Al llarg d’aquesta setmana han anat arribant a Barcelona un bon nombre de velers històrics. Entrant per la bocana nord del port, aquests han enfilat les aigües de la dàrsena del comerç sota l’atenta mirada dels que treballen al World Trade Center, la d’altres navegants i també la dels visitants de l’àrea del Port Vell, per als qui aquests clàssics de fusta i construcció tradicional no han passat desapercebuts. La destinació d’aquestes embarcacions, en alguns casos centenàries eren els pantalans de Reial Club Nàutic de Barcelona, punt de trobada de la Puig Vela Clàssica Barcelona, que se celebra del 14 al 17 de juliol, amb la participació d’uns 200 regatistes internacionals.
La regata que porta el nom de la multinacional de moda i perfums nascuda a Barcelona l’any 1914 és una aposta per la ciutat i per la seva tradició nàutica i se celebra des del 2008, amb l’única interrupció de l’edició de 2020, suspesa per la situació sanitària internacional, que també afecta el normal desenvolupament de les activitats paral·leles d’enguany, ja que tot i recuperar les proves al mar, a l’edició de 2021 no hi haurà la intensa activitat social al village que es munta al Moll d’Espanya, just al costat de les instal·lacions del club i que els organitzadors esperen poder recuperar per a l’edició de 2022, que serà ja la catorzena edició de la prova.
El fet que no hi hagi activitat al costat dels pantalans no implica que des de diferents punts de litoral no es pugui gaudir de la visió d’aquests vaixells al mar. Per veure’ls navegant a tota vela a mar obert i dins dels camps de regates, hi ha tres punts remarcables per fer-ho: el nou Passeig de l’Escullera, als peus de l’Hotel W i sobre la Marina Vela. També són bons punts de vista la platja de la Barceloneta, el Passeig Marítim i el passeig exterior del Port Olímpic. Per a poder veure i fotografiar de prop els clàssics, un cop a port, una excel·lent ubicació és la Rambla de Mar, pas obligat de tots els participants, o el Moll de la Fusta, des d’on es poden veure les sortides i arribades als molls flotants.
25 clàssics a la ciutat
Expliquen els responsables de Puig que Barcelona és l’única capital internacional que acull un esdeveniment d’aquestes característiques, car altres reunions de velers clàssics solen organitzar-se i sortir des d’altres ports més petits de la Mediterrània tant a la Costa Blava francesa, la Costa Esmeralda i la Ligúria a Itàlia o Menorca, a Balears. Els organitzadors també els agrada recordar que al llarg d’aquesta última dècada i mitja s’ha facilitat la coincidència en les aigües de Barcelona de velers carregats de llegendes i que en diversos moments de la seva història han estat propietat de figures de talla mundial com el matrimoni de Rainier Lluís Enric Majenci Beltrán Grimaldi amb Grace Patricia Kelly, els Prínceps de Mònaco, la família Gucci o el 35è president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy.
I és que cada un dels vaixells participants, a més d’una bellesa única, té una història especial. Posem per exemple el cas del Manitou, un preciós yawl de Bermudes de 62 peus (gairebé 19 metres) convertit en icona per les fotografies de JFK gaudint de dies de mar a bord d’un veler construït a Maryland el 1936 per l’empresari John Lowe, que tenia com a fixació guanyar la Chicago Mac Race al llac Michigan.
Amb una quilla de quatre tones i casc de caoba, roure i una coberta de teca, va aconseguir el seu objectiu: guanyar la gran regata de la capital d’Illinois del 1938. Va quedar en segon lloc l’any següent i va guanyar les dues següents novament. Amb la missió complerta, Lowe va vendre el iot i aquest va acabar en mans dels guardacostes nord-americans com a vaixell de formació complementària a la seva escola.
JFK, que sempre havia estat un navegant entusiasta, va veure el vaixell a Annapolis i durant el seu mandat (de gener de 1961 a novembre de 1963) el va convertir en un refugi personal. Això sí, es van instal·lar al veler una sèrie de millores tecnològiques, sobretot en el terreny de la comunicació, cosa que van convertir al Manitou en el més semblant a una Casa Blanca flotant, ja que el president podia gaudir del seu temps lliure a bord sense perdre mai el contacte amb els seus assessors i, fins i tot, disposava de línia directa amb el Kremlin, que en aquells dies tenia com a inquilí a Nikita Jrushchov. En el terreny de la rumorologia, es deia que Marilyn Monroe era tripulant habitual del veler, tot i que això és ja una història de la història que queda tan llunyana com aquell mandat de Kennedy que va acabar de sobte a Texas.
Com la història del Manitou n’hi ha 25 més, amb altres noms, altres protagonistes, altres mars solcats i diferents propietaris que han anat conservant aquestes joies que, en alguns casos, superen més d’un segle de navegació i es mantenen amb cura, impecabilitat i orgull per poder participar en regates com la que aquest dijous comença a Barcelona, ciutat de mar… i aquests dies també ciutat de vela clàssica.
