Academia de Matemáticas
L'exposició es pot visitar als matins al Govern Militar de Barcelona.
IN THE STREAM

300 anys de l’Acadèmia de Matemàtiques

Una exposició recorda la prestigiosa, encara que desconeguda i oblidada, escola d'enginyers militars fundada el 1720 a Barcelona

Va ser una institució de gran prestigi, encara que no gaire popular. Parlem de l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona, l’escola on durant gairebé un segle es van formar els enginyers militars, creada el 1720 després de la fi de la Guerra de Successió amb la caiguda de la capital catalana el 1714 a mans de les tropes de Felip V. Des de l’any 2016, una exposició titulada Enginyers, soldats i savis la recorda a la seu del Govern militar.

L’Acadèmia de Matemàtiques va ser una fita, no només en el disseny de fortaleses com la Ciutadella, que es va erigir a l’espai que avui ocupa el parc del mateix nom, i el castell de Montjuïc, sinó perquè els enginyers militars també van participar en la construcció d’obres públiques i en l’urbanisme de ciutats i barris. És el cas de la Barceloneta, concebuda com un traçat de carrers perpendiculars i illes numerades a l’estil castrense.

L’escola, malgrat l’esmentat gran prestigi, mai no va gaudir de gran popularitat, ja que havia estat creada pels vencedors de la guerra i bona part de la seva obra va ser construir complexos militars l’objectiu dels quals no sempre era la defensa davant d’agressions exteriors, sinó també per a la repressió interna. L’acadèmia es va constituir el 1720 en un edifici de la Ciutadella, però el 1752 es va traslladar a Sant Agustí Vell, un antic convent que va resultar molt malmès en els combats del 1714 i que es va reconstruir per allotjar l’escola.

Avui, del vell convent de Sant Agustí en queden les restes del claustre i poca cosa més. L’acadèmia d’enginyers va romandre al vell convent fins al 1803, quan es va dissoldre en crear-se l’Acadèmia Militar de Zamora i l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares, on es van traslladar els estudis que fins aleshores es cursaven a Barcelona.

A l’Acadèmia de Matemàtiques s’hi impartia una formació capdavantera, sota un model inspirat en l’escola d’enginyeria militar de Brussel·les. El seu impulsor va ser Pròsper de Verboom, l’enginyer de referència de Felip V, artífex de la construcció de la Ciutadella després de la destrucció de la pràctica totalitat del barri de la Ribera, molt damnificat pels combats. Les noves autoritats borbòniques van fer enderrocar les cases que van quedar dempeus per fer lloc a la fortalesa i a una gran esplanada que feia les funcions de zona de seguretat. Per reallotjar els pescadors, es va construir la Barceloneta, en uns terrenys guanyats al mar.

Dibuix del nou barri de la Barceloneta, concebut com un traçat de carrers perpendiculars i illes numerades a l’estil castrense.

La Ciutadella va incloure els darrers avenços en el disseny de fortificacions. Avui només queden drets la capella, que encara és parròquia castrense; la residència del governador, convertida en l’IES Verdaguer, i l’antic arsenal, actualment seu del Parlament. En aquest edifici encara és possible contemplar la seva distribució en habitacles amb finestra i separats per murs de més d’un metre de gruix, la funció dels quals era impedir que les municions allí emmagatzemades explotessin per simpatia en cas d’accident.

Els alumnes de l’acadèmia, entre els quals hi havia alguns civils, rebien una formació completa. Entre les assignatures hi havia aritmètica, geometria, àlgebra, trigonometria, física, mecànica, hidràulica, arquitectura militar i civil, artilleria, òptica, astronomia, geografia i nàutica. El nivell d’exigència era tan gran que no n’hi havia prou d’aprovar els cursos, sinó que al final dels estudis els candidats s’havien de sotmetre a un examen de selecció que només superaven 10 de cada 60.

Una de les maquetes que s’exposen a la mostra Enginyers, soldats i savis.

Després de la marxa de l’acadèmia, l’edifici va continuar tenint ús militar i va ser caixa de reclutes fins a la fi del servei militar obligatori. Avui hi ha, entre d’altres, un centre cívic i un museu de la xocolata. A més, a la façana del carrer Comerç queden uns insòlits símbols maçònics, un compàs i un escaire entrellaçats, que són els més coneguts d’aquesta societat secreta. Tot i que tots dos objectes són eines habituals dels enginyers, disposats en la manera de la maçoneria mostrarien la seva relació. No es descarta, fins i tot, que a l’acadèmia hi hagués una lògia militar el rastre de la qual s’ha perdut, entre altres coses perquè als anys del franquisme es va intentar esborrar tota simbologia relacionada amb una societat que va ser durament reprimida. Tot i això, les escaires i compassos del carrer Comerç van aconseguir sobreviure misteriosament.

L’exposició del Govern Militar repassa minuciosament el treball de l’Acadèmia de Matemàtiques i, per extensió, el de l’enginyeria militar. No ha estat una mostra gaire publicitada, només a través d’unes banderoles a la façana de l’edifici. Tot i així, i tenint en compte les dures restriccions durant dos anys de pandèmia, ha rebut fins ara més de 144.000 visitants. Encara es pot veure de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores. Val la pena.

Més de 144.000 persones han visitat l’exposició, que també recorre els avenços en enginyeria militar.