volem implicar més escoles”. La idea és capacitar i apoderar els docents i que es creïn grups d’aprenentatge col·laboratiu i xarxes de líders per tot el territori. Estem encantats de treballar amb EduCaixa perquè estan tan interessats com nosaltres a connectar persones”.

Segons aquesta experta en educació, entre els reptes de l’escola en els propers anys, en destaquen dos: fer que siguin un lloc atractiu per als docents on aprendre i créixer, i teixir xarxes entre escoles que es donin suport mútuament. “A Espanya teniu moltes xarxes i això és molt bona senyal de la vostra qualitat educativa. S’ha de compartir en comptes de competir perquè les escoles puguin enriquir cada vegada més la nostra societat”.

Text: Ana Portolés

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.