Mural Paco Candel
Mural dedicat a Paco Candel, al carrer de la Muga, molt a prop de la casa familiar on va viure als seixanta i després va utilitzar com a despatx. © Rafa Marín

Un museu per a Paco Candel

La família de l'escriptor vol convertir la casa on va viure al barri de la Marina del Port en un espai que serveixi per acostar-se a la seva figura i entendre-la a través dels seus llibres, fotografies i objectes personals

Al barri de la Marina de Port, en un carrer com qualsevol altra, es troba la casa de l’escriptor Paco Candel (1925-2007). És un habitatge d’aquells on acostuma a viure la gran majoria, amb una façana de tendals verds i roba estesa. Una escala sense ascensor on se sent el rumor d’alguna tele encesa, fins i tot alguna discussió, condueix al pis on la seva família va viure durant els seixanta. Més endavant, va servir com a despatx i biblioteca del conegut com a “la veu dels sense veu” i autor de més de 50 llibres, entre ells, sens dubte Els altres catalans, però també Donde la ciudad cambia, Dios, la que se armó, Ser obrero no es ninguna ganga, Historia de una parroquia. Los avanguardistas en la guerra, Los que nunca opinanUn charnego en el senado.

La seva filla, María Candel, ha preservat tot el que contenen les seves parets, amb una infinitat de llibres, moltes fotografies i fins i tot barrets de cowboy i algun quadre que l’escriptor va fer quan volia ser pintor. “No s’ha tocat res, està tal com ho va deixar”, explica mentre va ensenyant les instantànies que formen part de l’arxiu familiar, la majoria preses amb la Berlisa del seu pare al petit balcó que es veu des de la sala. “Vam venir quan s’estava edificant el barri. Agafes un diari del meu pare d’aquells anys i va explicant el que s’està construint davant, si les orenetes fan niu o plou sobre els teulats”, relata María Candel.

El pis no és gaire gran. Res més entrar, hi ha la sala, amb prestatgeries plenes de llibres i sofàs com els d’abans, mai massa còmodes. A la paret, quadres penjats, fins i tot un retrat que li van fer a l’escriptor, també unes tenalles que va portar del seu poble valencià, Cases Altes. Hi ha la gravadora que va utilitzar, les pipes que va fumar i també una col·lecció de navalles, “algun quinqui del barri les hi portava”, diu la seva filla. Després, per un petit passadís, s’arriba al despatx, a mà dreta, amb una màquina d’escriure Torpedo i encara més llibres. Una mica més enllà, el dormitori de matrimoni, amb un vestit que encara està penjat a l’armari. I, pel camí, un lavabo i una cuina que fa anys que ja no s’utilitzen.

Maria Candel hija Paco Candel con sus documentos personales
María Candel, filla de Paco Candel, endreçant les fotografies de l’arxiu familiar. © Rafa Marín

“Són les petjades de tot el que l’escriptor va viure literàriament i socialment”, defensa la seva filla, qui fa anys que es dedica a intentar aconseguir que aquest racó de la Marina de Port es converteixi en la casa-museu de Paco Candel, com tenen tants altres escriptors per tot el món. “És una manera de preservar la memòria, defensar la seva obra i reivindicar a la immigració. A un autor el pots comprendre de moltes formes, però aquesta seria la vital perquè saps que aquí va llegir i va escriure, però també va menjar i va dormir. És la manera més viva de tenir-lo”, sosté. I se’n recorda d’amics del seu pare que han tornat a trepitjar el pis anys més tard i li han reconegut que encara “es respira la seva atmosfera”. “No està fet de cara a la galeria ni està adulterat per mostrar-lo sumptuosament, sinó que es presenta des de la humilitat i la realitat. Veus que és de veritat”, subratlla.

La casa-museu de Paco Candel, on no cal fer grans reformes perquè “és una casa humil”, només algun arranjament puntual, es pot integrar en les rutes literàries que ressegueixen els seus passos per Montjuïc i la Zona Franca. Es comença buscant els vestigis de les barraques de Can Tunis on va malviure quan va arribar a Barcelona, amb només dos anys i el seu pare deixant-se la pell a la pedrera de Montjuïc.

Després, se segueix el camí cap a on eren les desaparegudes Cases Barates, a prop de la Parròquia de la Mare de Déu de Port. Va ser aquí on el pare de Paco Candel va treballar com a sagristà i el seu fill va fer-se amb un imaginari de personatges que acabaria retratant en les seves novel·les, moltes vegades massa fidedignament i fent enfadar els veïns. “Van ser una mina per a la seva obra: la immigració, els problemes de la gent, les barraques que hi havia al voltant, el capellà progressista, la mestra… Tots ells eren el seu petit Macondo d’escriptor popular”, remarca María Candel.

Després toca passar per la casa-museu, molt a prop de l’impressionant mural que li va dedicar recentment l’artista Roc BlackBlock coincidint amb els 15 anys de la seva mort. I sense oblidar-se de la Biblioteca Francesc Candel o el gegantó Paco Candel, de la colla Marina de Sants.

L’escola Paco Candel, a L’Hospitalet de Llobregat, ciutat on va ser regidor de Cultura (1979-1983) amb el PSUC, s’escapa una mica de la ruta, però segur que podria inspirar un dels seus llibres, tenint en compte que està amb barracons des de fa 13 anys. “Ell tractava tots els problemes de la gent d’aquests barris, que es reprodueixen en un joc de miralls a tots els barris. Va parlar de l’habitatge, el transport, les escombraries, les escoles, les guarderies, els serveis sanitaris… Tenia una sensibilitat especial per a aquell que es troba a fora. Tothom que estava marginat, primer, ell tenia la sensibilitat de detectar-lo i, després, de defensar-lo com fos. Com li podem donar l’esquena a una persona gràcies a qui els barris han crescut?”, reflexiona la seva filla, rememorant que, quan se’l veia trist i preocupat a casa, no era per res personal, sinó per alguna història que li haurien explicat d’algú que ho passava malament.

“El meu pare tenia una sensibilitat especial per a aquell que es troba a fora. Com li podem donar l’esquena a una persona gràcies a qui els barris han crescut?”

“Ara, crec que ell continuaria veient el món una mica com sempre, no seria massa optimista. Per descomptat, encara estaria preocupat pel que consideraria com el gran tema, la pobresa. També per l’auge de la dreta, que està exacerbada i està intentant destruir l’equilibri tan delicat que el meu pare i tanta gent van crear i que va costar tant”, s’aventura a dir María Candel, qui encara no ha perdut la força per fer realitat aquesta casa-museu que reivindiqui una cara de la ciutat que moltes vegades s’ignora, a l’espera que es concretin els suports institucionals que permetin dur-lo a terme. “Aquesta casa-museu es troba en el cor dels barris de perifèria, més desprotegits culturalment. No és un habitatge sumptuós al centre, es troba en un enclavament que hem de defensar”, recalca.

També caldrà esperar per veure el passeig que li dedicarà la ciutat amb el seu nom. Després d’anys sense saber on es podia situar, ni més ni menys, des del 2008, l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda el març passat al futur Passeig Paco Candel. Estarà ubicat a la Marina de Prat Vermell, en una via de nova construcció que anirà des del carrer de la Metal·lúrgia fins al Passeig de la Zona Franca, entre els carrers Plom i Foc, encaixada en un barri que està creixent amb nous blocs i hotels, lluny de les barraques que va patir l’escriptor, però tornant a oblidar a molts que segueixen sense veu.

Fotografías Paco Candel
Taula amb fotografies de Paco Candel. © Rafa Marín