A partir d'aquest octubre podrem tornar a gaudir de música jazz en directe. ©Jordi Vidal

L’etern somni de la música: arrenca el 53è Barcelona Jazz Festival

Amb una proposta d’artistes polivalents i de trajectòria contrastada, avui comença un festival de jazz que es mou entre la tradició i la innovació, i que porta propostes estimulants i llargament desitjades, com són Sílvia Pérez Cruz, Chucho Valdés, La Locomotora Negra o Antonio Carmona

Un cop alleugerides les restriccions pandèmiques la ciutat recupera el seu ritme cultural habitual. De mica en mica ens adonem que hi ha coses que per moltes pandèmies que vinguin, no ens abandonaran mai. El Festival de Jazz de Barcelona n’és una d’elles. Els responsables del 53è Voll-Damm Jazz Festival han reunit un cartell definitiu de luxe, “ple de grans noms internacionals, per a tots els públics, actuacions per tota la ciutat i una forta aposta per l’escena de casa nostra”, segons ha afirmat el director artístic de l’esdeveniment, Joan Antoni Cararach.

La programació s’inicia aquest dimecres i no finalitzarà fins al 10 de març de 2022. Maria del Mar Bonet obre el primer dia del festival al Palau de la Música al capdavant de la Big Band Begues. La cantant mallorquina presenta el seu projecte jazzístic i inaugura així un festival ple d’esdeveniments engrescadors. Als grans noms que arribaran a la nostra ciutat, s’hi han afegit recentment el sextet encapçalat per Richard Bona i Alfredo Rodríguez, el versàtil vocalista José James o l’explosiu Cimafunk, una de les sensacions musicals dels últims anys.

La presència de dones té aquest any un pes important dins del cartell, i com a figures més destacades hi trobem, per exemple, la compositora catalana Sílvia Pérez Cruz, que juntament amb el Javier Colina Trio commemoren el desè aniversari del seu disc En la imaginación. Maria Schneider —qui ha presentat sempre tota la seva feina al Festival— Andrea Motis, Estrella Morente, Melissa Aldana, Madeleine Peyroux, Cécile Mclorin o la ja esmentada Maria del Mar Bonet són algunes de les figures femenines que omplen el cartell d’enguany.

El Festival, de forma excepcional, s’allargarà de l’octubre al març i “serà ple de grans noms internacionals, per a tots els públics, i actuacions per tota la ciutat” segons Joan Antoni Cararach

La Locomotora Negra —emblemàtica big band barcelonina— dirà adeu als escenaris després de més de 50 anys de carrera amb un darrer concert al Palau de la Música. Per la seva banda, el jove pianista menorquí Marco Mezquida tancarà el Festival amb la presentació del seu últim disc, de títol encara desconegut.

Tots aquests noms es sumen a la resta d’artistes que ja van ser anunciats abans de l’estiu, entre els quals es troben personalitats tals com el Chucho Valdés —qui segons Cararach ha preparat una selecció musical de les seves obres mestres—, el geni del saxo Kenny Garrett, la guitarrista Mary Halvorson, Vijay Iyer, María José Llergo, l’israelià Avishai Cohen i un llarg etcètera.

El Festival, que es dedicarà a la figura de ​​George Wein —pianista i promotor de jazz nord-americà mort fa poc—, vol “transmetre ganes de viure amb la música”, en paraules de Tito Ramoneda, director del Barcelona Jazz i de l’empresa organitzadora, The Project.

Maria del Mar Bonet
Maria Del Mar Bonet obre el festival aquest dimecres. © Juan Miguel Morales

Una de les atraccions més notables és, com cada any, la sèrie dedicada al flamenc, titulada De Cajón! que compta amb noms estel·lars dins del panorama de música nacional. Alguns dels participants seran, entre d’altres, el Tomatito, en un homenatge a Camarón de la Isla anomenat Viviré i realitzat al costat de Duquende, Antonio Reyes i Miquel Poveda, convidats d’honor; la ja anomenada anteriorment Estrella Morente, el pianista Dorantes, el guitarrista Rafael Riqueni, els pianistes Diego Amador i Chano Domínguez o l’inefable Antonio Carmona, que presentarà una nova proposta amb la seva família a dalt de l’escenari. A més a més trobarem la producció pròpia Una nit amb Solera, un projecte original i únic imaginat per Jordi Franco, copropietari de Solera Flamenca

Més enllà dels artistes convidats, a la presentació es va parlar de com d’important ha estat el Liceu pel Festival de Jazz de Barcelona, que acumula ja deu anys de participació dins d’aquest projecte. Com a mostra d’agraïment, s’ha decidit atorgar la medalla d’or del Festival a la Maria Serrat, directora del Conservatori Superior. Derivat d’un acord comú entre les dues parts, aquest any al Liceu no només s’hi faran 27 concerts, sinó que s’oferiran classes magistrals amb molts artistes de professors. Hi podrà assistir tot aquell que tingui una entrada d’algun dels concerts que veurem durant el Festival, de tal manera que el gran públic podrà gaudir de l’ensenyament musical que ens puguin oferir alguns dels grans mestres que hi participen, com els ja referits més amunt Chucho Valdés, Tomatito o Maria Schneider.

Marco Mezquida
Marco Mezquida és una de les propostes més encisadores d’aquest Barcelona Jazz Festival. © Josep Echaburu (Efecte Collins)

Una de les ofertes més atractives d’aquesta edició la trobem amb l’abonament Descoberta, que ofereix cinc concerts pactats per 50 euros i permet descobrir i gaudir d’artistes que a més a més són professors del Liceu, com Carme Canela (que fa un duet amb Jurandir Santana), Gonzalo del Val Trio amb Benet Palet, Kevin Díaz Double Trio, Òscar Latorre i Marco Mezquida.

El Festival també col·laborarà aquest any amb la Fundació Mapfre, que prepara una exposició dedicada al llegendari fotògraf nord-americà Lee Friedlander. Aquest autor va exposar retrats de figures històriques del jazz a la segona meitat del segle XX, com ara John Coltrane, Miles Davis, Duke Ellington o Aretha Franklin. Friendlander es va especialitzar sobretot en la il·lustració de les portades dels discs de jazz, fins a convertir-se en una veritable celebritat de la fotografia.

Propostes com ara classes magistrals de música al Liceu o abonaments de cinc concerts per 50 euros tenen l’objectiu de fer arribar aquest projecte musical i cultural

El jazz és una celebració de la vida i de les diverses formes que té la música de ferir-nos o d’emocionar-nos, de connectar-nos amb allò que és íntim, però també universal. Si alguna cosa ens deixa clara aquest festival és que estem necessitats, ara més que mai, de sentiments comuns, d’alegries col·lectives, i res s’apropa més a aquesta idea que un concert de bon jazz.