L’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, va reunir ahir els principals operadors econòmics de la ciutat (Mobile, Fira, Planeta, Siemens, Agbar, Hospital de Bellvitge, Puig, Seat) per marcar el full de ruta de la reactivació econòmica i social postpandèmia. Una de les conclusions és que un dels eixos d’aquest procés ha de ser el desenvolupament de la digitalització, a l’Administració, a l’empresa i a la societat en general, per tal de superar la bretxa digital que a hores d’ara afecta alguns col·lectius socioeconòmics i generacionals. És quelcom que el coronavirus ha posat en evidència. La digitalització és, a més, una de les destinacions prioritàries dels fons europeus per a la reconstrucció i la resiliència.
En ple debat sobre aquest procés, acaba d’aparèixer el llibre Darwin en el desván, d’Armand Balsebre i Toni Vidal, presentat dimarts passat a la llibreria Alibri, al carrer Balmes de Barcelona. Tots dos autors són professors de la Universitat Autònoma i especialistes en ràdio. El seu llibre no podia ser més oportú, doncs aporta una visió crítica sobre les conseqüències del ràpid i enorme progrés que les noves tecnologies estan experimentant des de fa uns anys.
Segons Balsebre i Vidal, el segle XX s’ha caracteritzat per la irrupció de tecnologies que han millorat la comunicació, com la ràdio, la televisió, el walkman, les pantalles planes, el vídeo domèstic, internet… I encara que la televisió va ser el primer mitjà en generar addicció i servitud de l’ésser humà cap a la màquina, tots els anteriors avenços van contribuir a la democratització de la informació. No obstant això, el segle XXI està suposant un fenomen tal de transformació en aquest terreny que presenta ja conseqüències adverses.
Per exemple, la pèrdua de privacitat, en una galàxia digital en què la nostra vida privada està en mans d’un conjunt d’algoritmes i artefactes connectats a la xarxa que espien tot el que parlem i consumim. Ara som addictes al mòbil, aquest objecte en el que tots els mitjans convergeixen i que crea la patologia coneguda com nomofòbia, la por a quedar-nos sense smartphone i, per tant, aïllats del món.
“Estem més comunicats, però no millor”, assegura el professor Balsebre, per a qui ara la imatge domina sobre la paraula. Aquesta servitud de la imatge ens priva de la imaginació, el que ens fa perdre energia creativa. I en aquesta circulació i intercanvi continu d’informació, es troben els rumors i mentides, les fake news, que compartim sense que passin per verificació alguna.
Ara som addictes al mòbil, aquest objecte en el que tots els mitjans convergeixen i que crea la patologia coneguda com nomofòbia
Un va sortir de la presentació de Darwin en el desván amb una angoixa apocalíptica, que ens dirigim irremeiablement cap a un món feliç de Huxley de servitud tecnològica, on l’home, alienat, és substituït per màquines i en el qual no caldrà prohibir els llibres perquè ningú voldrà llegir-los.
Afortunadament, al cap d’una estona un reacciona. No tot el progrés tecnològic ens porta a l’alienació com a raça humana. La tecnologia aplicada a la salut ens cura. I fins i tot en aquest període de confinament i restricció dels nostres moviments i reunions, en què bàsicament hem treballat i relacionat a través de les teleconferències i consumit el que ens oferien les pantalles, resulta que el llibre ha viscut una era d’increment de lectors que ha salvat el sector editorial de la pitjor crisi econòmica global que hàgim conegut.
La tecnologia aplicada a la salut ens cura. I fins i tot en aquest període de confinament i restricció dels nostres moviments i reunions, resulta que el llibre ha viscut una era d’increment de lectors.
Malgrat els seus negres pronòstics, els autors aclareixen que no ataquen la tecnologia, sinó el seu ús socialment no responsable. “Ataquem la ciberdependencia”, el “acceptar passivament” la incorporació de la tecnologia a la nostra vida quotidiana sense pensar en els seus efectes secundaris. La seva lluita se centra en què seguim sent ciutadans abans que només consumidors.
Un accepta els perills que apunten Balsebre i Vidal, però té l’esperança que la intel·ligència humana —deixin que m’agafi a ella i diguin-me ingenu si volen— corregeixi aquest rumb i que aprofitem el costat bo de la tecnologia i no permetem que ens esclavitzi.
Ens dirigim a un planeta en el que es calcula que el 2025 hi haurà 75.000 milions de dispositius connectats a internet. Un món dominat pel nou capitalisme dels denominats GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple). Per això, la lectura de Darwin en el desván hagi de ser potser obligatòria. Ara que encara estem a temps, podria ser la vacuna que ens immunitzi de la pandèmia tecnològica.
