La febre pels patinets

El dia vuit de gener, primer laborable després de reis, va començar el festival, i encara dura. Ses majestats, en lloc de portar or, mirra i encens, que és el que toca, van portar patinets, per desgràcia dels venedors de Segways i bicicletes. Veure els nous usuaris de patinet és un espectacle que, ara que no podem anar al camp del Barça, ens ajuda a passar l’ànsia de “frankfurt i circ”, que deien els romans. És evident que a Barcelona cal una regulació urgent per evitar prendre mal.

   

Ho podeu comprovar contemplant el carril bici des d’un dels bancs de la Diagonal a l’alçada de la parada del tramvia. El dia vuit va ser el millor, perquè els patinets dels reis eren nous de trinca, però ha passat gairebé un més i encara us garanteixo emocions. Des del banc, et dius: “Aquesta no passa de Francesc Macià; perdrà la vida o la mobilitat a la parada de taxis”; “aquest serà acusat d’homicidi involuntari per atropellament de vianant a l’alçada de l’Illa”; “aquest se la fotrà contra l’aparador de l’Oysho i, si sobreviu, els que fan cua disciplinada a la vorera per comprar-se uns pijames de rebaixes el remataran”…


Fa il·lusió veure com els ciclistes, que fins fa dos dies eren de la casta més baixa, la dels xudres, ara han pujat un grau en l’escalafó i ja són dels vaïxyes, perquè els patinets han passat a ser els nous xudres (a dalt de tot hi ha els bramans, que són els cotxes i, per sota, els vianants, que en teoria hauríem de ser kxatriyes, però tot sovint som pàries). Ara, els ciclistes increpen els dels patinets (ens falta una paraula, com ara patinetistes o patinetdors, per definir-los) com els vianants els increpaven a ells. Els vianants, ara, els increpem tots dos.

El patinetdor té una característica emprenyadora inspirada, directament en la mitologia. Així com el centaure era meitat home, meitat cavall, el patinetdor és meitat home, meitat vehicle (sisplau, agafeu aquest “home” com a genèric i no hi vulgueu veure cap connotació de gènere). El patinetdor es comporta com un vehicle per carril bici i, de fet, té un motor que l’avala. Però què fa quan arriba a un pas de vianants? Llavors no es comporta com a vehicle (si es comportés com a vehicle s’hauria d’esperar que passés jo, que camino!) sinó com a bípede. I travessa pel mateix lloc que jo al mateix temps que jo. Silenciosament, per poder atropellar-me amb comoditat i asèpsia. I un cop ha travessat com a bípede, deixant les víctimes allà terra, gemegant, torna a convertir-se en vehicle per seguir rodant a 30 per hora i arribar abans que jo a la cua de l’Oysho.