La llibreria La Garba de la Barceloneta ha tancat portes aquest darrer divendres de gener. Els seus responsables havien comunicat la trista notícia a primers d’any, a través d’un missatge al seu compte d’Instagram que paga la pena reproduir parcialment.
“Els símbols són molt més importants del que semblen. Els símbols són una foto fixa del que som, de l’essència que conservem. Quan un d’ells desapareix, ja pressentim que perdem molt més del que sembla a simple vista. No perdem el que són, sinó el que representen”.
Per tant, des de La Garba, són plenament conscients que el seu tancament té una forta càrrega simbòlica, que els transcendeix. La desaparició de la darrera llibreria de la Barceloneta, La Garba, es circumscriu en un procés general de desaparició del barri mariner de la ciutat o, en tot cas, en la mort inexorable de la seva ànima.
Potser alguns recordareu que La Garba ja havia tancat portes el 2019, per jubilació del propietari anterior. També que aleshores es va poder salvar i, al cap d’uns mesos, va reobrir gràcies a una campanya de l’Associació Barceloneta Alerta.
“És veritat que La Garba no és gran cosa. Un no pot perdre’s durant hores entre els prestatges i les taules buscant descobrir el llibre meravellós que potser li canviarà la vida. Les seves lleixes es veuen en cinc minuts (…). Les mesures de quart de pis donen de si el que donen de si, i en això sí que representa molt bé a l’esperit del barri en què habita”.
Un negoci, el de La Garba, per tant, modest. Una llibreria petita, amb pocs títols i, potser per això, molt ben escollits, amb el cap i el cor, pels seus responsables.
“Però La Garba era un miratge. Més tard o més d’hora, estava condemnada a desaparèixer; com ho estan els pocs comerços de tota la vida que encara resisteixen, com, ho sabem, encara que vulguem negar l’evidència, ho sabem…, el nostre barri”.
No hi ha res menys turístic que una llibreria. Un espai on no es pot anar amb presses. Un negoci que es basa en la relació, sovint d’anys, entre client i llibreter. Un comerç de paraules que, per força, ha de ser un baluard en defensa de la cultura, de la llengua, del català. En el cas de La Garba, una feina heroica que desenvolupava en terreny particularment hostil, entre restaurants, hostals i negocis de lloguer de taules de surf on és més fàcil ser atès en anglès, francès, italià o rus que en la llengua pròpia del país.
Xevi Noya, llibreter de La Garba, m’explica que els negocis enfocats al turisme de sol i platja havien fet pujar el preu dels lloguers comercials del barri a un nivell impossible per un negoci petit com la llibreria. Per això, després de dos anys de buscar un nou emplaçament amb un lloguer més raonable han acabat per llançar la tovallola.
Però el tancament de La Garba no s’explica només perquè els lloguers a la Barceloneta estiguin pels núvols, que ho estan. El llibreter explica que aquests darrers dies d’obertura “ha entrat gent del barri a lamentar-se del tancament, algun dels quals no havien posat els peus a la llibreria en aquests quasi cinc anys en què ha estat gestionada per una associació del barri”. En aquest sentit, conclou en Xevi: “Sobta força aquesta militància de barri quan s’apaga un referent. Aquestes veus que ara ploren, no totes, on han estat tot aquest temps?”. Doncs imagino que eren al mateix lloc que els centenars de barcelonins que fa dos dies també lamentaven amb grans escarafalls el tancament del cinema Comèdia del Passeig de Gràcia, malgrat que fes anys que no trepitjaven cap sala de projecció.
El cas de La Garba i la Barceloneta no és ni molt menys excepcional en una ciutat com la nostra, arrasada a marxes forçades pel turisme. Sí, he dit “arrasada”. Del que tenia de genuí Barcelona, es tendeix a conversar-ne només la carcassa, la façana. Se’n buida el contingut, perquè al turista només li interessa fer fotos del continent.
El cas de La Garba i la Barceloneta no és ni molt menys excepcional en una ciutat com la nostra, arrasada a marxes forçades pel turisme
El 2021, vaig publicar una novel·la satírica en la qual imaginava el futur d’una Barcelona assaltada per la febre turística, lamentablement no gaire diferent de l’actual. A Barcelona demà o aquesta tarda (Columna Edicions, 2023) explicava que els responsables d’una llibreria històrica del centre de la ciutat, cansats que només els entressin guiris demanant per anar al lavabo, reconvertien el negoci en una llibreria-urinari i es feien d’or. Temps al temps.
La Garba accepta, resignadament, el seu final, acomboiada per una clientela petita, però fidel, amb qui, aquests darrers dies, ha compartit llàgrimes i abraçades. Però marxa amb un avís per a navegants:
“(…) uns altres, amb el temps, s’adonaran de la importància d’aquest símbol caigut, perdut. La nit cau sobre la Barceloneta i el barri es perd en les boires del record de qui va ser”.
Una mala notícia per la cultura, pel barri de la Barceloneta i per Barcelona en general.
