Vostè no ho sap, però Jordi Fornas forma part de la seva vida. S’ha creuat amb ell quan ha consultat l’Enciclopèdia Catalana o quan, a llibreries o biblioteques, s’ha trobat amb volums de les col·leccions La Cua de Palla o El Balancí, amb editorials com Península o Edicions 62, amb traduccions de grans novel·les de Capote o Miller al català o, també, amb Joan Fuster o amb Perich, o amb Manuel de Pedrolo o amb Francisco Candel. S’ha colat a la seva col·lecció de discos, ja sigui en forma de portada de Serrat, de Raimon, de Lou Bennett, de Núria Feliu, de la Nova Cançó o d’algun conjunt de rock en català dels 60. L’ha tingut vostè al seu revister, a capçaleres com Serra d’Or o Presència.
Nascut el 1927 a una Barcelona on va passar tota la seva vida, Jordi Fornas va ser pintor, escultor, fotògraf i, sobretot, un dels grans noms oblidats del disseny gràfic. La seva producció parteix de l’expressionisme per acabar desembocant en un lèxic on convergeixen abstracció, estructuralisme i reflexió. “Va ser una peça clau de l’engranatge de la revolta cultural catalana dels 60”, afirma el dissenyador lleidatà Pau Llop que, aprofitant que es compleixen els deu anys de la mort de l’artista, ha recollit el seu llegat en una exposició i en un volum (el primer a abordar la seva figura com a grafista) acabat d’editar per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, sota el títol Fornas. La Imatge de la Catalunya dels 60.
“Vaig començar a descobrir la seva obra gràfica comprant discos editats per Edigsa. Les cobertes em van agradar i captivar. A partir d’aquí, vaig estirar dels fils i contactes fins que vaig descobrir tota l’obra gràfica de Jordi Fornas per a Edicions 62, Serra d’Or i un llarg etcètera”, explica Llop, enamorat del llegat d’artistes com Joan Pedragonsa, Pla Narbona i fotògrafs com Colita, Oriol Maspons o Leopoldo Pomés.
Pau Llop recorda —encara amb una ganyota de sorpresa— que no havia trobat cap ressenya ni publicació extensa sobre el llegat de l’artista: “Cosa que em va animar a treballar-hi”.
— I quant temps has trigat a dur a terme tot aquest procés?
— Doncs uns deu anys per a tot el procés del llibre i l’exposició.
Un artista per a tot l’univers català
Sorprèn que aquest gran homenatge a un barceloní total com Fornas vingui de Lleida. Pau Llop ho aclareix de manera inequívoca: “El vincle amb Lleida i amb qualsevol altre punt de Catalunya ve donat pel fet que el disseny i obra de Fornas és per a tots els Països Catalans. Des dels discos de Jordi Barre a la Catalunya Nord als llibres de Porcel a ses Illes; del llibre Lleida. Problema i realitat de Lladonosa, Porta, Miquel, Vallverdú i Gabernet (sempre de Lleida) fins al primer llibre de Edicions 62, que no és altre que Nosaltres els valencians, de Joan Fuster”.
Aquest vincle profund amb tot el territori de parla i cultura catalana és el que motiva a Paul Llop a apostar per seguir reivindicant la figura del dissenyador: “La intenció és que l’exposició sigui itinerant i continuar divulgant l’obra de Fornas allà on es pugui”.
— Saps ja quan podrem veure l’expo a Barcelona?
— Encara no puc concretar cap data, temps al temps.
De moment, aquí tenim el llibre, amb un pròleg de Jordi Amat que aprofundeix en la figura del dissenyador i artista en el procés de refundació de l’imaginari catalanista, a cavall entre els últims anys dels 50 i els inicis dels anys 70.
