Les grues i els esquelets d’edificis en construcció es barregen amb els pals i les veles en el perfil del Port Olímpic. El brunzit de les màquines i els cops de les obres esmorteeixen la dringadissa dels cables metàl·lics dels vaixells. Tot i el moviment de les obres i dels camions, el petit port desprèn un ambient de serenitat que convida a la contemplació, potser a la del vaivé les pròpies obres. Les siluetes dels obrers es retallen com ombres xineses sobre els edificis en construcció, en un ball incessant i accelerat. Amb pressa i sense pausa, prossegueixen amb la reformulació integral del Port Olímpic. L’objectiu? Tenir-ho llest com tard al setembre de 2024, quan el port acollirà les competicions femenina i juvenil de la Copa Amèrica. La transformació té en l’horitzó aquesta competició i, com a far, la sostenibilitat, l’economia blava i l’obertura a la ciutat.
“El que busquem és la permeabilitat” i que el port mantingui un diàleg obert amb la ciutat i el seu entorn, explica la directora del Port Olímpic, Olga Cerezo. Amb la transformació, pretenen que el port es coli en l’imaginari dels barcelonins com un lloc en el qual passejar i com a punt de trobada social i familiar. Com aconseguir-ho? Modificant els seus usos i connectant-lo millor amb la resta de la ciutat. Per a això, han projectat nous accessos i places públiques, com destaca Cerezo des de l’edifici de la Capitania del Port Olímpic.
L’arribada a l’equipament ja evidencia la magnitud de la transformació i el ritme al qual avança: per a entrar al port ja no s’utilitza la rampa que partia del carrer Marina, que s’ha convertit en una peça d’scalextric de formigó sense ús i amb els dies comptats. L’accés s’ha substituït per una nova rampa que connecta l’avinguda Litoral amb el Moll de Mestral, dominat per locals d’oci nocturn abans d’emprendre aquesta reconfiguració del port i els seus usos.
La transformació pretén obrir el Port Olímpic a la ciutat, fent-lo tan porós que permeti arribar al port sense proposar-s’ho
Aquest nou accés, obert al setembre, no serà l’únic mitjançant el qual arribar al Port Olímpic: un vial unirà la Platja de la Nova Icària amb el Moll de Gregal, que albergarà gastronomia esponjada per grans places. Així, l’abans compacta zona de restaurants dona pas a quatre edificis lluminosos separats per extensos espais públics que permetran que la llum es coli en tots els locals de restauració. Buscant la “permeabilitat” i la interconnexió entre espais, les places del pis superior connectaran amb la cota inferior del port mitjançant ascensors, com explica Cerezo. Tot això, amb una meta: obrir el Port Olímpic a la ciutat i als seus ciutadans, fent-lo tan porós que permeti que, ja sigui durant un espontani passeig o entre activitats quotidianes, s’arribi al port sense proposar-s’ho.
Que un arribi i que, a més, s’hi quedi. Com? Oferint un espai ciutadà amb bancs, gandules, zones verdes i menys cotxes, que podran entrar directament des del nou accés a un aparcament que obrirà el 2024. Amb la seva remodelació, el port guanya una altra flamant zona de passeig: la passarel·la superior del Dic de Recer s’obrirà als ciutadans com un balcó cap al mar, i com a llotja privilegiada per a contemplar les regates de la Copa Amèrica. No obstant això, passejar no serà l’única activitat amb la qual el port vol atreure als barcelonins: la gastronomia, l’economia blava i la nàutica seran també clau en el Port Olímpic, “un port petit amb esperit de nàutica popular”, segons Cerezo.
Una empresa d’embarcacions propulsades per energia solar i una altra de materials no contaminants per al manteniment de vaixells són exemples dels projectes que vol atreure el Port Olímpic
Precisament l’esperit portuari de l’entorn va portar a definir l’economia blava com a eix central de la transformació, executada per Barcelona de Serveis Municipals (B:SM). De fet, el Port Olímpic vol convertir-se en el primer hub centrat en aquest sector de la ciutat, encara que no serà l’únic. Amb aquest objectiu, qualsevol empresa que vulgui operar des d’aquest port haurà d’emmarcar-se en l’economia referent al mar, ja sigui des de l’àmbit de serveis, del recreatiu, divulgatiu o formatiu. No obstant això, la tipologia d’empresa que prioritza el Port Olímpic va més enllà: ambiciona atreure empreses i projectes innovadors i tecnològics que generin un impacte positiu en l’aigua i el mar.
Cerezo ho explica mentre, per la finestra, s’albira a una petita embarcació navegant silenciosament per les aigües del port. És el típic llaüt català, llevat d’una particularitat: disposa de plaques solars. Situades sobre un petit tendal, són l’única font d’energia que alimenta el motor purament elèctric que propulsa la barca. Aquesta és una de les empreses que opera des del port, i un exemple de les quals vol atreure amb la seva renovació. “Que tinguem aquí el prototip ens ajuda a visualitzar i a traccionar” en aquest sentit i en el camí de la sostenibilitat, destaca Cerezo. El mateix passa amb una altra de les empreses, focalitzada en la creació de materials no contaminants per al manteniment de les embarcacions.
La directora del Port Olímpic assegura que la reforma estarà llesta per a la Copa Amèrica: “Els terminis són justos, però estem complint i arribarem”
Aquestes companyies se situaran en els locals fins ara ocupats per propostes d’oci nocturn, amb una adequació del moll de Mestral que ha requerit una inversió de 6,8 milions d’euros. Les empreses també estaran en nous locals del Dic de Recer, que s’ha reforçat i renovat amb una actuació de 7,7 milions. En total, el Port Olímpic disposarà de més de 50 locals, 12 dels quals es van adjudicar abans d’estiu. La resta estan en procés, amb l’objectiu de comptar amb almenys el 80% dels locals adjudicats quan comenci la Copa Amèrica. “És important donar vida i moviment al port, i volem generar comunitat i sinergies entre les empreses”, motiu pel qual es posarà a la seva disposició equipaments com un auditori amb una capacitat de 150 persones, destaca Cerezo.
El Balcó Gastronòmic
Els treballadors d’aquestes noves empreses del port compartiran amb els visitants un altre dels eixos que han centrat la seva transformació: la gastronomia. El Balcó Gastronòmic disposarà d’onze restaurants i botigues gastronòmiques, després d’unes obres amb una inversió que ha ascendit a 20,6 milions d’euros. Ja s’han adjudicat deu establiments, que oferiran propostes culinàries que aniran des de la cuina mediterrània fins a aperitius, passant per menjar flexitarià.
Falten per definir un dels restaurants i les tres botigues gastronòmiques, que s’adjudicaran mitjançant un concurs obert al novembre. Tot amb l’objectiu que els nous fogons estiguin en marxa com tard abans que comenci la Copa Amèrica Juvenil el 19 de setembre, que precedirà la competició femenina, amb inici el 3 d’octubre. A tota vela en un calendari accelerat per la regata, ja que inicialment estava previst començar a reconfigurar la restauració del port el 2024. “Els terminis són justos, però estem complint i arribarem”, sentència la directora del Port Olímpic.
La sostenibilitat com a teló de fons
Els comensals que s’acostin als restaurants del port menjaran sota un peculiar sostre. Els quatre edificis que albergaran els establiments estaran coronats per grans plaques solars. Amb una inversió de 1,9 milions, conformaran la superfície fotovoltaica amb més potència en trama urbana de Barcelona. Tant, que preveuen que proveeixi d’energia no només el port, sinó també equipaments de l’entorn, com aparcaments i instal·lacions del Zoo. “Volem que el Port Olímpic sigui referent en sostenibilitat i un port del segle XXI”, proclama el responsable de Sostenibilitat de B:SM, David Serrano. Amb aquesta finalitat, han promogut mesures que van des del consum d’aigua fins a la mobilitat, passant pel malbaratament alimentari, que s’ha tingut en compte en l’adjudicació dels restaurants.
El Port Olímpic utilitzarà l’aparador de la Copa Amèrica per demostrar que les embarcacions elèctriques “ja no són un mite”
La refrigeració dels locals d’economia blava aprofitant l’aigua del mar; la instal·lació de closques de formigó a les quals pugui adherir-se la vida marina, i la col·locació de gabions d’acer amb mol·luscos per a afavorir la biodiversitat són alguns dels exemples de les mesures que ha impulsat el port en favor de la sostenibilitat. També inclouen crear una xarxa d’aigua freàtica diferenciada de la potable per a tasques com la neteja de vaixells. Aquests treballs representen un consum anual aproximat de 7.000 metres cúbics que ara es consumeixen d’aigua apta per a la seva ingesta. Aquesta xifra equival a més de la meitat del consum d’aigua estimat del port, d’uns 13.000 metres cúbics a l’any, que s’han vist afectats també per la situació actual de sequera.
La mobilitat també és un element clau en aquesta aposta per la sostenibilitat. El port instal·larà dos punts de càrrega elèctrica ultraràpida que podran utilitzar-se tant per a cotxes com per a embarcacions, que podran disposar de 90 quilòmetres d’autonomia amb 20 minuts de càrrega, en funció de les seves dimensions i potència. Ho farà amb una inversió de 1,05 milones d’euros, 423.200 dels quals provenen d’una subvenció emmarcada en el Pla de Recuperació dels fons Next Generation. Instal·lar aquests punts de recàrrega representa “una forma de traccionar al sector” cap a la seva electrificació, segons Serrano.
Aquest efecte es pretén amplificar amb l’aparador de la Copa Amèrica: s’utilitzaran una desena de vaixells elèctrics d’industrials catalans per a desplaçaments durant la competició, amb l’objectiu de donar-los visibilitat i posar en evidència que la mobilitat marítima elèctrica “ja no és un mite i que cada vegada hi ha més ofertes d’aquest tipus”, sentència Cerezo. Així, el Port Olímpic pretén convertir-se en un port adaptat a la nàutica del futur. I ho fa seguint aquest nou rumb a tota velocitat, amb un propòsit: un Port Olímpic que miri a la ciutat, i una ciutat que miri al Port Olímpic.
