L’espècimen barceloní acostuma a ser contingut i apesarat, una manera de ser que deixa a casa per Sant Jordi. Poc habituat a fer mostres d’afecte públiques, i molt menys a regalar flors, els locals s’entreguen a una demostració col·lectiva de petons i roses, perdent la vergonya i sentint-se contents sense cap raó aparent, gairebé per obligació. Fins i tot, s’animen a parlar amb desconeguts i els consideren ràpidament nous amics, afermant una intimitat que neix accidentalment quan comparteixen espai vital durant les llargues cues per conèixer als seus autors preferits o durant les denses riuades de gent que es viuen a qualsevol hora del dia.
Tot i que aquesta vegada s’hagi celebrat en dia laborable, aquest 23 d’abril tampoc ha baixat el ritme, amb un rebombori constant des de les primeres hores del matí, donant algun descans per poder valorar tranquil·lament les portades dels llibres durant el dinar. L’amenaça de pluja ha acabat quedant en res i un clima fresc ha fet més agradable el dia, sense les tempestes de fa dos anys ni la calor del passat. Amb la Rambla completament recuperada a la ruta per les parades de llibres i roses, molts han fet el passeig de punta a punta, com la Paula, la Carla i la Laia, alumnes del Sant Jaume de la Fep, a la Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat. No estaven faltant a classe, sinó que havien vingut amb el cole d’excursió. Algunes de les seves companyes ja anaven amb les bosses plenes de llibres i no hi havia dubte que esperaven, si es podia, complementar-los amb una rosa.
No eren les úniques locals que passejaven per la Rambla, demostrant que els barcelonins hi ha algun dia que se la creuen seva i aconsegueixen arraconar els habituals turistes, completament desorientats perquè no entenien perquè les paelles s’havien substituït per llibres. “A Ciutat Vella també llegim”, defensava una de les floristes per excel·lència del passeig, la Carolina, qui no ha parat ni un minut, “aquesta és la Rambla que més m’agrada, amb roses i llibres”. Preocupats per la falta de producte autòcton, vells coneguts de Flors Carolina agafaven tanda per emportar-se una de les seves roses, una tradició anual per a clientes com la Loren, qui ha vingut amb tota la família i ha assegurat que només han fallat l’any de la pandèmia, i l’Elvira, amb 98 anys, qui es passa a saludar tots els divendres i, òbviament, també els 23 d’abril, i no es perdia ni una mentre la Carolina li preparava la rosa. També l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, és un dels noms que formen part de la llista d’habituals a Flors Carolina.
Els transeünts es mostraven reticents a envair la calçada, tot i que la Guàrdia Urbana no deixés que els cotxes circulessin per la Rambla, fins que la marabunta ha fet inevitable atrevir-se a conquistar aquells espais que acostumen a atipar els cotxes. Amb l’intermedi de Plaça Catalunya, la ruta seguia fins a Passeig de Gràcia, consolidat des de fa uns anys com l’eix central de la diada, amb les principals llibreries i editorials concentrades en una via també sense trànsit que s’allargava fins a Gran de Gràcia. És aquí on els escriptors esmolaven bolis davant l’arribada dels fans, sentint-se per un dia com si fossin estrelles de rock o actors de Hollywood.
Hi ha líders de masses com Javier Castillo, amb firmes de tres hores seguides i encara així la seva cua semblava infinita, o Sonsoles Ónega, qui ha reconegut que no tenia molta experiència a Sant Jordi, però que estava “feliç i sorpresa, la mirada del lector és irrepetible”. També un imbatible Eduardo Mendoza ha aixecat passions, amb seguidors que li portaven totebags plenes d’exemplars i li anaven dient els diferents membres familiars a qui els hi havia de dedicar. Un altre incombustible de la jornada, Sergi Pàmies, que estava una mica afònic i tenia por d’acabar el dia sense veu, ha rebut a lectors completament emocionats.
Després hi ha els que no només signen i també els donen alguna cosa als fans que els busquen. El que ha guanyat clarament el partit ha estat Juan Pablo Villalobos, qui s’ha plantat a les parades amb una carpeta plena de relats, numerats i signats, “rotllo fanzine“, i els lliurava a tot lector que li demanava un autògraf. No era la primera vegada que l’autor mexicà venia amb regals, recordant quan va repartir el seu primer relat que havia escrit en català i va titular Obra completa en català, perquè no tenia res més. No descarta que hi hagi un nou volum en algun altre 23 d’abril. “Em sembla un miracle mundial que en una època de neguit com aquesta hi hagi un dia que sembli que tothom està alegre i està obligat a comprar llibres”, ha sostingut Villalobos. Pol Guasch també s’ha animat amb els obsequis, amb adhesius d’Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama), molt regalat entre amics segons ha pogut detectar, encertant de ple en la trama de la seva segona novel·la.
Guasch havia carregat piles per a la jornada, precisament, amb l’ajuda de la seva amiga Jana, qui li havia portat un suc i una rosa. Uns altres preferien anar sobre la marxa, com la seva companya d’editorial Clara Queraltó, també guanyadora com ell del Premi Llibres d’Anagrama amb Com un batec en un micròfon. Això sí, s’havia portat un parell de bolis. Uns autors que només sumen un parell de Sant Jordi com Mar García Puig, qui va canviar de bàndol —traductora i diputada del Congrés— i es va estrenar l’any passat amb La història dels vertebrats (Random House/La Magrana), allargant un 23 d’abril més les firmes i aconseguint desafiar la trituradora de títols editorial, el veritable èxit de la festa del llibre.
