Propòsits culinaris per al 2024

Recolzar les noves apertures de grans xefs de la ciutat, visitar els barris menys turístics i aprofitar l’Any del Drac per tastar sabors xinesos reals són alguns dels objectius gastronòmics per celebrar l’inici del nou cicle

Als propòsits no sempre els fem cas, però sempre va bé asseure’ns un moment i plantejar-nos quins canvis o noves aventures volem emprendre durant els propers dotze mesos de l’any. En el nostre cas, és clar, es tracta d’un llistat relacionat amb ingredients, receptes i restaurants per descobrir o revisitar, que ens portin a conèixer nous sabors i apertures en un any que promet ser d’allò més gastronòmic.

El nostre primer propòsit és el d’estar al dia de les tendències globals. Molts experts assenyalen la importància que tindrà l’aigua aquest 2024, tant pel que fa al creixement de brous i sopes en restaurants (no oblidem la nova escudella per emportar-se de Jordi Vilà) com a l’aparició de sommeliers d’aigua (sí, cada aigua marida diferent segons l’aliment!). La preocupació per aquest element, a més, inclou l’elecció d’ingredients que necessitin menys aigua per a la seva producció, una idea que se suma a la filosofia de Km0.

També crida l’atenció el decreixement de les begudes amb alcohol en favor de vins, tequiles i whiskies que no en portin. Com expliquen des de botigues especialitzades com Sense, recentment oberta a Gràcia, es tracta de begudes que tenen el mateix sabor que les alcohòliques, però que han passat per un procés d’extracció d’aquest compost orgànic. El 2024 podria ser l’any per enamorar-se de propostes com Gnista, que recorda les herbes eivissenques, o dels daiquiris d’ISH.

Pel que fa als restaurants, un bon propòsit és el de seguir recolzant negocis familiars, petits i enriquidors de la ciutat. També és un bon moment per tornar a locals que semblava que tancaven però que, gràcies a inversors o noves oportunitats, han tornat a obrir en altres localitzacions. No us perdeu, en aquest sentit, una visita a Shoronpo o Somodó Ba.

Un altre objectiu futur és el de sortir d’Eixamples i Ciutats Velles a la recerca de restaurants de barri que no pensin en turistes. No ho fan, entre altres coses, perquè els visitants forans no acostumen a arribar als seus carrers ni a les seves places, de manera que les seves cartes se centren en els paladars de veïns i veïnes. Un bon exemple és la nova braseria de la família Tramendu, genis de la cuina catalana modernitzada.

És remarcable, seguint la línia del Tramendu, la gran quantitat de negocis barcelonins que han obert un segon establiment amb conceptes diferents a l’original. És el cas de l’Âme, el nou i delicat projecte ideat per Pachi Rodríguez i Joey Attieh que, a diferència del restaurant Albé, prefereix centrar-se en els sabors francesos en comptes dels libanesos. També del Varmuteo, el bar desenfadat que Jaume Marambio i Vicky Maccarone, la parella rere l’imbatible Alapar, han obert al carrer Vilamarí.

Als propòsits no sempre els fem cas, però sempre va bé asseure’ns un moment i plantejar-nos quins canvis o noves aventures volem emprendre durant els propers dotze mesos de l’any

Tampoc cal oblidar l’apertura de l’Hermós Bar de Peix, la nova proposta d’Alexis Peñalver, creador de La Pubilla i assessor del remodelat La Esquina, ni tampoc la del Bar Pimentel, del sempre innovador Martín Pimentel, l’ideòleg de Piel de Gallina. Durant els propers mesos, a més, esperem amb moltes ganes el nou projecte d’Arnau Muñío, líder del fantàstic Direkte Boqueria.

I, ja que enguany serà l’any del Drac de Fusta, segons l’horòscop xinès, és també un bon moment per a un darrer propòsit: el de descobrir la gastronomia xinesa veritable, aquella que no prové d’una adaptació als paladars occidentals, sinó que presenta els sabors veritables d’una cuina mil·lenària. Un bon lloc on descobrir-la és el West Street, un dels pocs bars al país on tastar els fideus biang biang, o el sempre recomanable Melo-Jia, que compta amb un dels millors nian gao de Barcelona.