He viscut sis anys a Madrid: Barcelona no està de capa caiguda

Em presento. Després de viure sis anys a Madrid, he tornat a viure a Barcelona. He tornat molt sorpresa. L’autoestima d’una gran part de madrilenys i madrilenyes està pels núvols i la d’una gran part de barcelonins i barcelonines està pel terra. Els i les madrilenyes tenen la percepció que la seva ciutat viu el seu millor moment a tots els nivells, mentre que a Barcelona es respira un cert ambient de davallada. Spoiler: jo, com a ciutadana de totes dues ciutats, no hi estic d’acord.

Durant aquests anys, cada vegada que he vingut a Barcelona l’he vist canviada: l’he trobada més europea, internacional i moderna. Una ciutat que es transformava i que mirava cap el futur, que s’inspirava en les grans ciutats mundials. Sincerament, quedava gratament sorpresa. Quan explicava als meus amics i amigues de Madrid els canvis a nivell d’arquitectura urbana que s’estaven fent a Barcelona, no donaven crèdit. Els semblava impossible que una gran ciutat estés peatonalitzant tants carrers, que tingués superilles o que tingués tants carrils bici arreu.

A més, la majoria d’indicadors no apunten una decadència de la capital catalana. No obstant, això, en el relat i en l’opinió pública sobre la ciutat, no ha calat. S’ha instal·lat un mantra arreu de l’Estat sobre la suposada davallada de Barcelona que ha perjudicat profundament la seva imatge. Tant ha calat, que, fins i tot, alguns barcelonins/es creuen que la ciutat s’ha quedat enrere respecte diverses ciutats de l’Estat com Madrid, Màlaga o València.

És hora que Barcelona es posi les piles: ha de millorar l’autoestima dels i les barcelonines i convèncer-los, a través de fets, que la ciutat segueix sent puntera a tots els nivells

Barcelona, com totes les grans ciutats, té molt a corregir. La gentrificació, la contaminació, els preus i les desigualtats expulsen molts veïns/es. Evidentment, és un fet molt preocupant. Però, lector, lectora, creu-me: a cap gran ciutat es viu com es viu a Barcelona. És una ciutat moderna, que té superats molts debats, que es preocupa pels drets socials, que mira cap endavant, que està en constant evolució, que compta amb persones de tot arreu, on s’hi respira creativitat, amb un teixit associatiu envejable i amb una qualitat de vida incomparable. És hora que Barcelona es posi les piles: ha de millorar l’autoestima dels i les barcelonines i convèncer-los, a través de fets, que la ciutat segueix sent puntera a tots els nivells. Els jocs olímpics ja queden molt lluny.