Foto de Jeremy Bishop

El múscul de la resiliència

El llibre Opción B (Conecta, 2017), que és alhora una preciosa carta d’amor de Sheryl Sandberg al seu difunt marit, constitueix un potent manual pràctic de com enfortir un dels músculs mentals més importants: la resiliència. La resiliència no és un talent innat, com gairebé tot a la vida, sinó que és una cosa que podem exercitar i desenvolupar amb voluntat i pràctica

L

a primera noble veritat del budisme és que tota vida comporta sofriment. La pèrdua d’un ésser estimat, la malaltia, les tragèdies naturals, el deteriorament de les nostres facultats a causa de l’envelliment o els errors que, malgrat que petits, poden comportar importants conseqüències, són fets consubstancials al caminar de la vida que poden presentar-se d’improvís en qualsevol moment invertint del tot la gravetat de les coses. La vida mai és perfecta i tots, en algun moment, hem d’enfrontar-nos al que Sheryl Sandberg, número dos de Facebook i un dels pesos pesants de Silicon Valley, anomena “opció B”. En bona mesura, de la manera en què afrontem aquests successos dependrà el nostre èxit i la nostra felicitat.

En el cas de Sandberg, aquest episodi traumàtic es va presentar d’improvís durant les vacances del 2015, quan el seu marit va morir per un problema cardíac i va deixar-la viuda amb dos fills petits. Al magnífic llibre Opción B (Conecta), Sandberg, assistida pel psicòleg Adam Grant, explica el testimoni personal de com ella i la seva família van superar aquesta dolorosa pèrdua i van continuar amb les seves vides. A través de la vivència en primera persona de Sandberg, i el coneixement teòric de Grant, autor de l’imprescindible Originals, el text aborda les diverses fases que comporta qualsevol període de dol i moltes de les tècniques, mecanismes i idees que poden ajudar-nos a superar les adversitats més severes i recuperar l’alegria per viure.

Desenvolupar aquesta capacitat de resiliència implica, a banda d’intel·ligència, perseverança, autocompassió i confiança en un mateix. Semblen tasques, en principi, senzilles, però no ho són tant i, en molts casos, són contraintuïtives per al nostre cervell

Coberta del llibre Opción B de Sheryl Sandberg.

El llibre, que és alhora una preciosa carta d’amor de Sandberg al seu difunt marit, constitueix un potent manual pràctic de com enfortir un dels músculs mentals més importants: la resiliència. La resiliència no és un talent innat, com gairebé tot a la vida, sinó que és una cosa que podem exercitar i desenvolupar amb voluntat i pràctica. La resiliència, assenyalen Sandberg i Grant, en última instància emana de la nostra capacitat per saber apreciar i donar les gràcies de les coses bones que ens ha donat la vida, i de la nostra intel·ligència a l’hora de saber acceptar les no tan bones.

Desenvolupar aquesta capacitat de resiliència implica, a banda d’intel·ligència, perseverança, autocompassió i confiança en un mateix. Semblen tasques, en principi, senzilles, però no ho són tant i, en molts casos, són contraintuïtives per al nostre cervell. Durant mil·lennis, el nostre cervell ha estat programat amb tota una sèrie de mecanismes amb l’objectiu d’assegurar la nostra supervivència. Per exemple, una de les herències genètiques que compartim amb els nostres avantpassats més remots és el fet que tendim a recordar més i millor la part dolenta que la bona, la dolorosa que l’agradable. De fet, l’oblit de moltes coses és un exercici involuntari. Imaginem que estem en un bosc fa 13.000 anys i el nostre company de caça i recol·lecció s’ajup per fer una mossegada a un bolet oblidat al peu d’un arbre i l’endemà mor. Recordar aquest esdeveniment i d’aquesta forma ser més prudent a l’hora d’ingerir bolets dels peus dels arbres (per molta gana que es tingui), és molt més important que recordar com de divertit va ser l’altre dia quan ens vam banyar al riu. Vull dir: saber acceptar les nostres imperfeccions, els nostres errors (els grans i els petits), saber conviure-hi, superar-los i continuar avançant, mai és tasca fàcil. L’autocompassió sovint coexisteix amb el potent sentiment de culpa, entre molts d’altres, que convé saber controlar i reprimir perquè no limitin el nostre creixement personal i potencial.

Escriure, que és sinònim de pensar i reflexionar, treballar la confiança en nosaltres mateixos, tenir fe en els altres, exercitar el sentit de l’humor, pensar en les coses bones que ens passen cada dia, ser agraïts, o celebrar les “petites victòries”, són algunes de les tècniques i mecanismes que, exercitades i enfortides en la forma d’hàbit, milloren el caràcter de les persones i ens permeten encarar les adversitats de la vida amb més solvència. Implica canviar, millorar, i assimilar la màxima que superar l’adversitat depèn de la nostra voluntat i la nostra actitud, unes solucions que estan en nosaltres mateixos. Com va escriure Albert Camus: “En el més profund de l’hivern, vaig aprendre a la fi que en mi viu un estiu invencible.” Del trauma, si es vol i es treballa amb fe i optimisme, un pot sortir reforçat, antifràgil.

Per això és tan important educar nens amb capacitat de resiliència. No sobreprotegir-los, respectar el seu àmbit d’autonomia, i fer-los sempre confiança. Un dels aspectes clau en aquesta ambiciosa empresa el trobem en el caràcter de les relacions entre els nens i els seus pares, educadors i amics. Convé que en la nostra interacció amb els més petits siguem capaços de transmetre aquestes quatre idees: (1) que les persones tenim cert control sobre les nostres vides; (2) que els nostres errors i fracassos són valuosíssimes fonts d’aprenentatge; (3) que totes les persones són úniques i irrepetibles i això ja les fa importants; (4) que tothom té punts forts que pot compartir amb els altres. En definitiva, Opción B és un meravellós llibre sobre la teoria i la pràctica de la resiliència, una virtut clau per viure una vida valenta i amb sentit, i per tant feliç.