La gestió d’una ciutat ha de ser mesurable. Els ciutadans i ciutadanes tenim diverses formes de valorar si les promeses dels programes electorals s’han assolit o no i també ens guiem per la nostra experiència en l’ús de la ciutat, per la comunicació que fan els equips de govern dels diferents assoliments, per les notícies i el tractament que en fan els mitjans de comunicació però sobretot per les xarxes socials.
Generar estat d’opinió sobre el desenvolupament d’una ciutat depèn de molts factors, però no hi ha res com les dades objectives i mesurables, és a dir, els indicadors o KPI (key performance indicator).
Un cop definida la visió, la missió i els objectius que vol assolir un equip de Govern caldria que es dotés de KPI’s per mesurar si els objectius fixats s’estan desenvolupant correctament. Una bona estratègia de ciutat és aquella que permet explicar a la ciutadania que per a cada objectiu fixat —podrien ser els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per l’ONU, per exemple— l’Ajuntament desplegarà programes i accions concretes. Un cop realitzat aquest exercici caldrà fixar indicadors mesurables per saber si el programa i l’acció estan produint l’impacte concret buscat i el resultat.
Si ens fixem en l’objectiu 5è dels ODS, per exemple, la Igualtat de Gènere, relacionat amb l’objectiu 4rt, l’Educació de qualitat, i la ciutat té l’objectiu d’incrementar la vocació de les STEM en noies des de l’escola primària, per exemple, primer hauria d’explicar com ho farà i quins resultats vol obtenir. Es pot iniciar la proposta amb un pla pilot, però sense cap mena de dubte ha de fixar indicadors. Pot mesurar el nombre d’escoles implicades en el projecte, el nombre d’alumnes que hi participaran, quina metodologia utilitzarà i quin pressupost. Tanmateix, hauria de poder disposar d’un mecanisme de seguiment i suport a les escoles per mesurar quantes d’aquestes alumnes que van participar en el programa a l’educació primària han escollit un itinerari tecnològic o científic a la secundària i al batxillerat.
Permeteu-me un altre exemple centrat en l’objectiu 11è dels ODS, Ciutats i comunitats sostenibles. Si ens proposem i proposem a la ciutadania l’acció de reduir el consum d’aigua a la ciutat, ja que l’aigua és un bé essencial escàs, hauríem de quantificar, en primer lloc, l’aigua que consumim en edificis públics, en regar els parcs, en netejar els carrers, en neteja de vehicles, en equipaments esportius, etc… Al meu entendre aquestes dades, que ben segur estan registrades per part dels Ajuntaments com a dades de consum brut anual i que ben segur consten en el pressupost municipal, ja ens permeten fer un seguiment del comportament de la gestió de l’aigua que ha fet l’Ajuntament. Si hi ha una anomalia en la seriació dels consums, cal preguntar-se si va haver-hi una avaria, que podria ser, o bé si es va modificar algun programa o alguna política.
Coneguda doncs la seriació de les dades de consum podríem posar nous objectius de reducció de consums o corregir programes que comporten massa despesa d’aigua, o invertir en sensors per mesurar la humitat dels parcs i reduir la freqüència de rec i evidentment creuar les dades de climatologia amb el rec intel·ligent per tal que no passi allò tan desagradable de veure recs automàtics en funcionament un dia de pluja.
En definitiva, els KPI ens ajuden a governs i a la ciutadania a disposar d’una informació objectiva sobre el desenvolupament adequat de la gestió de la ciutat i saber si progressa adequadament o no.
