Máscara Veneradas y temidas exposición CaixaForum
MÉS DE 160 PECES INTEGREN L'EXPOSICIÓ 'VENERADES I TEMUDES', AL CAIXAFORUM BARCELONA FINS AL 16 DE JUNY.

Les deesses, les bruixes, les santes i les diablesses arriben al Caixaforum

Una exposició, amb peces del British Museum, repassa com s'ha representat el poder femení a les creences durant milers d'anys

Més de 5.000 anys de creences i les interpretacions del poder femení fluctuen, canvien i es contradiuen, però també es repeteixen. Produïda pel British Museum i la Fundació La Caixa, l’exposició Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences repassa com diferents cultures han mostrat a les dones al llarg dels segles, des de deesses i santes fins a bruixes i diablesses. A vegades lloades, a vegades marginades, cadascuna presenta diferents matisos segons la regió i l’època, reivindicant amb els anys figures injuriades o censurant les que algun dia es van admirar.

Més de 160 peces integren un recorregut que s’inicia en la prehistòria i s’allarga fins al segle XXI, sent les obres més antigues unes petites figures femenines tallades en marbre trobades a Grècia, venerades pels habitants de les illes Cíclades del mar Egeu fa milers d’anys. La mostra es desmarca de la visió occidental i integra altres maneres de veure el món, en igualtat, sense fer prevaler els valors locals per descobrir altres maneres d’entendre la feminitat, no sempre com a feble i bella, sinó també com a forta i enèrgica.

Amb un període tan ampli i tants punts de vista, la mostra fa dialogar una estàtua de la deessa egípcia Sekhmet i un bust de la deessa romana Minerva amb una màscara de la reina dimoni balinesa Rangda i una icona de la deessa índia Kalia. Però també hi ha la Mare de Déu, “una complexa i fascinant figura espiritual”, en paraules de la seva comissària, Belinda Crerar, vista com la salvadora en una petita estàtua francesa o una figura d’orgull nacional en el mosaic mexicà de la Verge de Guadalupe. “Des del feminisme occidental, se la veu molt oprimida, contrària a l’Eva, però, quan estudies com s’interpreta a tot el món, no és així”, subratlla Crerar.

Exposició CaixaForum
En primer pla, una estàtua de la deessa egípcia Sekhmet. De fons, una icona de la deessa índia Kalia.

Totes elles mostren diferents aproximacions a conceptes com la naturalesa, el desig, la destrucció, la intel·ligència i la protecció. “Són peces històriques, però reflecteixen idees contemporànies”, resumeix Crerar, qui ha treballat en aquest mostra des de l’any 2013. La conservadora del British Museum va detectar que les peces de la seva immensa col·lecció que representaven a dones no eren figures històriques, sinó espirituals. Aquest va ser el germen d’una exposició que reuneix peces més pensades per veure’s en temples que en museus i compta amb joies com un relleu de fa 4.000 anys d’Ishtar, la deessa mesopotàmica del cel, representada com a guerrera i l’encarnació del desig sexual i, a més, moltes vegades referida com una figura femenina i masculina alhora.

La deessa Ishtar va ser el que va cridar l’atenció de l’assessora curatorial Rosa Martínez, qui ha participat en la mostra complementant-la amb obres d’artistes menys ancestrals com la sèrbia Marina Abramović, l’equatoriana Saskia Calderón, la sud-africana Zanele Muholi i la barcelonina Tania Berta Judith. “L’art contemporani mostra per què encara ens preocupem per idees de fa milers d’anys”, assenyala Crerar. “Hi ha una sincronia que ha unit peces històriques amb peces contemporànies. L’espectador està convidat a establir els fils i projectar el que cadascú veu”, agrega Martínez. El xoc total ve amb l’espanyola Cristina Lucas, qui destrueix a cops de martell una rèplica del Moisès de Miguel Ángel, representant de la religió patriarcal.

Després de veure’s al British Museum, el National Museum of Australia i el Caixaforum Madrid, Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences ha obert al públic aquest dimecres al Caixaforum Barcelona i es podrà veure fins al 16 de juny. La mostra s’acompanya d’un ampli programa d’activitats com un cicle de curts escollit per la cineasta Carla Simón i xerrades en mans de Lucía Lijtmaer, Eider Rodríguez i Begoña Gómez Urzaiz, així com una sessió de Ciberlocutorio, el podcast d’Andrea Gumes i Anna Pacheco.