Cruïlla, un festival amb cartell internacional i ànima local

Jordi Herreruela ha vist créixer el festival des de les seves primeres i humils edicions a Mataró fins a la seva potent implantació a Barcelona

El Cruïlla és un festival de gran format, amb un cartell internacional que no exclou el talent local. Del 12 al 14 de juliol el Parc del Fòrum acull un macrofestival que vol mimar els seus públic tant com els seus artistes. Aquest any hi destaquen David Byrne o Jack White, dos ex líders de bandes llegendàries com Talking Heads i White Stripes, grans patums com Gilberto Gil, llegendes de l’electrònica com Orbital o artistes locals com Ramon Mirabet, Joan Dausà o La Pegatina, sense oblidar talents emergents com Núria Graham o Joana Serrat.

El Cruïlla vol ser un antídot contra els mals que afligeixen els festivals de gran format. És possible veure tots els caps de cartell sense por de perdre’s el teu artista favorit perquè actuen simultàniament. Limita el nombre d’entrades a la venda per garantir el confort dels assistents i evitar cues agòniques i aglomeracions impossibles. Té especial cura amb detalls com l’impacte mediambiental, introduint novetats com els gots biodegradables o tecnologies que redueixen el consum energètic, tot i que, amb humilitat, Herreruela no vol penjar-se medalles d’ecologisme de saló. I també para especial atenció a incloure en el cartell artistes locals, evitant la sensació d’estar en un festival que tant podria fer-se a Barcelona com a qualsevol racó d’un món cada cop més globalitzat. Per últim, defensa amb orgull l’eclecticisme musical i evita ser un festival esbiaixat a un estil musical determinat. Un esdeveniment, doncs, que per sobre dels grans números i els rècords a cada edició, prefereix oferir una experiència confortable, musicalment rica i coherent amb un món en el qual el públic escolta música per streaming i ja no assimila música basant-se en el format àlbum, sinó que estima cançons de diferents artistes i acarona moments més que formats.

Els festivals musicals són màquines de producció complexes, que viuen any rera any cicles de creació, concepció i producció que exigeixen equips humans flexibles i canviants. Treure’n l’entrellat no és fàcil i Herreruela, potser influït pel seu passat de formació científic (va estudiar informàtica i telecomunicacions a Mataró, i després va treballar en el sector de les finances internacionals abans de dedicar-se a la promoció musical) insinua orgullós que el Cruïlla és pioner en l’ús de tecnologies, des de l’estratègia de preus, canviants segons els canals de comercialització, fins a la innovació en detalls com els gots biodegradables, la implementació e tecnologies de baix consum, les polseres que eviten l’ús de diners dins del recinte o la inclusió d’espectacles escènics, aquest any a càrrec de La Fura dels Baus o una mostra de l’Aquelarre de Cervera.

Un macrofestival a escala humana, que aquest any tindrà un escenari central monumental dissenyat per l’artista Lluís Danés, i que aspira també algun dia a obrir-se encara més al mar i superar els límits d’un recinte idoni per a festivals, el Parc del Fòrum, però que potser té massa ciment i massa poca brisa marina.