Una bústia d’estil modernista dissenyada per Lluís Domènech i Montaner va ser durant molts anys una porta a “l’infern” de l’Arxiu Històric de Barcelona. A la Casa de l’Ardiaca, edifici amb segles d’història prop de la Catedral, es va instal·lar fa uns cent anys aquest organisme municipal. Durant els anys de la dictadura, quan persones anònimes hi dipositaven a la bústia la propaganda antifranquista que repartien per la ciutat, els arxivers l’anaven recopilant en secret. Internament es coneixia com a “infern” el racó on anava a parar tot el que s’havia d’amagar. Aquest material pròximament protagonitzarà l’exposició Quan plovien octavetes en una institució que disposa d’un dels fons documentals més valuosos de la ciutat des del segle XIII fins a l’actualitat.
Passejar pels passadissos de l’Arxiu Històric de Barcelona és una sorpresa continua. Menús de restaurants, els programes del Liceu, les primeres guies turístiques, bitllets de transport, col·leccions de postals o naips, els dibuixos originals de Perich, tots els exemplars del Diari de Barcelona, els cartells de la Mercè… I això només a la Casa de l’Ardiaca, però es que a Barcelona hi ha 20 arxius en total, sumant l’Arxiu Municipal Contemporani, l’Arxiu Fotogràfic, els arxius municipals dels diferents districtes i els del mateix Ajuntament, que sumen més de cinquanta quilòmetres de documents en paper i més de tres milions de fotografies.
Tota aquesta informació, que pot consultar qualsevol persona, és un gran desconegut pels ciutadans. Es tracta d’un servei de l’administració local que treballa per conservar el patrimoni documental de la ciutat i recopila des de pergamins fins a documents actuals ja en format digital. “És un servei públic essencial obert al públic que garanteix que tothom pot accedir a la informació”, sosté l’arxiver en cap de Barcelona, Quim Borràs. Serveix per preservar la memòria col·lectiva de la ciutat, tant de les seves institucions com dels seus ciutadans. També per qüestions pràctiques, com quan has de fer obres a casa i necessites trobar les llicències d’obra o els plànols originals de l’edifici, que es guarden a l’Arxiu Municipal Contemporani sota la direcció de Núria Postico —si són d’abans de 1990— o als arxius del districte corresponent.
Cap a un arxiu més virtual i accessible
En un món on tot cada cop és més digital, l’Arxiu Municipal de Barcelona no vol quedar-se enrere. La multitud de plantes plenes de carpetes amb papers està evolucionant cap a un model cada cop més virtual, digitalitzant els documents històrics i preservant en línia els que ja han nascut digitals.
És per això que el pla estratègic 2020-2023 de l’Arxiu Municipal se centra en fer-lo més digital, “guardant-lo en llocs més petits, conservant-lo millor i posant-lo al servei de tothom a un cop de clic”, resumeix la regidora de Comerç, Mercats, Consum i Règim Interior i Hisenda de Barcelona, Montserrat Ballarín. L’Ajuntament també vol facilitar la transició digital del mateix consistori, agilitzant la seva constant acumulació de documents —cada àrea de l’administració local té els seus propis arxius—. De fet, Ballarín recorda quan “tot era en paper” a l’Arxiu de l’Institut Municipal d’Hisenda, amb 2.000 metres quadrats de prestatgeries i més prestatgeries de documents guardats, com cartes, notificacions i multes als ciutadans.
Però, sobretot, el consistori vol enfortir la relació d’aquest servei públic amb els barcelonins, amb l’objectiu de democratitzar el coneixement històric i actual que hi ha sobre la ciutat i reforçar la vinculació dels ciutadans, a més de garantir l’accés a totes les persones. En aquest sentit, Ballarín subratlla que afronten el “repte” de trencar la imatge tradicional que es té d’un arxiu, basada a pensar que només està reservat per investigadors, obrint-lo a escoles i universitats i al conjunt de la ciutadania.
Amb la pandèmia, òbviament, tot s’ha accelerat. L’arxiver en cap de Barcelona assenyala que, si en un any normal, de les 50.000 consultes que rebien, unes 20.000 eren presencials i unes 30.000 remotes, aquest 2020 les xifres s’han capgirat i aproximadament unes 40.000 consultes han estat telemàtiques. Oberts des de la primera fase de la desescalada, com a servei essencial, ara ja han adaptat la seva operativa a la covid-19, amb cita prèvia i aforament i temps de consulta restringit, i documents que es queden en quarantena després de ser consultats.
La unificació a Can Batlló, aturada per la covid-19
Per conèixer que hi ha un arxiu amb tot aquest material a Barcelona no ajuda molt que estigui dispers en 20 centres per la ciutat, entre l’Històric, el Contemporani, el Fotogràfic o els arxius municipals dels diferents districtes. Des de fa anys, l’Ajuntament treballa amb la idea de concentrar tot l’Arxiu Municipal a la nau central de Can Batlló, per oferir un millor servei al ciutadà i que no hagi d’anar a més d’un lloc per consultar informació; tenir més capacitat d’ingrés de documentació, i organitzar més activitats pels barcelonins. “Barcelona es posaria a nivell europeu, amb un arxiu de prestigi i del segle XXI”, exposa Borràs, que indica que altres ciutats com Londres, París o Amsterdam tenen els seus arxius a un únic edifici.
Ara mateix, el projecte es troba aturat per la crisi del coronavirus, que ha obligat al consistori a redirigir prioritats pressupostàries i això ha provocat un endarreriment en els plans previstos pel nou arxiu. “És un finançament important i es va haver d’aturar, però la intenció és reprendre’l”, exposa Borràs. “Ho tenim tot preparat per quan sigui possible”, afegeix Ballarín. Can Batlló representarà un nou espai físic per mantenir viu un arxiu cada cop més digital, on la història, tant dels documents com del seu escenari, es vincularà a una nova realitat de pantalles i al núvol. Aquesta evolució històrica queda reflectida en un detall recent: l’exposició que farà l’Arxiu Contemporani sobre el confinament serà purament virtual, com la multitud de records que guardarem d’aquest període.
