Reconeixement en majúscula a la ciència i al treball que realitzen diàriament els joves científics als laboratoris. Amb aquest objectiu, la Fundació Banc Sabadell lliura cada any els premis a la Investigació Biomèdica i a les Ciències i l’Enginyeria, uns guardons que, a més de reconèixer l’excel·lència dels joves investigadors, fan èmfasi en la divulgació dels projectes que tenen entre mans aquests científics, massa vegades invisibilitzats.
“Volem fer públic tot el nou coneixement que es genera als laboratoris i estimular els joves científics a persistir i a continuar amb la seva vocació”, explica Miquel Molins, president de la Fundació Banc Sabadell. Els guardons de l’entitat han adquirit un fort prestigi a la comunitat científica, ja que tots els investigadors que s’han anat premiant han seguit trajectòries molt prometedores i plenes d’èxit.
Aquest any, el XVII Premi Fundació Banc Sabadell a la Recerca Biomèdica ha recaigut en María Mittelbrunn, doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universidad Autónoma de Madrid i investigadora principal del laboratori d’Immunometabolisme i Inflamació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM).
En paral·lel, el VI Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria ha reconegut les investigacions del professor Samuel Sánchez, doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor ICREA i cap de grup i subdirector a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Els dos guardons es lliuraran el pròxim 5 de juliol a la seu de Banc Sabadell a Sant Cugat.
I per què han estat premiats aquests investigadors? Pels seus treballs al camp de la immunologia cel·lular i la nanotecnologia, respectivament. Concretament, el jurat del premi a la Investigació Biomèdica, presidit per Oscar Marín, ha guardonat Mittelbrunn per una investigació que ha permès establir la connexió entre el deteriorament del sistema immune, la inflamació i les malalties associades a l’edat. En paral·lel, el jurat del premi a les Ciències i l’Enginyeria, que aquest any ha presidit per darrera vegada Andreu Mas-Colell, ha reconegut la tasca de Samuel Sánchez “per la seva excel·lent carrera en investigació interdisciplinària de frontera” i per l‘impacte de les seves investigacions amb nano-robots, amb aplicacions tant mèdiques com mediambientals.
Samuel Sánchez és un dels químics de més prestigi internacional que actualment desenvolupa la seva carrera des de Barcelona. Multipremiat pels seus treballs pioners amb les nanopartícules, atresora ja set patents, ha publicat més de 150 articles i és fundador d’una spin off. Abans de decidir “tornar a casa” gràcies a la posició que li va oferir el programa ICREA, el científic va treballar al Japó i al prestigiós institut Max Planck d’Alemanya.
Així explica, de manera molt simplificada, Sánchez l’objecte de les seves investigacions: “Què faig? Treballo amb nanopartícules de la mida d’un virus, mil vegades més petites que un cabell. Aquestes partícules, perquè les puguem utilitzar, és a dir, perquè arribin on volem, necessiten una propulsió. El que fem és generar una reacció química que permet enganxar a aquestes nanopartícules un enzim, com la ureasa, que fa de combustible i genera el moviment que necessitem”.
Aquestes nanopartícules o nano-robots amb propulsió permeten, per exemple, transportar fàrmacs cap a una zona molt localitzada, cosa que incrementa l’eficàcia respecte a la quimioteràpia i redueix els efectes secundaris generalitzats. “Encapsulem el fàrmac a les nanopartícules i van directes al tumor”, assenyala Sánchez, que apunta que aquesta tècnica és especialment indicada per tractar el càncer de bufeta i de pulmó i afectacions en zones del cos on “el medi sigui més viscós”, com l’ull o el genoll.
La lluita contra l’envelliment
Maria Mittelbrunn, que també és professora universitària, formula sempre el primer dia de classe la mateixa pregunta als alumnes: “Quina és la primera expressió de l’envelliment?”. Resposta: “La involució tímica“. I és que, segons Mittelbrunn, l’envelliment del cos humà està totalment lligat al que passa amb el tim, un òrgan que defineix com “l’escola dels limfòcits”, és a dir, del sistema immunitari. “A partir dels 20 anys el tim comença a envellir… i als 40 anys ja no tenim tim, s’ha convertit en teixit adipós, per això, els limfòcits comencen a fallar, van perdent memòria i som més vulnerables a les infeccions, al càncer i a les malalties autoimmunes”, afegeix la científica.
Al seu laboratori, Mittelbrunn està investigant els mecanismes moleculars pels quals les cèl·lules immunes envellides contribueixen a la inflamació crònica i malalties relacionades amb l’edat, així com la importància del metabolisme vascular en el desenvolupament d’aneurismes aòrtics. Dades recents del laboratori suggereixen que el metabolisme vascular també pot tenir rellevància en malalties neurodegeneratives d’origen autoimmune, com l’esclerosi múltiple.
Segons la científica, “en la pròxima dècada viurem una revolució en l’àmbit de la immunologia i la immunoteràpia. Hem de posar la immunologia en la posició que es mereix”.
A més d’aquests dos premis de Recerca Biomèdica i Ciències i Enginyeria, la Fundació Banc Sabadell lliura cada any un guardó a la Recerca Econòmica i ara acaba de crear un quart reconeixement per divulgar els treballs que es fan a l’àmbit de la Sostenibilitat Marina. “Amb aquest Premi a la Sostenibilitat Marina, la Fundació Banc Sabadell és totalment pionera a posar el focus en els avenços científics que permeten la recuperació dels ecosistemes marins”, assenyala Ignasi Ferrer, fundador de Seastainable Ventures i un dels principals experts de l’anomenada Economia Blava a Barcelona. La capital catalana és un referent en ciència oceànica gràcies a equipaments com ara l’Institut de Ciències del Mar del CSIC.
